Molt soroll, titulars diversos, retrets entre els partits i preocupació màxima d'entitats i plataformes del sector educatiu. Ara bé, què diuen els experts sobre la reforma de la Llei de Política Lingüística impulsada per PSC, ERC, Junts i Comuns? O de la imposició dels tribunals d'un 25% de les classes en castellà? I de la immersió? És el que ha planificat Òmnium Cultural aquest dilluns: donar veu als experts en una taula rodona que s'ha celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans i on han participat experts de diversos àmbits, que tots ells han coincidit que fa temps que la llengua retrocedeix, i que calen estratègies clares i un horitzó definit per protegir la llengua, que es podria abastar i treballar, per exemple, en el Pacte Nacional per la Llengua. En la tertúlia han participat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich; la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré; el director de l'Institut de Recursos i Investigació per a la Formació, Antoni Zabala; la professora universitària i membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades Mònica Barrieras i el sociolingüista Avel·lí Flors-Mas.
La intervenció inicial ha estat a càrrec d'Antich, que ha explicat que des d'Òmnium estan convençuts que el debat públic requereix escoltar la veu de la comunitat científica, després del soroll que s'ha generat per l'opinió d'institucions i partits: "Tenim clar on volem anar, a la normalització del català, i per això cal entendre bé on som i què cal fer per arribar-hi", ha expressat. El president de l'entitat ha reconegut preocupació pel descens de l'ús social de la llengua i ha alertat que les dades no conviden a l'optimisme, i és per això que ha demanat abordar la qüestió amb rigor i responsabilitat: "Com a Òmnium tenim la responsabilitat d'afavorir el debat al voltant de la llengua amb el rigor que exigeix i amb la capacitat de bastir consensos", i ha assegurat que tenen clar que el camí és arribar a una plena normalització del català a l'escola. “No es pot frivolitzar amb aquest tema i creiem molt necessari escoltar els experts i tota la comunitat científica”, ha reiterat Antich, perquè “el país s’hi juga molt amb el futur de la llengua”. “Defensem que el català continuï sent la llengua vehicular i vertebradora del sistema educatiu, precisament perquè l’escola continuï sent un espai per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social”, ha afegit.
La directora de l'Institut de les Lletres Catalanes per la seva banda, ha expressat sobre la recent modificació de la llei de Política Lingüística, que no poden jugar a la dicotomia de si estan a favor o no, perquè el debat té molta més complexitat. El que ha sostingut amb tota rotunditat és que cal un impuls inamovible de les institucions per aconseguir que la llengua sigui normalitzada, i no passar la responsabilitat als directors de les escoles. Cabré ha assegurat que l'estat preocupant de la llengua no és nou, i que tots els experts eren coneixedors del retrocés en l'ús social, i és per això que ha demanat assolir consensos a partir del Pacte Nacional per la Llengua, un espai que serveixi per definir un horitzó clar sobre on es vol avançar, perquè sense projecte conjunt no hi ha res a fer. A més, ha proposat que les persones que tenen un altaveu i són referents construeixin "un discurs repetitiu" perquè el català s'entengui com un valor afegit. Ara bé, ha renyat amb contundència als polítics i als retrets d'aquests últims dies: "No poden permetre's el luxe de desorientar per qüestions tàctiques".
"Bel·ligerància amable" pel català
La professora Mònica Barrieras ha celebrat el model d'immersió lingüística, que educa sense fer distinció per raó de llengua, fent del català la llengua vehicular, i generant així cohesió social i una igualtat d'oportunitats. Ara bé, considera que actualment hi ha una emergència lingüística i per això cal protegir la llengua. En aquest sentit, ha reivindicat la importància de protegir-la a les aules, perquè les llengües hegemòniques "no necessiten l'escola, però sí" les llengües minoritzades.
Antoni Zabala, per la seva banda, ha explicat que cal ser conscients que s'ha d'estar en situació de "bel·ligerància amable" per protegir la llengua, perquè sempre hi haurà atacs per acabar amb la vehicularitat del català: "Si no fem l'esforç de la bel·ligerància en el sentit amable, no ens en sortirem". Ara bé, aquesta bel·ligerància ha d'estar fonamentada amb una base imprescindible: un consens clar d'allò que volem.
I ha estat el sociolingüista Avelí Flors-Mas qui ha demanat mantenir el debat des de la perspectiva que la llengua està minoritzada, partint de diversos atacs, com la imposició del 25% del castellà pels tribunals, que ha assegurat que és un disbarat i que demostra el poc coneixement dels jutges sobre l'ús de les llengües en un dia escolar, perquè no és només les assignatures que s'imparteixen sinó tot allò que implica ser al centre escolar i l'ús de la llengua tant al pati i als passadissos: "Des que entren estan aprenent".