El Parlament de Catalunya viurà aquest dilluns per quarta vegada el debat d’una moció de censura contra el president de la Generalitat des del restabliment de la democràcia. En aquesta ocasió, ha estat el grup parlamentari de Ciutadans qui l’ha registrada contra la presidència de Quim Torra. Els taronges proposen com a candidata alternativa la portaveu del seu grup, Lorena Roldán.
Fins ara, totes les mocions de censura presentades han estat sempre rebutjades i, si no hi ha canvis, l’actual també neix sense cap possibilitat d’èxit. Roldán només compta amb el suport del propi grup (36 diputats) i del Partit Popular (4 diputats), lluny de la majoria absoluta de 68 diputats necessària per tirar aquest procediment endavant.
1982: Josep Benet vs. Jordi Pujol
La primera moció al Parlament es va presentar el setembre de 1982, dos anys després del restabliment de la cambra amb el retorn de la democràcia. La va presentar el PSUC contra l’aleshores president del Govern, Jordi Pujol (CiU). El candidat alternatiu era Josep Benet, que havia encapçalat la llista com a independent. El text de la moció acusava el Govern de no actuar davant la “profunda crisi econòmica” que afectava Catalunya i el responsabilitzava de la “progressiva frustració del sentiment autonòmic”.
El PSUC es va quedar sol donant-hi suport amb 21 vots. Hi va haver 56 vots en contra de CiU (43), ERC (14) i els diputats no adscrits Eduard Punset i Marià Lorca, i 55 abstencions del PSC (33), UCD (8), CDS (8), PCC (4) i els dos parlamentaris andalusistes.
2001: Pasqual Maragall vs. Jordi Pujol
Després d’aquella primera moció, van passar gairebé 20 anys abans no se’n va presentar una altra. Va ser l’octubre de 2001, quan Jordi Pujol encara seguia al capdavant de l’Executiu català, i la va presentar el PSC-CpC, amb Pasqual Maragall com a candidat alternatiu. De fet, el PSC de Maragall havia estat la força més votada a les anteriors eleccions catalanes, les de 1999, però Pujol havia aconseguit la presidència gràcies a un pacte amb el PP.
Maragall l’acusava d’haver perdut “la més elemental capacitat de diàleg” i de concentrar-se més en “la refundació de la coalició” de CiU, que no passava per un bon moment. “Tampoc no s’han aconseguit avenços significatius en matèries de caire identitari que [...] han trobat una defensa tova o actituds claudicants en les relacions amb el govern de l’Estat”, retreia el text registrat.
L'aleshores cap de l'oposició va perdre la votació, en rebre només 55 vots a favor (52 del PSC-CpC i 3 d’ICV) i 68 en contra (56 de CiU i 12 del PP). Els 12 diputats d’ERC es van abstenir.
Altra vegada, Pujol va superar una moció de censura i va poder retenir la presidència de la Generalitat fins al final de la legislatura, després de la qual va deixar la primera línia política i en va agafar el relleu Artur Mas. Només dos anys després, el 2003, arribaria el primer tripartit d'esquerres -PSC, ERC i ICV-, amb el propi Maragall com a president de la Generalitat.
2005: Josep Piqué vs. Pasqual Maragall (retirada)
Quatre anys més tard, Maragall es va trobar a l’altra banda. Llavors era ell qui ocupava el càrrec de president i rebia una moció de censura en contra. Va ser el març de 2005, quan duia un any i tres mesos al Govern i Josep Piqué (PP) va presentar la moció amb ell mateix com a candidat alternatiu.
Aquest pas formava part d’una estratègia dels populars per intentar aprofitar l’enfrontament entre el PSC i CiU, que havia esclatat quan Maragall va pronunciar la famosa frase “Vostès tenen un problema i es diu 3%”, acusant els convergents de corrupció. Piqué argumentava que “Catalunya es troba en una paràlisi general” i carregava contra “les creixents contradiccions i discrepàncies produïdes en el si del Govern tripartit”.
El dia abans de la votació, però, Maragall va disculpar-se públicament per les acusacions contra CiU i aquests van decidir retirar la querella que havien presentat al TSJC. Després d’aquesta distensió i en confirmar que no tindria els suports necessaris -només comptava amb els 15 vots del PP-, Piqué va decidir retirar la moció. Així doncs, es va debatre però no es va arribar a votar.
Piqué i Maragall, abans del debat de la moció del 2005 / Efe
2019: Lorena Roldán vs. Quim Torra
La moció registrada per Cs aquest mes de setembre tampoc té per ara els suports necessaris més enllà dels seus propis vots (36) i dels del PP (4). En canvi, té en contra JxCat (34), ERC (32), Catalunya en Comú (8) i la CUP (4) i l’abstenció del PSC (17).
Els taronges la van presentar esperant rebre també el suport del PSC, però aquest se n’ha desmarcat assegurant que és una “gesticulació” i que “Torra és el problema, però Cs no és la solució”. Encara que haguessin aconseguit el suport dels socialistes tampoc arribarien a la majoria absoluta per fer prosperar la votació al Parlament. Es necessitava també els comuns i l'improvable suport de la CUP que, ja des d’un primer moment, va titllar el moviment de "maniobra electoralista" i va constatar que el canvi que cal "no vindrà de la mà de Cs".
