Bona notícia pel català. El Ministeri d'Educació ha descartat forçar l'execució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa un mínim del 25% de les classes en castellà a les aules catalanes.
Fonts del departament han defensat que regular quin percentatge de classes es fan en cada idioma correspon al Govern, ja que la competència sobre la matèria és autonòmica. Aleshores, sol·licitar l'execució de la sentència implicaria una invasió de les competències de la Generalitat. Tot, d'acord amb una carta a la qual ha tingut accés l'ACN i que el Ministeri d'Educació ha traslladat a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, presidida per l'eurodiputada Dolors Montserrat (PP).
Competència autonòmica
"La política lingüística a l'escola no és competència de l'Estat, sinó de les administracions educatives", diu la resposta d'Educació. Així mateix, considera que "la constitucionalitat del règim lingüístic en els territoris amb llengua cooficial dependrà d'una valoració flexible que determini que ambdues llengües tenen presència", alhora que tothom "assoleixi el domini ple i equivalent en ambdues". Un seguit de coses que s'han d'aconseguir "sense que l'Estat pugui intervenir en la definició de les polítiques autonòmiques que regulin aquest deure, segons la Constitució i la consolidada doctrina constitucional".
Si citen tants cops la paraula 'constitucional' és perquè les mateixes fonts admeten que si el ministeri sol·licités executar la sentència sobre la presència mínima del castellà a les aules catalanes, la Generalitat podria recórrer al Tribunal Constitucional. Així, el TC podria acabar sentenciant que l'Estat està envaint competències autonòmiques. I el govern espanyol no necessita cap derrota més a l'alt tribunal.
Marxa enrere
Al desembre, la sala contenciosa del TSJC va estimar parcialment un recurs interposat pel mateix Ministeri d'Educació i va establir un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà a les escoles de Catalunya. A més, remarcant que l'ús actual de la llengua castellana és "residual", en un moment en què el català continua de baixada entre els més joves.
Amb la sentència en mà, el TSJC va anul·lar dos projectes lingüístics escolars perquè només tenien com a llengua vehicular el català, ja que incomplien la coneguda com a llei Celáa. Una decisió que no va agradar el Govern, que es va preparar per recórrer les sentències del tribunal. Ara, però, el Ministeri ha decidit fer marxa enrere i no demanar que la Generalitat garanteixi la presència del castellà a les aules catalanes.