De voler recosir les relacions i la "confiança" amb el Govern a justificar l'espionatge. De desentendre's del CatalanGate i de manifestar la seva "disposició a col·laborar amb els tribunals" a amenaçar amb les "conseqüències" de denúncies "falses". I, finalment, a declarar-se espiat. Han passat dues setmanes des que esclatés l'escàndol de ciberespionatge polític més massiu conegut fins a la data i que ha afectat, almenys, 65 líders i personalitats de l'independentisme català. En aquests 14 dies, les respostes i missatges del govern espanyol han transitat de la fredor i tebiesa a l'atac. La situació, que ha comportat una crisi política de primera magnitud, ha deixat molt erosionades les relacions entre el Govern i l'executiu encapçalat per Pedro Sánchez. Un Sánchez, per cert, que va trigar nou dies a pronunciar-se al respecte i un president que ha declinat depurar responsabilitats: no hi ha hagut cap cessament ni cap dimissió.

18 d'abril: es confirma l'escàndol del CatalanGate i el govern espanyol se'n desvincula

El setmanari nord-americà The New Yorker publicava un reportatge el dilluns 18 d'abril que confirmava les sospites que l'Estat havia utilitzat el programa israelià d'espionatge Pegasus contra 65 persones de l'entorn de l'independentisme català, entre els quals, tres presidents de la Generalitat de Catalunya. Un grup de recerca amb seu a la Universitat de Toronto, The Citizen Lab, havia pogut comprovar que s'havia espiat diversos polítics, activistes i advocats a través del mòbil. Els focus se centraven en el paper que havia tingut Espanya en aquesta vulneració de drets humans mitjançant la tecnologia i la pilota quedava a la teulada del govern de Pedro Sánchez i del rol dels serveis d'intel·ligència espanyols.

La primera reacció de l'executiu arribava des del Ministeri d'Interior, que indicaven que "ni el ministeri, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil han tingut mai cap relació amb l'empresa NSO —l'empresa creadora de Pegasus— i, per tant, mai han contractat cap dels seus serveis". D'aquesta forma, es desvinculaven de l'espionatge i insistien que no havien contractat mai aquest programari, tot i que la investigació deixava entreveure evidències sobre un "fort nexe" d'aquest escàndol amb "una o més entitats del govern espanyol".

24 hores després: "No s'espia fora de la llei"

Amnistia Internacional, la Comissió Europea i els socis parlamentaris —amb conjura dels partits independentistes per dur el cas a instàncies judicials i internacionals—. Ni la manca de rastre de l'espionatge a la premsa de Madrid ho salvava. A mesura que avançaven les hores, la pressió incrementava sobre Pedro Sánchez i el seu Consell de Ministres i els interrogants anaven a més. "Calen explicacions i cal obrir una investigació per a esclarir els fets", així era com Unidas Podemos tocava el crostó a Sánchez, però molt especialment als responsables d'Interior i de Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles. Echenique anava més enllà: "Si és necessari, que rodin caps". Isabel Rodríguez, ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, sortia al pas i protagonitzava les primeres declaracions públiques de La Moncloa sobre el CatalanGate. El missatge era clar: "No hi tenim res a veure, no tenim absolutament res a ocultar". En paral·lel, Rodríguez anunciava que l'executiu estava "a disposició de la justícia" i que estaven oberts a "col·laborar si així ho requereixen els tribunals". La titular de Política Territorial reivindicava que a Espanya "no s'espia, ni s'intervenen converses si no és sota l'empara de la llei". 

L'esquerda s'anava fent més profunda. Les —poques— explicacions no van convèncer el Govern. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareixia poc després amb tot el seu Consell Executiu per alertar de la ruptura: "La confiança amb el govern de l'Estat és mínima, es fa realment difícil confiar amb qui tot apunta que t'ha estat espiant". El primer pas de l'executiu català, doncs, era congelar les relacions i "no normalitzar-les" fins que no s'aclarís tot plegat. Aragonès demanava una reunió amb Pedro Sánchez per tal que aquest últim li donés explicacions, però aquesta trobada no es va materialitzar. De fet, durant la setmana, només van intercanviar alguns missatges, segons ha explicat el mateix president de la Generalitat.

S'obre la veda: Robles nega la implicació del CNI

El dimecres 20 d'abril, el Govern es despertava amb una informació d'El País que revelava que el Centre Nacional d'Intel·ligència havia adquirit el programa Pegasus "per espiar a l'estranger". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es mostrava contundent a RAC1: "No cal ser Sherlock Holmes per assenyalar el CNI". Ràpidament, Margarita Robles, en tant que titular del Ministeri de Defensa —del qual penja el CNI—, retreia Aragonès que acusés "sense proves" els serveis d'intel·ligència espanyols, atès que "no es pot defensar". Robles afegia que "totes les actuacions del CNI estan subjectes a control judicial i també control parlamentari", però es mantenia "disposada" a donar explicacions a la Comissió de Defensa de la cambra baixa o fins i tot a constituir la comissió de secrets oficials per "col·laborar". La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, instava a investigar la qüestió: "Espanya no ha de tenir cap por a la transparència i oferir els aclariments que siguin necessaris". Belarra, secretària general de la formació lila i ministra de Drets Socials, s'hi sumava: "No pot quedar cap ombra de dubte, s'ha d'investigar fins al final i depurar responsabilitats". Entretant, el govern espanyol seguia sense moure's.

Treballar per "reestablir la confiança"

El malestar en l'independentisme per la manca d'explicacions anava en augment. Per a Aragonès, les afirmacions de Robles eren "insuficients i contraproduents" i, per primera vegada, obria la porta el 21 d'abril a demanar dimissions: "Algú ha d'assumir les responsabilitats", deia, tot i que mantenia que "per a arribar a aquest punt, hem de saber qui ha tingut coneixement i no ha actuat o qui ha autoritzat l'espionatge". El president de la Generalitat es va desplaçar fins a Madrid, es va reunir amb els grups parlamentaris d'ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, Bildu i Unidas Podemos al Congrés. L'enuig era majúscul i les reclamacions eren més elevades: "La pilota està a la teulada de l'Estat, que ha de decidir fins a quin punt és transparent i quin és el nivell de responsabilitats que pensa assumir". Aquell mateix dijous a la nit, Pere Aragonès admetia per primera vegada que el govern espanyol "podria arribar a caure".

Novament, Isabel Rodríguez intentava tapar els forats, fent una "crida a la tranquil·litat absoluta" per a la societat catalana que pogués sentir "angoixa o preocupació" per l'espionatge massiu. "Hi haurà transparència i col·laboració" però, més enllà de les paraules, els gestos no es palpaven. "Volem mantenir la relació de confiança amb la Generalitat, estem en disposició de fer un esforç per evitar que aquesta es trenqui", afegia la portaveu de l'executiu central. "No volem fer passes enrere", reblava Rodríguez. Tot això passava el dia en què el president de la Generalitat anava a Madrid, però Pedro Sánchez es desplaçava a Kíiv per visitar Volodímir Zelenski.

Reunió (infructífera) per resoldre la crisi: control intern al CNI

No havia passat res ressenyable per part del govern espanyol, fins el 23 d'abril. L'executiu de Sánchez escenificava un intent per tancar la crisi política oberta arran del CatalanGate. La Moncloa anunciava que el diumenge 24, al Palau de la Generalitat, Laura Vilagrà, consellera de Presidència, es reuniria amb el seu homòleg espanyol, Félix Bolaños. El govern espanyol explicava que era "molt important seguir mantenint la mateixa voluntat de diàleg que s'ha anat practicant fins ara amb el Govern des que Pedro Sánchez és president". La cimera, però, no va quallar: Vilagrà alertava que no havien trobat "les respostes" que esperaven. "La reunió no ha anat bé", concloïa la consellera de Presidència. L'avís del Govern era nítid: "Si el govern espanyol no es mou, hi haurà conseqüències greus". En les més de dues hores de reunió, més que respostes, Félix Bolaños va plantejar una resolució "insatisfactòria" per al Govern. El ministre de Presidència comunicava l'obertura d'un control intern dins del Centre Nacional d'Intel·ligència, l'inici d'una investigació per part del Defensor del Poble —òrgan liderat per Ángel Gabilondo (PSOE)— i la constitució de la comissió de secrets oficials. Afegia el socialista que mantenien "la plena cooperació amb la justícia", si s'esqueia, per esclarir aquest afer.

La setmana en què l'incendi es desferma: viratge del govern Sánchez

La setmana del 25 d'abril era clau per al govern espanyol. La votació del decret anticrisi s'albirava molt difícil sense la complicitat d'ERC ni altres potencials socis parlamentaris del PSOE i Unidas Podemos. La tensió era màxima. ERC encetava el dilluns amb una posició molt definida, que coincidia amb Junts: "La resposta del govern de l'Estat és més que insuficient. No només són necessàries les explicacions i la transparència, també assumir les conseqüències d'aquest escàndol majúscul. I les conseqüències volen dir les dimissions que faci falta", detallava Marta Vilalta. La guspira no s'apagava i Robles evidenciava que ja no hi havia voluntat d'apagar aquest incendi. La titular de Defensa feia l'orni amb el CatalanGate i ho relativitzava: "Això de l'espionatge jo no sé el que és. No sé molt bé el que és, perquè quan s'actua, es fa conforme a dret". En qüestió de dies, Margarita Robles també afirmava no saber "què és el The New Yorker". El sacseig era enorme. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, no calmava els ànims, sostenint que la investigació interna del CNI "no qüestiona de cap manera" aquest òrgan.

Si els pilars dels ponts no estaven ja prou malmesos, Margarita Robles dinamitava qualsevol mínima possibilitat d'entesa. La ministra de Defensa atacava els partits independentistes en una sessió de control al Senat per les preguntes sobre el CatalanGate i els acusava d'"anar contra tots els principis bàsics de qualsevol estat democràtic" amb "imputacions sense proves i judicis de valor". A més, els emplaçava a anar a la justícia: "Si tenen dubtes, vagin als tribunals. Amb totes les conseqüències, que la denúncia falsa també és delicte". En la mateixa jornada, el Govern anunciava que farà totes les accions "jurídiques i polítiques per arribar fins al final, per totes les vies i en totes les instàncies competents". A més, es restringien "al mínim" les relacions amb La Moncloa.

El 27 d'abril, el dia clau

Per boca de Margarita Robles, tot quedava en entredit. Trontollaven totes les —escasses— declaracions que havien fet els diversos ministres sobre el ciberespionatge. Per primera vegada, semblava que la responsable del Ministeri de Defensa admetia el ciberespionatge i avalava l'actuació: "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució? Què ha de fer quan es declara la independència o anima desordres públics? Què ha de fer quan té contactes amb qui ha envaït Ucraïna? Què passa quan es hackegen webs com la del SEPE o mòbils de ministres? Vostès ara són víctimes perquè els convé". "S'ha delatat", asseguraven des de l'independentisme. A una altra cambra legislativa, al Parlament, Aragonès exigia per primer cop el cap de Robles: "La ministra ha d'assumir responsabilitats, ho ha de fer perquè el CNI estava sota la seva responsabilitat. Si no ho sabia, per incompetent i si ho sabia, per actuar vulnerant els principis democràtics més bàsics".

La jornada també venia marcada per la primera intervenció de Pedro Sánchez al respecte. Després de nou dies de silenci, el president del govern espanyol responia al Congrés a una pregunta de Gabriel Rufián, però mantenia un perfil baix: "Apostem per reconstruir la confiança amb la Generalitat". Sánchez va defensar que el CNI "sempre ha respectat escrupulosament la llei" i refermava "la voluntat d'esclarir els fets i fer-ho amb transparència, amb rendició de comptes i atenent-nos a la legalitat". Tot el que havia passat al Congrés tenia efectes immediats: ERC no votaria a favor del decret de mesures anticrisi de Sánchez. Al president del govern espanyol no li sortien els números i la manca de respostes pel CatalanGate l'estava aïllant. A última hora, decidia anul·lar el viatge previst a Polònia i Moldàvia. El secretari general del PSOE va salvar el decret, però lluny d'estar alleugit, l'estabilitat del seu govern penja d'un fil per la gestió del ciberespionatge. Jaume Asens l'avisava: "El futur del govern dependrà de la capacitat del PSOE de donar explicacions". Un dels espais hauria de ser la Comissió de Secrets Oficials, constituïda el passat dijous, i que comptarà, per la part catalana, amb la presència de Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP).

Sánchez i Robles, espiats

Aquest dilluns ha arrencat amb un nou gir de guió: La Moncloa ha fet una compareixença extraordinària per explicar que el maig de 2021 els telèfons mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles també van ser espiats amb Pegasus. Félix Bolaños ha qualificat aquestes actuacions d'"espionatges fora de la llei" i ha anunciat que han posat en coneixement aquests "fets inequívocs" a l'Audiència Nacional. D'aquesta manera, han deixat el CatalanGate en un segon pla. Amb aquesta revelació, advocats dels afectats pel CatalanGate alerten que hi ha la possibilitat que s'unifiquin les causes en ser espiats el president del govern espanyol i de la Generalitat, per ser institucions de l'Estat. En tot cas, els lletrats no veuen "connexitat" dels fets fins que no s'acrediti que l'autor d'aquest espionatge "és el mateix". La setmana ha començat amb un nou escenari, amb un govern espanyol que ara es projecta com a "víctima" del ciberespionatge.