El dret a la participació política és un dret fonamental que els governs tenen obligació de preservar fins i tot en situacions molt excepcionals com és una pandèmia. La limitació d'aquest dret comporta una gran complexitat, com demostra la situació amb què ha topat el Govern quan el TSJC ha deixat sense efecte el decret per suspendre la convocatòria electoral del 14-F.

Aquest dret inclou no només l’exercici del vot el dia de les eleccions sinó la garantia que prèviament es pot abordar amb total llibertat un procés de deliberació i reflexió per decidir el sufragi. Per tant, el manteniment de la jornada electorals del 14-F inclou el desplegament dels 14 dies de campanya electoral, que es posarà en marxa aquest divendres a les 0 hores, i també la possibilitat que els ciutadans tingui oportunitat d'assistir a aquests actes, fins i tot quan el cap de setmana se celebren fora del propi municipi. Aquest ha estat l'argument esgrimit des del Govern davant la polèmica provocada per les declaracions sobre aquest tema de la consellera de presidència, Meritxell Budó.

Mobilitat permesa

Budó ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que l'assistència a mítings serà un dels arguments que es podran al·legar per sortir del confinament municipal durant el cap de setmana. “El dret a la participació política és un dret fonamental i per això estarà permesa aquesta mobilitat per poder assistir a un míting”, ha assegurat la consellera.

Des de l'executiu s'ha insistit que el certificat d’autoresponsabilitat del Govern ja inclou entre els supòsits per abandonar el confinament municipal els desplaçaments per “exercir el dret de manifestació i de participació política” i que és aquesta la raó que caldrà esgrimir.

Oportunitat de deliberar

Precisament, les dificultats de garantir una campanya amb normalitat era un dels arguments que incloïa l’informe que va elaborar la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals el 15 de gener del 2021 perquè el Govern sustentés la necessitat d'ajornar els comicis.  

“Malgrat que la ciutadania pogués exercir el seu dret a vot actiu, malgrat que les eleccions poguessin organitzar-se a nivell operatiu, considerem que no hi ha suficients oportunitats per la deliberació i la creació d’una opinió informada, que les candidatures no tindran suficients oportunitats per presentar els seus programes i candidats i que, en conseqüència, el resultat de les eleccions que puguin implantar-se podria no tenir prou fonaments per ser legítim”, s’assenyala a l’informe.

Aquest informe analitzava els efectes de les restriccions sobre el dret de reunió, limitacions per als actes de campanya, o dificultats de les candidatures per difondre el seu missatge davant de l’hegemonia mediàtica de la pandèmia.

Formar lliurement la seva voluntat

També aquesta qüestió estava inclosa en les al·legacions que el Gabinet Jurídic va presentar al TSJC davant de la suspensió del decret que deixava sense efecte la convocatòria electoral. L'informe subratllava que “a més de les afectacions a la salut, la integritat física i la vida de les persones, el caràcter democràtic de les eleccions es veuria seriosament qüestionat si no hi ha una participació considerable derivada de la situació de la pandèmia, o bé la ciutadania no ha pogut formar lliurement la seva voluntat per manca d’una campanya electoral feta en condicions de poder arribar al màxim nombre de persones”.

Aquesta arguments no han emocionat especialment el TSJC que en la seva interlocutòria de divendres assegurava que la pandèmia ha incidit en les condicions de vida dels ciutadans en múltiples facetes, entre les quals citava l’ensenyament presencial, i adoptar reunions telemàtiques o el teletreball.

“No sembla que en una societat informada, on els missatges arriben per múltiples mitjans i on la comunicació telem`tica és usual pugui apreciar-se dèficits substancials pel que fa als missatges que poden fer-se arribar als electors en el període de campanya electoral, com tampoc existeixen obstacles insalvables per a gran part de la població que no pugui acudir presencialment a la votació, pugui exercir el seu dret per vies alternatives, singularment pel vot per correu”, argumenta.

Els partits, doncs, podran fer els seus mítings i els ciutadans podran acudir-hi encara que no sigui al seu municipi perquè així ho empara el dret a la participació política. I, perquè de fet ha estat una pràctica habitual les darreres setmanes amb reunions més reduïdes o amb cites de pes com el comitè federal del PSOE que es va celebrar el passat cap de setmana a Barcelona.