El govern espanyol ja ha començat les reunions amb els grups parlamentaris de cara als pressupostos de l’Estat. Les trobades les ha encapçalat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Però per no haver-hi, ni tan sols hi ha acord encara entre els dos socis de La Moncloa per a tancar uns comptes públics. El principal obstacle, segons admeten diverses veus d’Unidas Podemos, és la reforma fiscal a què es van comprometre a la investidura, i que els socialistes continuen volent ajornar per més endavant.
Ho ha dit la mateixa vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que ha explicat que encara estan lluny de l’entesa. "Estem negociant, estem distants, necessitem més temps", ha admès la també ministra de Treball. Tot i això, s’ha mostrat "segura que hi haurà acord". Ha situat el principal obstacle en la reforma fiscal, que és “clau”. Des de l’espai d’Unidas Podemos reclamen que s’estableixi un impost de societats mínim del 15%, així com apujar l’IRPF a les rendes més altes. Díaz ha advertit en aquest sentit que “ningú no entendria que Espanya no fes el pas endavant” quan els països de l’OCDE han pactat aquest mínim. També reclamaran avenços en la regulació dels lloguers. Sense anar més lluny, ho van pactar per als pressupostos ara fa un any i encara no ha arribat la llei d’habitatge.
En els mateixos termes s’ha expressat, en les últimes hores, Ione Belarra. La ministra de Drets Socials i secretària general de Podemos ha assegurat en una entrevista a TVE que encara estan allunyades les posicions. Belarra ha defensat que és “imprescindible” que els pressupostos del 2022 contemplin una “reforma fiscal justa” i ha defensat que no cal esperar per a fer-ho a la proposta de reforma tributària que faci el grup d’experts que ho està estudiant.
En canvi, des del soci majoritari continuen tirant pilotes fora. Ho ha fet el mateix president Pedro Sánchez durant el seu viatge exprés a Nova York per a l’assemblea general de l’ONU. Preguntat per la reforma fiscal que reclama el soci petit, el dirigent socialista s’ha limitat a “garantir que els pressupostos es presentaran en temps i forma” i que tindran com a objectiu “una recuperació justa”. Però no ha volgut entrar en els reclams dels morats, malgrat que se li ha repetit la pregunta.
Línia vermella indepe
Si el primer obstacle serà l’acord entre els dos socis del govern espanyol, el segon el tindran en els possibles aliats parlamentaris, especialment en els partits independentistes. Ahir va ser ERC qui va reunir-se amb el ministre Félix Bolaños i avui ha estat el torn de Junts per Catalunya i el PDeCAT. Totes tres formacions han posat com a condició per a negociar que l’executiu central rectifiqui el seu avantprojecte de llei audiovisual general i que hi inclogui quotes de protecció per al català, l’euskera i el gallec. La portaveu de JxCat, Míriam Nogueras, ha parlat clar i català aquesta tarda a la sala de premsa del Congrés: “Si la futura llei continua excloent el català, Junts no negociarà amb el govern espanyol”.
Veto del PP i Ciutadans
Després de la primera setmana de ronda de contactes amb els grups, ha comparegut Rafael Simancas, secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, que ha assegurat que el balanç ha estat “positiu” en termes generals. “Ens hem trobat bona disposició per a parlar, negociar i pactar amb caràcter general”, ha insistit. No obstant això, ha admès, s’han trobat “dues excepcions”: ni el PP ni Ciutadans han mostrat cap mena de disposició.