Tot i que la detenció i alliberament del president Carles Puigdemont ha sobrevolat la sessió de control al Congrés aquest dimecres, no ha estat l'única qüestió que manté la tensió entre l'Estat i l'independentisme. També s'hi ha fet lloc la qüestió de la llengua, a través de dues preguntes d'ERC. Dos interrogants que plantegen els republicans: la protecció del català i les llengües minoritzades a la futura llei audiovisual estatal, així com els passos per a la seva hipotètica oficialitat a la Unió Europea. La resposta del govern espanyol: que no hi ha res garantit en cap dels dos casos.

El primer front ha estat la llei audiovisual, que prepara la vicepresidenta Nadia Calviño i que fa setmanes que porta cua. El diputat republicà Gerard Álvarez li ha retret que no demanen "res complicat", simplement "una llei audiovisual que asseguri la supervivència i la producció en català", que és "indispensable per salvaguardar el futur de la llengua". En aquest sentit, ha advertit que, "si no hi ha una negociació clara i no s'accepten els termes que reclama la Generalitat i el sector audiovisual català", ells hi votaran en contra. Ha conclòs, assenyalant la bancada de la dreta, com volen "exterminar" el català. "Esperem que vostès no ho facin", ha reblat.

Però Nadia Calviño ha evitat cap mena de concreció davant del reclam de quotes. Per una banda, la vicepresidenta primera s'ha compromès a "escoltar amb molta atenció els diferents punts de vista, també el de la Generalitat"  i a protegir "totes les llengües cooficials de l'Estat". Per altra banda, però, ha reivindicat també el castellà, "que és la llengua que ens uneix i que realment ens permet tenir un paper tan potent a la producció audiovisual a nivell mundial".

El segon front ha estat l'oficialitat del català a la Unió Europea, que fa anys que porta cua. La diputada republicana Marta Rosique ha instat el govern espanyol a sol·licitar la inclusió de la llengua catalana al tractat europeu, perquè ara "deu milions de persones no poden tenir els mateixos drets lingüístics que els parlants del castellà". Ha argumentat que és una qüestió de "voluntat política", i que sempre que s'ha sol·licitat per part d'un Estat, el Consell de la UE ho ha acceptat. Rosique ha acabat la seva intervenció en català. Paradoxalment, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, li ha cridat l'atenció: "Suposo que el seu objectiu és que el ministre l'entengui".

Però el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ho ha aigualit. En aquest sentit, ha recordat com l'any 2004 el Consell de la UE "va assenyalar que els tractats actualment vigents no ho permeten" i que "no hi ha perspectiva de reforma dels tractats" a curt termini perquè "el català i seixanta llengües regionals més" siguin oficials. Malgrat això, Albares ha reivindicat que el govern espanyol està compromès perquè "els ciutadans espanyols es puguin expressar en espanyol, català, euskera i gallec a les institucions europees". I que "s'estudiarà com potenciar les llengües cooficials a la Unió Europea".