Per tercer 20 de novembre consecutiu, dia de la mort del dictador al llit, Òmnium Cultural ha tornat a obrir les portes de la Model de Barcelona aquest dilluns per exigir justícia pels crims del franquisme. Però, donada l’excepcionalitat del moment, la presó que va veure morir Salvador Puig Antich i va veure passar milers de dissidents del règim també ha fet un altre reclam: l’alliberament dels presos polítics independentistes. “Quan creus que ja s’acaba, torna a començar”, han justificat parafrasejant Raimon.
L’any passat, el 20 de novembre en aquesta galeria quatre de la Model, hi havia, entre altres, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, o el conseller de Justícia, Carles Mundó. Avui estan privats de llibertat en unes altres presons, les de Soto del Real i Estremera, respectivament. Les seves intervencions aquell dia han estat projectades. El conseller Toni Comín, des de l’exili a Brussel·les, també ha volgut enviar una abraçada als presos, que recorda cada matí i cada nit.
La companya sentimental de Jordi Cuixart, Txell Bonet, ha denunciat que “malauradament la injustícia ja està formant part del nostre imaginari col·lectiu”, i ha recordat que fa 36 nits que esperen que torni a casa. Malgrat tot, ha fet una apel·lació a continuar lluitant: “Quan sento les paraules ‘lluites compartides’, se m’apareix el somriure del Jordi”. Ha explicat com fa un any Cuixart li va demanar que cedís el seu lloc per la quantitat de gent que volia venir. “Ara passen les setmanes i anem sumant les visites” a Soto del Real.
“Quaranta-dos anys després de la mort del dictador, el president d’Òmnium Cultural s’adreça des de la presó perquè torna a haver-hi presos polítics a Espanya”, ha denunciat Marcel Mauri, líder accidental de l’entitat. Ho ha considerat un “fet vergonyós que hauria de pesar com una llosa sobre qualsevol demòcrata”. Mauri ha lamentat que “fa 42 anys començava el final de la dictadura”, però que “no era la fi d’un franquisme avui més desacomplexat que mai”. Ha acabat amb unes paraules de Cuixart: “Ara ens toca lluitar des de les presons, com fa 50 anys. Llavors ens en vam sortir. Ho tornarem a fer ara”.
En nom de la Comissió de la Dignitat, l’advocada Pilar Rebaque ha admès que “un cop mort el dictador, en una transició que no va ser un trencament sinó una continuació, mai no vaig pensar que tornaria a haver-hi presos polítics”. Ha criticat que “tornem a ser un país ocupat” i que “vivim en un estat d’excepció de facto”. “Es criminalitza els qui no pensen com el règim”, ha assegurat Rebaque, el pare de qui va passar per aquesta mateixa presó condemnat per “auxili a la rebel·lió” el 1940.
El jurista italià Fabio Marcelli, expert en dret internacional, ha advertit que, a Europa, “estem assistint a fenòmens molt preocupants, des de Polònia i Ucraïna fins als mateixos països mediterranis”. Els “fantasmes” del feixisme i l’autoritarisme, ha avisat, no han marxat. En aquest context ha situat les “imatges xocants” de l’1 d’octubre, i també la “detenció de representants legítims” del Govern. “Avui els drets democràtics estan en joc, en perill”, ha assenyalat el membre de l’Associació Europea de Juristes per la Democràcia i els Drets Humans.
Com a comissari de l’exposició de La Model, l’historiador i vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Agustí Alcoberro, ha explicat que per aquesta presó van passar més de 13.000 presos polítics, i que uns 1.600 van sortir per ser executats. Fent un paral·lelisme amb el present, Alcoberro ha recordat que cap règim accepta l’existència de presos polítics: “Els ministres de Franco afirmaven que no hi havia presos polítics”.
En representació de la iniciativa ciutadana En peu de pau, nascuda després de l’1-O contra la repressió de l’Estat espanyol, Oriol de Balanzó ha lamentat que la història es repeteix constantment. “El meu pare va pujar a París l’any 74 a veure el president Tarradellas a l’exili. La setmana passada, jo vaig pujar a Brussel·les a veure el president Puigdemont amb el col·lectiu En peu de pau”. Malgrat tot, ha agraït que s’hagi agafat aquest “lloc de repressió” que va ser La Model i s’hagi “recuperat i entregat a la ciutadania”.
A l’acte hi han assistit dirigents polítics, com l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, el portaveu d’ERC a l’Ajuntament Alfred Bosch o la diputada de la CUP Gabriela Serra. La vetllada ha estat amenitzada per les actuacions musicals de Quico Pi de la Serra, Mateu Xurí i Maribel Servera.