El Rei, al rescat d'una Espanya que viu temps difícils. Tercer missatge de Nadal de Felip VI, cinquè del seu regnat, amb Catalunya com a "seriosa preocupació" projectada sobre el futur d'Espanya. Preocupació tant en el pla interior ―investidura de Pedro Sánchez en l'aire― com en l'exterior i en conjunt, després del cop que ha suposat a la justícia espanyola la sentència del TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras. Davant d'això, el monarca ha cridat a confiar en Espanya i ha subratllat la "solidesa del nostre Estat", alhora que ha citat valors constitucionals com el de la "concòrdia", per fer front a la situació.

La paraula Catalunya només ha aparegut una vegada entre les 1.457 del discurs, de 12 minuts i 18 segons, els himnes inclosos, però l'ha impregnat gairebé de cap a cap. D'entrada, Felip VI ha descrit un marc general de "temps de molta incertesa, de canvis profunds i accelerats" que provoquen "preocupació i inquietud" tant dins com fora d'Espanya. Entre ells ha citat des de la nova era tecnològica i digital al canvi climàtic, passant pel "rumb de la Unió Europea". I ja immediatament ha situat Catalunya entre "les serioses preocupacions que tenim a Espanya", al costat de "les conseqüències de la revolució tecnològica per a la cohesió social" i "el deteriorament de la confiança de molts ciutadans en les institucions" ―entre les quals, la mateixa monarquia―.

El cap de l'Estat ha comparegut al saló d'audiències del Palau de la Zarzuela. Sobre una de les consoles s'apreciava una fotografia de la família reial espanyola amb 41 persones guardonades amb l'Orde al Mèrit Civil "en reconeixement al seu compromís personal i contribució social".

Investidura en l'aire

Amb un govern en funcions des de fa vuit mesos arran de la investidura fallida de Pedro Sánchez després de les eleccions del 28-A, i sense que la reelecció estigui encara plenament garantida després de la repetició electoral del 10-N, ja que depèn d'ERC, el Rei ha assenyalat que "correspon al Congrés prendre la decisió que consideri més convenient per a l'interès general de tots els espanyols".

Alhora, el monarca, subratllant de nou que "no vivim temps fàcils", ha assenyalat: "Hem de tenir més que mai una confiança ferma en nosaltres mateixos i en Espanya, que sempre ha sabut obrir-se camí quan hem afrontat el futur amb responsabilitat, amb generositat i rigor; amb determinació, però també amb reflexió i serenitat".

Espanya Global

El gruix del missatge l'ha dedicat Felip VI a reivindicar la imatge d'Espanya en uns moments en què la justícia i l'opinió pública europea l'han posat de nou en qüestió com a democràcia després de la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras com eurodiputat. Un revés sever per al Tribunal Suprem, que va jutjar i va condemnar a dures penes de presó els líders presos del procés independentista, i del qual, com a conseqüència ―en concret, de l'orientació de l'informe de l'Advocat de l'Estat― depèn la investidura de Sánchez. ERC demana un gest i la nul·litat de la causa.

Davant d'això, Felip VI ha intentat desfer tot dubte remarcant que Espanya "viu conforme a valors i actituds compartits amb les altres societats lliures i democràtiques" i que "no està aïllada, sinó molt oberta al món". Idees molt similars a les defensades per la fallida plataforma Espanya Global, amb la qual el govern de Sánchez ha intentat combatre l'independentisme català als fòrums internacionals. Per això, afirma, "podem sentir-nos molt orgullosos dels valors que inspiren als nostres ciutadans (...) i de la solidesa del nostre Estat".

Segons el parer del monarca, això constitueix "una realitat contrastada que hem de posar en valor", i davant de la qual "no hem de caure en els extrems, ni en una autocomplaença que silenciï les nostres mancances o errors, ni en una autocrítica destructiva que negui el gran patrimoni cívic, social i polític que hem acumulat". És el més semblant a un molt tímid assaig d'autocrítica ―la feble al·lusió a les mancances i errors― que apareix al missatge, i malgrat les dures crítiques que ha rebut pel seu paper al procés i, especialment, arran del duríssim discurs del 3 d'octubre del 2017, considerat per amplis sectors a Catalunya com un aval a la repressió de l'independentisme.

Concòrdia sense presos ni exiliats

Fins aquí, la part més "militant" del discurs nadalenc del cap de l'Estat, que, per tercer any consecutiu, ha evitat al·ludir a la repressió de l'independentisme, malgrat el seu allunyament de la majoria de la societat catalana. Potser per això, el tram final del missatge ha constituït un intent, també molt forçat, d'allargar la mà, en realitat més en línia als interessos de la investidura de Sánchez ―que depèn d'ERC per tirar endavant― que a una autèntica oferta de reconciliació i amnistia, com la de la Transició, que inclogui els presos polítics i exiliats independentistes.

El rei d'Espanya s'ha limitat a reivindicar una vegada més els "valors" de la Constitució de 1978. Entre ells ha citat, en primer lloc, "el desig de concòrdia", que, ha dit, "gràcies a la responsabilitat, els afectes, la generositat, el diàleg i el respecte entre persones d'ideologies molt diferents, va enderrocar murs d'intolerància, de rancor i d'incomprensió".

En segon lloc, ha situat "la voluntat d'entesa i d'integrar les nostres diferències dins del respecte a la nostra Constitució, que reconeix la diversitat territorial que ens defineix i preserva la unitat que ens dona força". En tercer lloc, ha citat "la defensa i l'impuls de la solidaritat, la igualtat i la llibertat com a principis vertebradors de la nostra societat".

Felip VI ha tancat el missatge demanant de nou confiança en Espanya per fer front "als desafiaments", sense divisions, ni enfrontaments, ha dit. "Tenim un gran potencial com a país. Pensem en gran. Avancem amb ambició. Tots junts. Sabem fer-ho i coneixem el camí", ha tancat, abans de felicitar les festes i l'any nou en eusquera, català i gallec, a més d'en castellà.