Joan Carles I no tornarà d'Abu Dhabi aquest Nadal. El 3 d'agost, el rei emèrit va fugir als Emirats Àrabs Units assetjat per escàndols de corrupció. Fins a 4 investigacions obertes pesen contra ell a Espanya i Suïssa -i el Regne Unit en podria iniciar una altra-; i fins i tot ha reconegut haver defraudat a Hisenda més de 678.393 euros. La monarquia espanyola passa la seva crisi més greu dels últims 45 anys. Però en l'esperat missatge del Nadal d'aquest 2020 infaust, Felip VI ha preferit passar de puntetes sobre els escàndols del seu pare.

El Rei ha centrat gairebé la totalitat del seu tradicional discurs nadalenc en els efectes de la duríssima crisi desencadenada per la pandèmia de coronavirus. No podia deixar de referir-s'hi. Però la Covid-19 li ha servit a Felip VI per esquivar el no menys greu moment de la institució monàrquica, vèrtex de l'arquitectura institucional i el règim polític d'Espanya, i que afecta de ple a l'honorabilitat de la seva família.

Amb prou feines tres breus paràgrafs, al final d'un text de 5 pàgines i 1.697 paraules, llegit durant 13 minuts i 30 segons, ha dedicat el cap de l'Estat i de la Família Reial espanyola, de la qual forma part Joan Carles I, a fer una apel·lació a la necessitat de "preservar els valors ètics que són a les arrels de la nostra societat".

Principis morals i ètics

Una referència genèrica que ha enllaçat amb el seu discurs de proclamació davant de les Corts generals el 19 de juny del 2014, després de l'abdicació del seu pare en un clima de sospites per conductes irregulars. "Ja el 2014, en la meva Proclamació davant les Corts Generales, em vaig referir als principis morals i ètics que els ciutadans reclamen de les nostres conductes", ha introduït en el seu missatge nadalenc, gravat al saló d'audiències del palau de la Zarzuela.

A continuació, Felip VI ha deixat anar el que pot entendre's com una molt velada al·lusió al seu pare, encara que sense deixar de generalitzar: "Uns principis que ens obliguen a tots sense excepcions; i que estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars." A tot estirar, és tant com dir que Joan Carles I no pot ser una excepció. 

"Així ho he entès sempre, en coherència amb les meves conviccions, amb la manera d'entendre les meves responsabilitats com a Cap de l'Estat i amb l'esperit renovador que inspira el meu Regnat des del primer dia", ha conclòs Felip VI, en un intent de desmarcar-se dels comportaments irregulars que han posat en el centre de la diana el seu progenitor.

 

 

Felip VI ha situat aquests valors ètics en el mateix pla que els principis democràtics -la Constitució- i "el compliment de les lleis" com a actius per fer front a les conseqüències de la pandèmia, a més de les esperades vacunes. El Rei ha apel·lat a la necessitat d'afrontar el futur "amb confiança al nostre país i en el nostre model de convivència democràtica". "Ni el virus ni la crisi econòmica no ens doblegaran" ha assegurat.

El cap de l'Estat ha demanat "un gran esforç col·lectiu" per superar els reptes sanitaris, econòmics i socials a què s'enfronta el país. "Superar-los constitueix un gran objectiu nacional que a tots ens ha d'unir", ha remarcat Felip VI.

Catalunya, absent del missatge

Per a això, el Rei afirma que Espanya compta amb "una societat forta" i un "Estat sòlid"; el suport de la Unió Europea per a la recuperació econòmica i el "sistema de convivència democràtica" garantit per la Constitució, "que tots tenim el deure de respectar". En aquest punt, ha cridat al "retrobament i el pacte entre els espanyols", amb referència al clima de crispació política regnant en la política espanyola. En això pot llegir-se també una reivindicació de la continuïtat de la monarquia en uns moments en què el debat sobre la forma d'Estat ha arribat fins i tot al Consell de Ministres, amb Pablo Iglesias i Podemos advocant per la república mentre el president Pedro Sánchez i el PSOE fan pinya amb el monarca.

En el seu missatge, el rei d'Espanya ha parlat de "respecte a la pluralitat i les diferències" com a component dels valors democràtics. En tot cas, Catalunya ha estat absent del discurs del monarca en un any en què l'abisme que es va obrir entre Felip VI i una majoria de la societat després del seu discurs del 3 d'octubre del 2017 no ha fet més que engrandir-se.

 

El rei Felip VI i la princesa Elionor durant l'homenatge a les víctimes de la Covid-19 / Casa Reial

La caiguda del mite Joan Carles

El missatge de Felip VI d'aquest any era especialment esperat davant del cúmul d'investigacions i sospites que han enfonsat el mite Joan Carles. El rei emèrit té 4 investigacions obertes per presumptes irregularitats, tres a Espanya i una a Suïssa. A més, la seva examant i sòcia, la presumpta princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein l'ha denunciat al Regne Unit.

AVE a La Meca

La primera investigació que va obrir la fiscalia del Suprem se centra en el presumpte cobrament de comissions per l'AVE de La Meca a Medina a través d'una societat off shore. Aquests fets s'haurien produït el 2008, quan el llavors monarca encara gaudia d'inviolabilitat, per la qual cosa podrien ser arxivats.

En tot cas, això va portar a Felip VI, el 15 de març passat, en plena primera onada de la pandèmia de coronavirus, a anunciar que renunciava a l'herència del seu pare i a suprimir la seva assignació anual amb càrrec als pressupostos de l'Estat, de 194.232 euros.

Les indagacions sobre les presumptes comissions de l'Aràbia Saudita es van iniciar a partir d'una conversa gravada pel comissari jubilat i empresonat José Manuel Villarejo a Corinna en la qual revelava l'existència de comptes a Suïssa de l'exmonarca amb més de 100 milions d'euros. A més, l'Emèrit hauria regalat a Larsen 65 milions d'euros que després va tornar a demanar-li.

'Targetes black'

El 9 de desembre passat, Joan Carles I va reconèixer haver presentat una declaració a Hisenda per regularitzar un deute de 678.393,72 euros i evitar així accions judicials, encara que tot indica que la fiscalia continuarà investigant-ho. Aquests diners estan relacionats amb l'ús de targetes black per part de l'Emèrit i altres membres de la Família Reial entre 2016 i 2018. I van servir per abonar despeses en hotels, viatges i restaurants. Aquesta és la segona investigació oberta al Suprem.

Els fons de les targetes opaques els hauria proporcionat l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause. El tinent coronel de l'Exèrcit de l'Aire Nicolás Murga Mendoza hauria actuat com a testaferro. Joan Carles hauria comès delicte fiscal per haver ocultat al Fisc quantitats superiors als 120.000 euros.

Blanqueig de capitals a Jersey

La tercera investigació de la fiscalia del Suprem contra Joan Carles I es basa en un presumpte blanqueig de capitals a través de diferents societats detectat pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) del Banc d'Espanya. Entre d'altres, l'excap de l'Estat disposaria d'un compte actiu a l'illa de Jersey on té ingressats 10 milions d'euros.

Els comptes de Suïssa

Corinna Larsen, situada en l'epicentre de l'escàndol sentimental-financer que ha acompanyat Joan Carles des de l'abdicació, apareix de nou en la investigació de la fiscalia suïssa. Precisament, aquesta setmana ha transcendit que el fiscal Yves Bertossa eleva a més de 82 milions el moviment de diners en els comptes vinculats als negocis compartits entre l'ex Rei i el seu examant.

Assetjament del CNI a Corinna

A més, Corinna va anunciar en una entrevista a la BBC que denunciaria el rei emèrit davant de la justícia britànica per l'"assetjament" del que assegura haver estat víctima per part del CNI, els serveis d'intel·ligència de l'Estat, des que el 2012 va trencar la seva relació amb Joan Carles després del polèmic viatge que van realitzar junts Botswana.

Aquella cacera a l'Àfrica, en la qual Joan Carles es va lesionar, i després de la qual va demanar perdó en públic - "Ho sento, m'he equivocat i no tornarà a passar" - va ser el detonador dels escàndols que van portar al monarca a l'abdicació el 19 de juny del 2014 i, el 3 d'agost passat, a fugir d'Espanya per instal·lar-se als Emirats Àrabs Units, on continua.

Imatge principal: el rei Felip VI durant el missatge de Nadal / Casa Reial