El conflicte amb Espanya per la defensa de l'autodeterminació obliga molts ciutadans a marxar de Catalunya. Aquest és l'apocalíptic missatge de la que va ser diputada de Ciutadans al Parlament Sonia Sierra.
A través d'una publicació a Twitter, la també membre de Societat Civil Catalana suggereix que fer vida al territori català s'està convertint en una opció inviable per culpa del procés independentista. Per fer-ho, fa referència al cas particular de dos companys de feina:
"Dos companys de treball han demanat trasllat, un a Màlaga i l'altre, a Sòria. Estan farts de la situació a Catalunya en general i de Barcelona en particular. Cada cop més gent se'n va. És un fet", ha tuitat.
Segons ella, la convivència és impossible, especialment a la ciutat de Barcelona, fins al fatídic punt que obliga "cada cop més gent" a emigrar.
Carrega contra la "llengua pròpia"
El discurs de Sierra sempre ha tingut un caràcter espanyolista marcat. El passat mes d'octubre, quan encara era diputada, va carregar contra el concepte de "llengua pròpia", però la va espifiar perquè és en realitat un concepte contemplat a l'Estatut des del 1979, i refrendat en l'actual.
"Llengua pròpia" és un engendre nacionalista que no s'usa en cap altre país (excepte Andorra) i que serveix per dividir els ciutadans entre qui parla una llengua pròpia i qui parla una llengua impròpia", va deixar anar.
L'article 6 de l'Estatut fixa clarament que "la llengua pròpia de Catalunya és el català", i que com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
Aquest punt ha estat votat dues vegades en referèndum (1979 i 2006) i ha superat el ribot del Tribunal Constitucional en la sentència del 2010.
També cal tenir en compte que la negociació de l'Estatut es va fer abans de les primeres eleccions catalanes del 1980, que va guanyar CiU, i no hi havia clarament cap majoria nacionalista catalana negociant-lo perquè es va fonamentar en els resultats de les generals del 1977. Hi van tenir un paper destacat personatges com Jordi Solé Tura o Eduardo Martín Toval, a més de Miquel Roca.