Cop de porta. El govern espanyol es fa l’orni malgrat el crit d’auxili de La Bressola i descarta ajuts econòmics a la xarxa d’escoles en català de la Catalunya Nord, que fa tres mesos van avisar que el maig no podrien pagar els salaris. La negativa de la Moncloa arriba a través d’una resposta parlamentària per escrit a una bateria de preguntes que li va formular el senador de Junts Francesc Ten. Els tres paràgrafs que remet el govern espanyol són suficients per entendre que la Moncloa descarta implicar-se en aquesta qüestió: “La competència de l’acció educativa exterior se circumscriu a l’ensenyament de l’espanyol a l’estranger i no contempla la subvenció directa a entitats o associacions culturals estrangeres, independentment de la seva finalitat lingüística o educativa”, esgrimeix el document, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
Així mateix, afegeix que el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports (que està capitanejat per Pilar Alegría) és el que té la competència en matèria d’acció educativa exterior, que té la finalitat de “difondre la llengua i la cultura espanyoles fora del territori nacional” mitjançant diferents modalitats de centres, com ara centres de titularitat de l’Estat, seccions bilingües o Aules de Llengua. Però el català en queda fora. Respecte a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la Moncloa es limita a replicar que és un instrument de dret internacional “dirigit a la protecció i promoció de les llengües dins del territori dels Estats signants”.
Fonts de Junts lamenten a ElNacional.cat que la resposta del govern espanyol és “molt insuficient” i mostra un “desinterès total”. “Les escoles de La Bressola són essencials per a la supervivència del català a la Catalunya Nord i el seu futur està en perill”, avisen. “Si fossin escoles d’aprenentatge de castellà, segur que ja haurien reaccionat”, reblen les mateixes veus. Per cert, fa un mes i mig, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar des de Perpinyà una ajuda de 800.000 euros per a La Bressola. “Entenem que la tasca que fan és positiva, correcta i mereix el suport del govern de Catalunya”, va argumentar el president català.
Junts reclamava a la Moncloa que oferís ajuts econòmics i impulsés “mecanismes de mediació”
Fa dos mesos, en les preguntes escrites que va registrar Francesc Ten, Junts demanava al govern espanyol ajuts econòmics per salvar La Bressola i li reclamava que utilitzés “mecanismes de mediació” amb França. “El govern espanyol preveu establir algun tipus d’ajut econòmic per afavorir la continuïtat del projecte educatiu de La Bressola i evitar-ne el col·lapse financer davant la situació econòmica crítica que n’amenaça la continuïtat?”, va preguntar el senador juntaire. “El govern espanyol ha actuat en l’àmbit de la mediació i la diplomàcia amb l’estat francès per abordar la situació crítica que travessa La Bressola i poder garantir la continuïtat d’aquest projecte educatiu a la Catalunya Nord en llengua catalana? En cas negatiu, per què no ho ha fet?”, va afegir.
I un últim interrogant: “El govern espanyol considera que la situació de precarietat que pateixen les escoles de La Bressola és una vulneració de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada tant per l’estat francès com per l’espanyol?”. Francesc Ten va denunciar que cal que l’estat espanyol “mogui fitxa i atengui urgentment el crit d’auxili de La Bressola per evitar el seu col·lapse després de cinquanta anys”. “És necessari actuar ja per no posar en perill els drets lingüístics dels habitants de la Catalunya Nord”, reblava el senador.
Una iniciativa d’ERC al Congrés per reclamar una “assignació de fons estables” per a La Bressola
El pròxim cop que el PSOE s’haurà de pronunciar sobre La Bressola serà al Congrés dels Diputats arran d’una proposició no de llei (que no té caràcter jurídic ni efectes vinculants) impulsada per ERC que es debatrà a la Comissió d’Educació, Formació Professional i Esports en les pròximes setmanes. Fa quatre reclamacions concretes: establir una “assignació de fons estables” per a La Bressola amb l’objectiu de “protegir i promocionar la diversitat lingüística”, “protegir i promocionar” les llengües oficials diferents del castellà en aquells territoris de fora de l’Estat espanyol on es parlen, “complir” amb els compromisos assumits amb la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries i aplicar les “actuacions necessàries en política internacional” per aconseguir el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea.