El govern espanyol està en disposició de “declarar la reparació i el reconeixement personal” de Salvador Puig Antich si així ho decideix la família. És el compromís que ha adquirit el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, a pregunta d’Eduard Pujol durant la sessió de control al Congrés dels Diputats. Junts per Catalunya reclamava que l’Estat “demani perdó” per l’assassinat de Puig Antich, que va ser assassinat el 2 de març de 1974 al garrot vil. Pujol, que ha afirmat que això “va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix”, ha demanat al ministre que no es limiti a fer “discursos bonics i d’excusa” i li ha retret que “s’equivoca” si no és capaç de demanar perdó. El diputat juntaire ha exigit a la Moncloa que “no falli ni a la raó ni a la memòria” i ha asseverat que l’executiu “no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res” i no pot cedir davant els que “baladregen i amenacen”. “Les democràcies, si ho són, han de saber dir perdó perquè l’exigència de dignitat no caduca mai”, ha reblat. La proposta del govern espanyol, tal com ha verbalitzat Ángel Víctor Torres, és la mateixa que es va fer amb el president Lluís Companys: el desembre del 2018, el Consell de Ministres va aprovar una declaració de “reparació”, “reconeixement” i “restitució” de la dignitat de la figura de Companys que, a la vegada, rebutjava i condemnava el Consell de Guerra sumaríssim que el va condemnar a mort.
🔎 La cruel execució de Salvador Puig Antich compleix 50 anys
En el seu torn, el ministre Ángel Víctor Torres no ha demanat perdó per l’assassinat de Puig Antich, però sí que ha sostingut que va ser un “fet avorrible comès per la dictadura”. Ha relatat que Puig Antich va ser “assassinat vilment” després de ser “jutjat sense garanties per un Consell de Guerra que no era un tribunal competent” i tenia “una motivació política”. El ministre de Memòria Democràtica ha centrat la seva resposta a exposar els “passos importants” que ha donat el govern espanyol, que “té clar que cap vestigi de la dictadura pot ser defensat, sinó que ha de ser vilipendiat i retirat”: ha mencionat la supressió de la pena de mort el 1978 (i el 1995 en l’àmbit militar), la Llei de Memòria Històrica del 2007 i la Llei de Memòria Democràtica del 2022. En aquest sentit, ha reiterat el compromís de la Moncloa de “continuar treballant en l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica”, ha recordat que aquesta norma, aprovada l’octubre del 2022, declara “la nul·litat de condemnes i sancions de Consell de Guerra i per motius polítics” i ha esgrimit que “és, concretament, el cas de Salvador Puig Antich”.
Eduard Pujol ha replicat al ministre que la seva resposta “passa amb un cinc pelat l’examen de primer de memòria democràtica”. Ha argumentat que el franquisme “va triar mort i escarni” i va matar Puig Antich per “alliçonar els joves que venien darrere”. “El van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l’Estat, que són els mateixos de l’operació Catalunya, Pegasus i la mentida de l’11-M”, ha proclamat.