La setmana passada es va especular a Madrid sobre si Pedro Sánchez assistiria o no a la moció de censura que ha presentat Vox en contra seu. Tenia alguns compromisos internacionals amb els quals podia omplir l’agenda i saltar-se el xou que muntarà l’extrema dreta. Finalment, però, el president del govern espanyol hi serà, com també el seu vicepresident segon, Pablo Iglesias. A La Moncloa creuen que ja li va bé; ni caiguda del cel. De fet, el seu assessor de capçalera Iván Redondo ja va arribar a la conclusió ara fa un any que la divisió de la dreta jugava en favor dels interessos del seu client. Encara que sigui a base de donar aire als postfranquistes, que amenacen de fer fora “el pitjor govern en 80 anys”, incloent la dictadura en aquesta seqüència històrica. Un circ de polarització que pot beneficiar tothom menys el PP.

Numèricament no la guanyaran; serà la que menys vots tingui de les cinc que s'han registrat en 40 anys. Però els ultres obtindran diverses victòries parcials amb aquesta maniobra. En primer lloc, farà mal a Pablo Casado materialitzant allò que ja era gairebé un fet: que Santiago Abascal li ha arrabassat les regnes de l’oposició. En segon lloc, perquè Vox torna a situar a l’aparador públic i mediàtic els seus grans temes i la seva agenda ultraconservadora. De passada, la formació d’extrema dreta podrà situar i promocionar el seu candidat a les eleccions catalanes, Ignacio Garriga, que serà l’encarregat de defensar la moció de censura davant del ple aquest dimecres. Els arguments són el de menys; simple farciment.

Com s’ha dit en les últimes setmanes a Madrid, serà, sobretot, una moció de censura a Pablo Casado. Serà l’únic gran perdedor del debat d’aquest dimecres i dijous. Per això ha vacil·lat tant el cap de l’oposició a l’hora de posicionar-se sobre la iniciativa. Només se sap que no hi votaran a favor. Les dues altres alternatives no són gaire millors per a Gènova. Si s’abstenen, regalen el lideratge de l’oposició a Santiago Abascal. Si hi voten en contra, per a molts votants de la dreta podria quedar com la derechita cobarde que no mou un dit per fer fora el govern de Sánchez i Iglesias, que ell mateix ha qualificat d’”il·legítim” per manca de discurs propi.

Casado té motius per preocupar-se, més enllà de l’hemicicle. N’hi ha prou mirant les enquestes, com l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Per començar, els votants de Vox valoren millor Abascal, amb un 6,7 sobre 10, que la nota que donen els votants del PP a Pablo Casado, un 5,4. No només valoren millor, sinó que els ultres tenen més fidelitat. El 73,8% dels espanyols que van votar Vox el 2019 ho tornarien a fer si es tornessin a celebrar eleccions al Congrés. Per contra, en el cas del PP aquesta fidelitat baixa deu punt, fins al 63,9%.

En canvi, per a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias serà tot un passeig davant l’escabetxada de la dreta. Al més pur estil redondista, el ministre José Luis Ábalos hi veia ahir una gran oportunitat per a “confrontar alternatives” i quedar-se amb l’espai del centre abandonat per Casado. El mateix “ells o nosaltres” que a les dues eleccions generals de l’any passat, la mateixa polarització. La foto de Colón sense Ciutadans o el govern de coalició. Paradoxalment la moció qüestiona la majoria de la investidura i pot servir per a reforçar-la, amb uns números que no va assolir ni al debat d’investidura. Per davant hi ha importants empreses com els pressupostos de l’Estat. L’única incògnita és si el president espanyol hi intervé, situant-se al mateix nivell que els ultres, o opta per mantenir-se en silenci.

Un circ ultra que no s’atura

Després de tot el que han arribat a dir en seu parlamentària, pocs dubtes hi ha que Vox convertirà el Congrés en un circ ultra amb afirmacions de l’alçada d’un campanar. El mateix Ignacio Garriga ha anat a preparar la seva intervenció en un espai molt peculiar. És el recinte religiós de l’anomenat Cerro de los Ángeles, a Getafe (Madrid), on va tenir durant la Guerra Civil l’episodi simbòlic de l’afusellament d'una gran figura de Crist crucificat.

Davant del nou xou gerracivilista que vindrà en les pròximes 48 hores, contra el “govern socialcomunista”, les esquerres no han sabut o volgut construir un cordó sanitari. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va mantenir contactes per intentar que les formacions progressistes s’abstinguessin d’intervenir, a l’estil del Parlament basc. Un intent en va per la negativa del PSOE i Unidas Podemos, que sembla que ja els hi va bé.