El govern espanyol confia que la Mesa del Parlament Europeu prengui una decisió definitiva sobre l’ús del català en aquesta institució abans que arribin les vacances d’estiu. Hi ha un grup de treball dins d’aquesta cambra que està estudiant aquesta iniciativa, però la decisió definitiva l’hauran de prendre els membres de la Mesa. El resultat pot ser favorable o contrari, però fonts de l’executiu del PSOE consultades per ElNacional.cat apunten que confien convèncer els membres necessaris dins l’òrgan de govern de l’Eurocambra per tirar-ho endavant. No s’atreveixen, encara, a donar-ho per guanyat. Cal remarcar, de totes maneres, que no és el mateix l’ús del català, basc o gallec en aquesta institució que reconèixer l’oficialitat d’aquestes tres llengües dins la Unió Europea.
L’actual composició de la Mesa de l’Eurocambra és la següent: hi ha quatre membres del Partit Popular europeu, cinc de socialdemòcrates, dos de liberals, dos d’extrema dreta, un verd i un d’esquerres. Les fonts consultades per aquest diari expliquen que intentaran convèncer el PP europeu d’abstenir-se en aquesta votació, malgrat que el PP espanyol pressionarà perquè s’hi oposin. En tot cas, els socialistes espanyols confien tenir els vots favorables de la seva pròpia família política, del verd i del d’esquerres. Confien, també, convèncer els liberals perquè hi votin a favor, ara que Ciutadans ja és història i que, per tant, ja no pot influir en les decisions d’aquesta família política a Europa. “Estem explicant que no és un tema polític, sinó d’identitat nacional plurilingüe de l’estat espanyol”, asseveren aquestes mateixes fonts.
S’aconsegueixi o no utilitzar el català al Parlament Europeu, llavors caldrà aconseguir l’oficialitat d’aquesta llengua a la Unió Europea, que és el compromís assolit amb Junts per Catalunya per part del PSOE fa un any i mig a canvi del nomenament de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. L’oficialitat d’aquest idioma situaria la llengua dels catalans al mateix nivell que el castellà, el francès o l’alemany a Europa: la legislació tindria caràcter oficial en català i s’aplicaria directament en aquesta llengua, i aturaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees, en els quals el coneixement del català no dona cap punt.
L’oficialitat del català, però, s’ha de decidir al Consell de la Unió Europea, i cal la unanimitat dels 27 estats membre. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals. Les mateixes fonts consultades per aquest diari asseveren que tenen el compromís dels polonesos (el país que ara mateix ostenta aquesta presidència) de tornar a abordar aquesta qüestió. Asseguren, també, que cada vegada hi ha menys estats reticents amb la iniciativa: “S’ha entès que no és una qüestió conjuntural i que ens ho prenem seriosament”.
Aquestes mateixes fonts asseveren que si el Consell Europeu acaba tombant la decisió d’oficialitzar la llengua catalana, així com la basca i la gallega, el Ministeri d’Exteriors està disposat a picar a la porta de la justícia europea; un gest que certificaria que “el govern no abandonarà mai aquest combat”.