Les portades d’aquest dimecres havien de ser una ruïna per a l'atribolada justícia espanyola, que dimarts va rebre més llenya que el tió (o soca) de Nadal. D’entrada, el Tribunal Constitucional, en reconéixer que els exiliats president Carles Puigdemont i conseller Toni Comín són eurodiputats a tots els efectes, envia a parir panteres la fabricació de la Junta Electoral Central que els hi exigia acatar la Constitució al Congrés, contra la doctrina establerta de la justícia europea. Tot seguit, el Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els membres independentistes de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell. I no per poc: el TS diu que “s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial” i desautoritza dos magistrats del TSJC —Jesús María Barrientos, el seu president, n’és un—. Entre parèntesi: Barrientos serà el president i ponent del tribunal que jutjarà l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs. L’última vergonya és la decisió de diversos tribunals de rebaixar les penes a cinc agressors sexuals —tres dels quals van abusar de menors— que es van acollir a la nova llei del “només sí és sí”. Val a dir que d’aquest últim desori no només els jutges en són responsables. També ho és la mateixa legislació impulsada pel govern espanyol el maig passat.
🔴 Guerra Ucraïna - Rússia, DIRECTE | Última Hora de Polònia
Tot aquest ridícul remarcable de la justícia espanyola feia bona portada, si més no a la premsa impresa de Barcelona —perquè la de Madrid ignora sistemàticament tota desconfita espanyola en la guerra a l’independentisme. Però cap a dos quarts de nou de la nit de dimarts, saltava la notícia que obre totes les portades. Dos míssils havien mort dues persones en una vila de Polònia prop de la frontera amb Ucraïna. L’agència estatunidenca Associated Press —la més gran del món— citava “un alt comandament de la intel·ligència dels EUA” i donava per fet que eren bombes russes. El govern de Kíiv aviat es va apuntar a assenyalar Putin, mentre que Polònia convocava el consell de seguretat i alertava els aliats de l’OTAN, els representants dels quals es reunien al quarter general aviam què havia passat. La confusió era gran. ¿Era una nova provocació del Kremlin o un accident de la defensa antiaèria ucraïnesa en refusar el prop d’un centenar de míssils que Rússia va llançar aquest dimarts sobre dotze regions d’Ucraïna? “Tercera Guerra Mundial” es va declarar trending topic a Twitter i els experts reals i sobrevinguts sobre l’OTAN pontificaven sobre l’activació o no dels articles 4 i 5 del tractat de l’organització. Excepcions: El Punt Avui, que obre amb un dels disbarats judicials, i La Razón, que titula amb una especulació (una altra) sense provar ni comprovar.
Fa goig veure l’esforç de tots diaris per circumscriure’s al que se sap de l’incident a Polònia i no deixar-se endur pels prejudicis i especulacions. No podien dir que eren míssils russos —la decisió facilota, perquè el Kremlin menteix tant com parla, o perquè les bombes han caigut prop de la connexió elèctrica d’Ucraïna amb Europa, etcètera— i tampoc no podien dir si era un atac o una desgràcia. Els millors títols són els que inclouen les paraules Polònia, OTAN, dos morts, dos míssils i la referència a la guerra sense acusar Rússia. No és fàcil encabir tot això en deu o dotze paraules. En l’art de la portadologia tot és molt opinable, esclar, però El País publica el títol més fluixot (Polònia, explosió, Ucraïna… manca l’OTAN, que fa l’efecte de Tercera Guerra Mundial) i el d’El Periódico el més pla perquè aquest “eleven la tensió bèlica” que fa servir no és més que pirotècnia retòrica: ja hi ha una guerra en marxa. També manca la referència a l’OTAN. La Vanguardia és el més arriscat —qui ho diria— en esmentar directament “la guerra d’Ucraïna”, morts i Polònia a més de “l'OTAN en alerta”, que fa més cangueli del que estàs disposat a reconèixer. Els títols d’El Mundo i l’Ara quedarien entremig. El tabloide ultra madrileny esmenta l’OTAN però parla “d’explosions” (podrien ser de butà) i el diari català no esmenta l’OTAN però sí míssils, Rússia i morts, cosa que ho fa tot més inquietant. Però vaja, seria bo veure més sovint aquest comportament en els diaris.
A Un escàndol a Bohèmia, el primer relat curt de Sherlock Holmes, apareix aquest diàleg entre el detectiu i el seu inseparable Watson:
Watson: “Això és realment un misteri. Quin significat pensa que té?”
Holmes: “Encara no tinc dades. És un error cabdal teoritzar abans de tenir dades. Insensiblement, hom comença a torçar els fets perquè s'adaptin a les teories en comptes d’adaptar les teories als fets”.
L’actitud que reivindica Sherlock Holmes és la dels diaris amb l’incident a la frontera de Polònia amb Ucraïna. Enhorabona. Aquest dimecres en sabrem més —per sort per la justícia espanyola.
