A Pedro Sánchez se li presenten més i més obstacles. No només pateix un setge judicial per les investigacions a la seva esposa, el seu germà i la seva exmà dreta —José Luis Ábalos— pel cas Koldo; des que va començar la legislatura, el govern espanyol pateix una important asfíxia aritmètica al Congrés dels Diputats. I això se li posa constantment de manifest en les converses que manté amb els grups parlamentaris per segellar la llei més important de cada any; amb l’esperança d’encarrilar així la legislatura: els pressupostos generals de l’Estat. Abans de presentar els nous comptes, l’executiu vol aprovar la senda de dèficit, després que Junts per Catalunya la tombés fa uns mesos. Però la Moncloa, en privat, és cada cop menys optimista. Pronostica un camí espinós amb els independentistes. I també amb les formacions que se situen a la seva esquerra, perquè Podemos i Sumar també han amenaçat amb embarrancar els comptes del 2025.
Anem a pams. La dificultat per aprovar uns nous pressupostos espanyols ja es va posar de manifest el passat mes de març, quan Pere Aragonès va convocar eleccions a Catalunya pel 12-M. Davant la dependència aritmètica d’ERC i Junts, i en veure que els dos partits s’endinsaven immediatament en una campanya electoral, Pedro Sánchez va tirar la tovallola i va renunciar a presentar els comptes al Congrés; va comprometre’s a presentar mesos després els pressupostos del 2025. Però la primera decepció se la va endur el passat 23 de juliol, quan se celebrava el primer aniversari de les eleccions generals del 23-J.
Junts, com a càstig pel dèficit d’execució pressupostària a Catalunya, exposava la feblesa parlamentària del PSOE tombant la senda de dèficit presentada pel Ministeri d’Hisenda. Després de l’estiu, els socialistes van desafiar els independentistes presentant al Congrés la mateixa senda de dèficit; idèntica. El grup parlamentari de Míriam Nogueras va repetir per activa i per passiva que la tornarien a tombar. El primer a frenar en aquell ‘Chicken Run’ va ser Pedro Sánchez: enmig d’un cúmul de gestos per desinflamar la relació PSOE-Junts, el govern espanyol va retirar de l’ordre del dia la votació d’aquella senda. Des de llavors, ambdues formacions negocien.
“La pilota és a la seva teulada; de moment la cosa no es mou”, assenyala una font juntaire coneixedora de les converses amb el PSOE. Els diputats de Míriam Nogueras, emparant-se en una resolució que va aprovar el Parlament el 2014, exigeixen que el govern espanyol dediqui un terç del marge de dèficit a les comunitats autònomes, la qual cosa voldria dir que la capacitat de despesa dels territoris passaria del 0,1% al 0,8%. En l’última proposta que feia el Consell de Ministres la distribució era del 2,2% per a l’Administració General de l’Estat, del 0,1% per a les comunitats i del 0,2% per a la Seguretat Social.
Un dels negociadors de confiança de Pedro Sánchez admet en privat que el govern espanyol sí que està obert a retocar la dècima; i qualsevol canvi es traduiria en molts diners. Però la intenció del govern espanyol és que a la tercera vagi la vençuda. No volen patir una nova patacada parlamentària. Per això, segons relata un ministre d’alta jerarquia a aquest diari, Sánchez contempla presentar la senda de dèficit després dels congressos de les dues formacions independentistes. ERC, que no celebra la seva cita congressual fins a finals de novembre, ja va advertir fa un mes al PSOE que pagarà car el seu tracte prioritari a Junts: “Comencem les negociacions de zero”, asseverava Rufián.
Sigui com sigui, el PSOE ha après la lliçó del “peça a peça” que imposa Junts. Fonts de la capitania dels juntaires a Madrid asseguren a ElNacional.cat que un pacte en la senda de dèficit no implicarà un acord en els pressupostos. I així ho avalen els socialistes. “Que ens aprovin una cosa no vol dir que després ens aprovin els comptes”, admeten ministres de màxima confiança de Pedro Sánchez.
Podemos, una nova preocupació pel govern espanyol
Els malsons, però, no acaben en Junts per Catalunya. Perquè Podemos va comunicar aquest dilluns que consultarà a la seva militància si vota a favor o no dels pressupostos espanyols, amb dues condicions sobre la taula: abaixar un 40% el preu dels lloguers i trencar les relacions comercials i diplomàtiques amb Israel. “És un temazo”, admeten les mateixes fonts socialistes, que reconeixen que els preocupa que la militància hagi de validar un acord amb els seus exsocis d’executiu; no pas que les demandes siguin complicades.
També aquest dimarts, Sumar ha dit la seva. La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha advertit que la seva formació i el PSOE estan "encallats" en la negociació sobre els pressupostos. Ara per ara, segons el seu relat, hi ha "una enorme distància, sobretot en el tema de la fiscalitat". "Nosaltres volem que es mantinguin els impostos a la banca i les elèctriques, que han funcionat molt bé", ha dit.