El govern espanyol es marca un full de ruta per l’any 2024. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’anomenat Pla Anual Normatiu, un recull de totes les normes que vol aprovar en els pròxims vuit mesos. Són 198 iniciatives, que inclouen 49 lleis, de les quals sis són orgàniques i 43 són ordinàries, i 149 reials decrets (que tenen rang de reglament, inferior a les lleis, i no passen pel Congrés). El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha qualificat aquest pla de “realista i ambiciós” i ha posat en relleu que “renova el compromís” del govern espanyol amb “l’agenda progressista” i aposta per les “grans reformes necessàries” i pels “avenços en drets”. Del total de 198 normes, gairebé la meitat (98) són compromisos amb la Unió Europea: 36 tenen a veure amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i les fites per poder sol·licitar el desemborsament de fons europeus i 62 són incorporacions al dret espanyol de normes que són dret europeu. Les 49 lleis que vol impulsar la Moncloa podran cristal·litzar-se a través de reials decrets llei o de projectes de llei: en els dos casos, hauran de comptar amb els suports necessaris per ser aprovats al Congrés dels Diputats.
D’altra banda, Félix Bolaños ha fet balanç del Pla Anual Normatiu del 2023: 41% de les iniciatives normatives previstes van ser aprovades i l’11% estaven en tramitació. En total, el 52% “es van complir”. Bolaños ha assenyalat que el camí normatiu de l’any passat va estar marcat i condicionat pels “conflictes geopolítics que està patint el món” i pel fet que “la legislatura no va arribar als sis mesos d’activitat parlamentària plena” i ha subratllat que, justament, el 52% de compliment coincideix amb el període d’activitat de les Corts Generals a màxim rendiment, que va ser la meitat de l’any. “Ens podem sentir satisfets”, ha exclamat.
De la Llei del Cinema a la Llei contra l’Explotació d’Éssers Humans, passant per la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal
De cara al 2024, l’executiu es marca diferents eixos. En primer lloc, la “modernització socioeconòmica des d’una perspectiva verda i digital” passa, per exemple, per la Llei d’Indústria i la Llei del Cinema. En segon lloc, la “millora i modernització de les institucions públiques” es vehicula a través de la Llei per a la Transformació de l’Administració Pública o de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (en paraules de Bolaños, “no es pot estar jutjant delictes del segle XXI amb una norma del segle XIX”). En tercer lloc, el govern espanyol planteja iniciatives per “avançar en drets per a tota la ciutadania”: per exemple, la Llei Orgànica de Mesures Complementàries per Reforçar la Protecció davant la Violència de Gènere, la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta o la Llei Integral contra la Tracta i l’Explotació d’Éssers Humans. En quart lloc, la voluntat de “millorar les condicions i els drets laborals” es canalitza mitjançant la modificació de l’Estatut dels Treballadors o l’ampliació per llei del nivell assistencial de la protecció per desocupació.
En un altre sentit, Bolaños ha posat èmfasi en els joves, amb els quals hi ha “un deute de drets i oportunitats a saldar”. Per aquest motiu, la Moncloa vol aprovar, entre altres, la Llei de Joventut, la Llei per a la protecció dels menors als entorns digitals o la Llei de prevenció del consum d’alcohol i dels seus efectes a les persones menors d’edat. També aposta per tirar endavant un Estatut de l’startup d’estudiants i un Estatut de les persones en formació pràctica no laboral a l’àmbit de l’empresa.
La reforma de la Llei de Secrets Oficials, al calaix
En aquest tipus de presentacions, una de les preguntes a posar sobre la taula té a veure amb les lleis que queden aparcades fora del perímetre de les previsions de l’executiu. Així que, si bé en altres ocasions sí que figurava, en aquesta ocasió sobta que la nova Llei de Secrets Oficials “no està inclosa”. Bolaños ha esgrimit que al Congrés dels Diputats s’està tramitant una proposició de llei del PNB en aquesta direcció i ha apuntat que “es pot treballar” amb aquesta norma. Així mateix, ha recordat que l'any passat el Consell de Ministres va aprovar un projecte de llei i que pot ser “sobre aquella base i sobre la proposició de llei” que es “pugui treballar per actualitzar la normativa”.
📝 Desclassificar el 23-F i els GAL: nou intent del PNB per reformar la llei de secrets oficials
Davant d’aquest fet, el PNB no ha trigat a reaccionar. La formació jeltzale reconeix la “sorpresa” per l’absència d’aquesta llei al Pla Anual Normatiu, però “recull el guant” i demana al govern espanyol que “acceleri la tramitació” de la seva proposició de llei. Durant el ple del Congrés que va votar la presa en consideració, el diputat Mikel Legarda va demanar a l’executiu que “no tingui la temptació de deixar morir aquest assumpte com en tantes ocasions en el passat”. Així mateix, en un comunicat, el PNB lamenta que, en termes generals, “llençar projectes de llei sense consensuar” amb els grups parlamentaris només “genera més ebullició a la legislatura”.
Un pla més ambiciós que el de l’any passat
Si agafem les xifres que ha esbossat el ministre Bolaños, constatem que les 198 normes i les 49 lleis suposen un increment respecte a les previsions de l'any passat. També superen les del 2021, se situen pròximes a les del 2020 i estan molt per sota de les perspectives del 2022:
- El 2023, es preveien 117 iniciatives normatives: 36 lleis (3 orgàniques i 33 ordinàries) i 81 reials decrets.
- El 2022, 368 iniciatives: 92 lleis (11 orgàniques i 81 ordinàries) i 276 reials decrets.
- El 2021, 144 iniciatives: 34 lleis (6 orgàniques i 28 ordinàries) i 110 reials decrets.
- El 2020, 172 iniciatives: 57 lleis (4 orgàniques i 53 ordinàries), 114 reials decrets i un projecte de reforma constitucional (la modificació de l’article 49).