El govern espanyol ha baixat aquest dimarts al fang de la polèmica llei que pot beneficiar una quarantena de presos d’ETA. Davant les crítiques d’Alberto Núñez Feijóo per haver ‘colat’ una esmena que pot rebaixar les penes a aquests exmembres de la banda armada, Pilar Alegría ha recordat que “el PP no va aportar gens ni mica perquè ETA acabés”. La portaveu de l’executiu que presideix Pedro Sánchez ha recordat que ja fa més d’una dècada que l’organització no atempta, i ha atribuït l’obsessió dels populars amb el grup armat a “un buit de projecte i lideratge”. “És indigne”, ha manifestat en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres. A banda, ha assegurat que el PP no ha comès cap “error” ni tampoc s’ha “despistat” en la tramitació d’aquesta llei: ha recordat que ha obtingut l’aval unànime de tots els grups al Ple, les comissions i la ponència del Congrés dels Diputats, i que ningú al Senat l’ha volgut retocar o vetar.
“Aquest text que s’aprovarà al Senat és literal al text aprovat pel Consell de Ministres de Mariano Rajoy el 2014”, ha assenyalat Pilar Alegría tot insistint que la llei és una transposició d’una normativa europea. També ha insistit que el Consell d’Estat va avalar el canvi legal per unanimitat el desembre del 2023, i que l’Audiència Nacional va elevar el passat mes de gener una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en què “s’advertia de la necessitat d’adaptar al dret espanyol la normativa europea”. Malgrat tot, l’esmena polèmica de Sumar que beneficia etarres es va introduir després de l’aval del Consell d’Estat. I, en el seu moment, el PP de Rajoy va introduir una disposició addicional contra etarres després que el text sortís del Consell de Ministres. Ara fonts del govern espanyol apunten que l'actuació de llavors i d'ara dels populars es deu a una cessió a les "pressions" mediàtiques.
La també ministra d’Educació ha lamentat que un partit polític “s’atreveixi a dir que avui ETA està més forta que mai”. “És un insult a les víctimes del terrorisme, als jutges i als fiscals”, ha manifestat. “Exigeixo al PP que deixi d’utilitzar de forma partidista allò que tant mal va fer al poble espanyol; és indignant”, ha sentenciat Pilar Alegría en la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació.
Cos a cos contra Isabel Díaz Ayuso
Pilar Alegría també ha entrat al cos a cos contra Isabel Díaz Ayuso, després que aquest dilluns decidís diferenciar-se de la línia seguida per Alberto Núñez Feijóo i cités Begoña Gómez a declarar en comissió d’investigació a l’Assemblea de Madrid. La portaveu del govern espanyol ha disparat de valent contra la lideressa madrilenya. “Lamento que no estigués ni la meitat d’interessada en saber què va passar a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia del coronavirus; lamento que no posés en marxa aquella comissió d’investigació; si s’hagués posat en marxa, hi hauria 7.000 persones que no hi haguessin pogut comparèixer", ha etzibat.
Protocol contra l'assetjament LGTBI a les empreses
Durant la roda de premsa d'aquest dimarts, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha exposat el reial decret que ha aprovat l'executiu en la reunió del Consell de Ministres. Es tracta d'una norma que obliga les empreses de més de 50 treballadors a tenir protocols contra l'assetjament de persones LGTBI en què s'identifiquin pràctiques preventives i mecanismes de detecció i actuació si es detecten casos. Malgrat que són les empreses les que han de dissenyar les mesures a aplicar, la norma estableix uns mínims, com per exemple clàusules d'igualtat de tracte i no discriminació, formació a les persones implicades en els processos de selecció, classificar i promocionar els professionals amb "criteris objectius" i promoure els entorns diversos i inclusius a la plantilla, entre d'altres.
Entre les mesures mínimes que hauran d'aplicar les empreses també hi ha atendre els permisos i beneficis socials de les persones LGTBI tot garantint que no hi ha discriminació, amb especial atenció a les persones trans. En cas que hi hagi un règim disciplinari, haurà d'integrar infraccions i sancions per comportaments que atemptin contra la llibertat sexual, orientació i identitat sexual i expressió de gènere dels treballadors. Pel que fa al protocol que les empreses hauran de posar en marxa, la norma estableix que ha d'incloure agilitat i diligència en la investigació i resolució dels casos detectats, respecte i protecció de la intimitat, confidencialitat i protecció suficient de la víctima, així com una audiència imparcial i restitució. Segons apunta la norma, les empreses hauran de constituir la comissió negociadora com a màxim en els tres mesos posteriors a l'entrada en vigor del reial decret. El termini per a la negociació amb la representació legal dels treballadors serà de sis mesos en cas de no tenir conveni col·lectiu.