“Estem posant tota la carn a la graella per poder tirar endavant els comptes i els acords parlamentaris”. El govern espanyol comença l’any mantenint intacta l’esperança que aconseguirà llum verda als pressupostos generals de l’Estat del 2025. Això sí, manté la consciència que és una negociació complexa en la qual s’hi hauran d’esforçar. Així ho ha reconegut el ministre Ángel Víctor Torres en una entrevista al Hoy por Hoy de la Cadena SER: “Nosaltres estem treballant i, com ha dit el president del govern espanyol, suarem la samarreta fins al final. Nosaltres volem pressupostos, és bo tenir pressupost, no només per al govern d’Espanya, sinó per a totes les institucions, fins a l’últim ajuntament”, ha sostingut el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica. “Suem la samarreta, lluitem tots els partits fins al darrer segon, no en donem cap per perdut. Aquesta és l’actitud que demano als meus ministres i amb la qual hem governat amb bons resultats”, va reivindicar Pedro Sánchez fa quinze dies des de Brussel·les. El govern espanyol hauria hagut de presentar els pressupostos al Congrés el mes d’octubre (així ho preveu la Constitució), però la complexa realitat parlamentària de l’executiu ho ha impedit. Actualment, els comptes que estan en vigor són els del 2023, després que el mes de març la Moncloa optés per prorrogar-los de cara al 2024 arran de l’avançament electoral a Catalunya, que complicava nous acords pressupostaris amb Junts i ERC.
I és que a la Moncloa són conscients que l’endimoniada aritmètica parlamentària del Congrés encareix qualsevol negociació i dificulta que fructifiquin les lleis que el govern espanyol vol tirar endavant. De fet, Sánchez va tancar el 2024 testimoniant l’aflorament de l’aliança entre el PP i Junts a la cambra baixa, que va portar, entre altres coses, a derogar l’impost a les energètiques (que el Consell de Ministres va restituir amb un nou decret que haurà de ser convalidat al Congrés durant el mes de gener). Tot això, porta Ángel Víctor Torres a reconèixer que dur els comptes públics del 2025 a bon port “no és fàcil”. “Estem treballant amb els suports parlamentaris, entre ells també Junts, per poder tirar-ho endavant. És un govern de coalició, que és resultat del que va voler la ciutadania. Nosaltres presentarem aquests comptes i els portarem on sigui procedent per veure si finalment s’aproven”, ha reblat.
Ara bé, de moment, el govern espanyol encara no té el suport de Junts per a una nova senda de dèficit: els juntaires la van tombar el juliol i, posteriorment, van abocar la Moncloa a retirar-la per evitar una nova patacada. I encara no hi ha hagut fumata blanca. “No negociarem pressupostos per l’any que ve si abans no s’han complert els actuals. Què vol dir això? Que aquells milions promesos d’inversió arribin a Catalunya”, advertia el secretari general de Junts, Jordi Turull, fa un mes en una entrevista a ElNacional.cat.
“No és el mateix governar amb un pressupost prorrogat”
Un últim argument d’Ángel Víctor Torres a favor d’uns nous pressupostos: “No és el mateix governar amb un pressupost prorrogat o amb un pressupost que tu tires endavant”, ha sostingut. Això xoca amb el parer del ministre Óscar Puente, que en més d’una ocasió ha minimitzat les conseqüències de prorrogar els comptes. “Els pressupostos tampoc ho són tot”, va reconèixer el titular de la cartera de Transports i Mobilitat Sostenible el juny en una entrevista a Onda Cero. Va defensar que Espanya es podria “permetre” continuar aquest any amb els comptes públics prorrogats, ja que el pressupost del 2023 és “expansiu” i “hi ha eines que permeten actualitzar-lo”, tot i que va esgrimir que “no seria desitjable”. “Els del 2023 són els nostres pressupostos, no uns heretats d’altres governs, no tenir-ne d’altres no seria cap drama ni un obstacle per a la legislatura”, va insistir el setembre en una entrevista a El País. “Es pot millorar alguna cosa? Sí, però tampoc creguin que gaire. No hi haurà una gran diferència entre uns pressupostos nous i els de l’any 2023, que tenen una lectura progressista”, va afegir.
L’acord per delegar les competències en immigració a Catalunya “no és senzill”
Una de les altres carpetes centrals que té el govern espanyol sobre la taula és la delegació de les competències en immigració a Catalunya acordada entre el PSOE i Junts fa un any exacte a canvi de l’aval als tres primers reials decrets llei de la legislatura. “És un acord que no és senzill, que exigeix també una modificació que comporta una majoria qualificada, amb la qual s’està treballant per part dels interlocutors. Cap negociació és fàcil, els ministres tenim competències diverses, uns negociem amb unes forces polítiques i altres amb altres, però estem posant tota la carn a la graella per poder tirar endavant els comptes i els acords parlamentaris”, ha reivindicat.
La voluntat de Junts era anunciar l’acord sobre la “gestió integral” de la immigració abans de finals del 2024, amb el text concret de la proposta, però la negociació encara no ha arribat a bon port. “S’ha fet un treball increïble jurídicament, perquè estem parlant de l’instrument. No estem parlant de les polítiques d’immigració, que les podrem fer des de Catalunya”, sostenia Jordi Turull en una entrevista a ElNacional.cat a finals de novembre. Després, “s’haurà de pactar amb els altres grups”, reconeixia.