La moció de censura que Ciutadans defensarà aquest dilluns contra el president, Quim Torra, i amb Lorena Roldán com a candidata a la presidència de la Generalitat no té cap possibilitat de prosperar, segons es desprèn dels posicionaments que han avançat els diferents grups de la Cambra. La iniciativa es convertirà en un simple moviment de peces de Ciutadans damunt del taulell polític que es prepara per a la campanya de les eleccions generals, i a les quals el partit d'Albert Rivera, arriba seriosament tocat, segons les enquestes. Amb tot, l'estratègia de la formació taronja tindrà un efecte col·lateral no desitjat per l'unionisme, atès que farà evident la seva fragmentació en el pols davant les forces independentistes.

Cs va registrar dilluns al Parlament la moció de censura, enmig de la polèmica per l’operació policial contra els CDR, i amb l'argument que “s’han traspassat totes les línies vermelles i s’ha posta en risc la seguretat". Només els quatre diputats del PP han anunciat que faran costat a la candidatura de Roldán, la qual cosa suma 40 vots a favor dels 135 de la Cambra. El reglament del Parlament estableix que per tenir èxit la moció de censura requereix el vot a favor de la majoria absoluta de l'hemicicle.

Malgrat tot, Dijous passat, després de reunir-se al Parlament amb el líder del PP català, Alejandro Rodríguez, Roldán insistia a situar la moció com una manera de visualitzar la “unitat constitucionalista”. La pressió de Ciutadans, però, no ha donat resultat. El PSC ha deixat clar que s’hi abstindrà. De fet, el president del grup socialista, Miquel Iceta, ha denunciat el que ha descrit com a “interès electoralista” de la iniciativa dels diputats taronges que, en fracassar, a parer seu, no farà més que “consolidar” Torra.

També els comuns han expressat el seu rebuig a la iniciativa que, segons la líder del grup, Jéssica Albiach, no és més que un acte de campanya i de gesticulació “que no va enlloc”, per la qual cosa els diputats morats no tenen cap intenció d’“entrar al joc”.

Des de l'extrem oposat de l'hemicicle, també la CUP ha denunciat que es tracta d’una “maniobra electoralista” en la qual no tenen intenció d’entrar, tot i mostrar-se crítics amb “les polítiques governamentals de l’actual govern de la Generalitat”.

La moció arriba, a més, enmig del tens compàs d’espera per conèixer les sentències del Suprem contra els deu membres del Govern i els líders de l’ANC i Òmnium jutjats pel referèndum de l’1-O. La sentència es pot fer pública en qualsevol moment. De fet, segons fonts del Parlament, aquesta va ser la raó per la qual en un primer moment es va plantejar la possibilitat de convocar el ple dissabte. per garantir que no es produeixi aquesta coincidència que, sens dubte, dispararia la temperatura dins -i fora- de l'hemicicle.

La de Roldán serà la quarta moció de censura que es debat al Parlament. La primera la va presentar Josep Benet contra Jordi Pujol el setembre del 1982, en la primera legislatura. La segona, també contra Pujol, la va defensar Pasqual Maragall el 4 d’octubre del 2001. La tercera, el març del 2005, la va plantejar Josep Piqué contra Pasqual Maragall i es va retirar abans de la votació.

El Reglament del Parlament deixa clar que en cas que una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris proposin una moció de censura, el president de la Cambra té obligació de convocar el ple per substanciarla en un termini de cinc dies.

El debat comença amb una intervenció de 30 minuts del grup que presenta la moció per defensar la iniciativa. El Govern pot intervenir, si ho vol, per espai també de 30 minuts. Tot seguit arriba el torn, sense límit de temps, de la candidata proposada, Lorena Roldán, per exposar el seu programa de govern.

A continuació, després d’una suspensió no superior a 24 hores, intervenen els grups. La candidata, el president de la Generalitat i els membres del Govern poden intervenir sempre que ho demanin. Quan ho fan, obren torn per a la resta de grups.

Tot plegat, començarà en un ple de la Cambra aquest dilluns a les deu del matí.