El govern espanyol admet la dificultat d’aconseguir fer oficial el català a la Unió Europea abans que se celebri el debat d’investidura de Pedro Sánchez. Fonts coneixedores de les converses que el govern espanyol manté amb tots els actors d’aquest procés —els 27 estats europeus, Junts per Catalunya, i el Govern de Pere Aragonès— alerten que és poc probable aconseguir situar el català a la primera divisió lingüística de la UE abans de finals de novembre; quan acaba el termini per investir un president espanyol i es convoquen automàticament noves eleccions generals. Expliquen a ElNacional.cat que és preferible esperar i continuar debatent-ho, però no votar-ho fins que no estigui al sac i ben lligat amb la resta de socis continentals.
A Madrid consideren que el problema són els terminis. El mateix ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que l’oficialització del català, el gallec i el basc a Europa és un “compromís” del govern espanyol amb l’independentisme, a causa de l’exigència de Junts i la insistència d’ERC de tirar-ho endavant; i hi ha optimisme en aconseguir-ho en algun moment. Ara bé, són més pessimistes sobre poder-ho aconseguir abans que Pedro Sánchez se sotmeti a la confiança del Congrés dels Diputats per mantenir-se al càrrec de president espanyol. “S’estan batent rècords, però no es pot córrer més”, assenyalen les fonts consultades per aquest diari.
El passat dilluns la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, va reunir-se a la capital espanyola amb tres ambaixadors europeus. Va valorar “positivament” les seves reunions, va “constatar falta de vetos” i, posteriorment, va rebutjar entrar a valorar si l’oficialitat del català a la UE ha de decidir el futur de Sánchez, excusant que ella no forma part de cap equip negociador. Però fonts del Govern s’alineen amb les tesis de l’executiu espanyol.
Opinen que la feina diplomàtica que aquestes setmanes han de fer la Moncloa i la Generalitat és tan delicada que a cap de les dues parts els interessa veure la data límit del 27 de novembre com una espasa de Dàmocles. Temen que a la resta d’Estats els saltin les alarmes si veuen que tot obeeix els interessos de Pedro Sánchez per continuar sent president del govern espanyol, i no pas al convenciment d'impulsar una normalització lingüística.
Junts per Catalunya va imposar l’oficialitat del català a la UE com a condició per investir Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats; i sobre la Moncloa hi ha l’amenaça que, si això no prospera, la investidura de Sánchez pugui complicar-se. El ministre Albares ja va fer un moviment per curar-se en salut i elaborar un relat que permeti blindar la investidura del líder socialista. El 19 de setembre va defensar a la UE l’oficialitat del català, i després va manifestar que això ja complia el "compromís" de normalitzar a Europa la pluralitat lingüística de l’estat espanyol. Des de Junts, però, no aixequen el decret de silenci religiós durant aquestes setmanes de negociacions, i no fan cap valoració sobre l'estat d'aquesta qüestió.
Un calendari ajustat
La pròxima data clau per a l'oficialitat del català a la UE és el pròxim dimarts, 24 d’octubre. Luxemburg acollirà un nou Consell d'Afers Generals de la Unió Europea. Està previst que els 27 ministres d'Exteriors debatin novament aquest tema, però és decisió del govern espanyol si vol dur-ho o no a votació. Com que no hi ha cap veto garantit, podria arribar a passar que la proposta tirés endavant. Però les fonts consultades assenyalen que això seria com tirar una moneda a l’aire, i ara per ara el més probable és que s'ajorni.
Per aquest motiu, des del govern espanyol insisteixen que és preferible esperar, perquè la decisió sobre el català a Europa es pot prendre en altres trobades del mateix nivell que se celebrin pròximament. Si la data límit per investir un president del govern espanyol (27 de novembre) s’acaba imposant com una qüestió de tot o res, al Ministeri d’Exteriors espanyol només li quedarà una última oportunitat: dur la votació al Consell de la UE del 15 de novembre.
Què atemoreix la resta d’estats europeus?
Al cap i a la fi, tot és qüestió de voluntat política. Per què no és bufar i fer ampolles l’oficialització del català? Les diverses fonts consultades per aquest diari expliquen que els països nòrdics són els que presenten més reticències. I el motiu que genera més desafecció són els problemes que pot crear una futura ampliació de la Unió Europea, amb l’entrada de països dels Balcans o Ucraïna; amb la multitud d’idiomes que hi ha en aquests territoris. I hi ha un altre element a tenir en compte: PP i Vox pressionen aquells governs europeus comandats per partits de dreta i d’extrema dreta perquè s’hi oposin.
Els grans països com França, Itàlia i Alemanya, tot i que no estan entusiasmats, no s’hi oposen. Als francesos només se’ls puja la mosca al nas per la llengua corsa, però de moment no és motiu suficient per oposar-hi frontalment. Un dels arguments que utilitza el ministre Albares per tal de tranquil·litzar la resta de països és “l’especificitat” de les llengües cooficials de l’estat espanyol: estan recollides a la Constitució, tenen el mateix nivell d’oficialitat que el castellà a les respectives comunitats autònomes, i des de fa res ja s’utilitzen al Congrés dels Diputats i al Senat amb igualtat de condicions que la llengua espanyola. Aquesta singularitat, a Europa, només li pertany al català, l'euskera i el gallec.
Albares també va argumentar el passat setembre que un dels punts que ha provocat més reticències entre els socis era incorporar de cop tres noves llengües, cosa que el va dur a fer-ho de manera gradual i començar amb el català, l'idioma que ho havia demanat amb més insistència i que parlen més de deu milions de persones.