Els discursos sobre immigració dels partits catalans acostumen a quedar desdibuixats entre vagues declaracions grandiloqüents. Per a la majoria de formacions resulta més còmode patinar damunt la superfície que endinsar-se en uns conflictes d’enunciats enverinats i solucions complexes. I l’extrema dreta s’atrinxera en aquest buit farcint-lo de demagògia. ElNacional.cat ha volgut plantejar a representants dels grups del Parlament algunes d’aquestes qüestions que la correcció política —i la comoditat— dels partits prefereix mantenir en segon pla. Des de les files del PSC, ha respost a l'entrevista Mónica Ríos García (Sevilla, 1977), diputada al Parlament des de la passada legislatura, a més de regidora des del 2011 a l'Ajuntament de Castell i Platja d'Aro, on ha assumit funcions de dinamització comunitària i participació ciutadana.
Una persona que ve a viure a Catalunya s'ha de sentir català?
La gent que ve a Catalunya busca, d'alguna manera, sentir-se part de la societat catalana, que sempre ha sigut molt oberta, plural i diversa. Els meus pares són migrants d'Andalusia i, evidentment, ells no renegaran mai dels seus orígens, però a Catalunya són feliços i se senten totalment catalans. Una persona es pot sentir amb moltes identitats diferents.
El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) situa la immigració com un dels problemes del país, a parer dels catalans. Per què passa això?
És evident que això ve dels discursos d'odi d'alguns partits que ho utilitzen com una arma política, que vinculen la immigració amb delinqüència, etcètera. Les dades no diuen això, però generen que al final molta gent malauradament s’ho cregui i interioritzi aquesta sensació. El fenomen de la immigració no és d'ara. Sempre hi ha hagut aquest trànsit de persones, per diferents motius, conflictes bèl·lics, persones que busquen una millor vida per als seus fills... La diversitat és un enriquiment mutu. Catalunya és terra d'acollida i hem de treballar perquè ho continuï sent.
Sí que hi ha d'haver uns sistemes de controls fronterers, però acompanyades d'altres polítiques, com les d'acollida, sobretot en menors no acompanyats
El 44% dels catalans, segons l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, pensa que cal controlar l'entrada de migrants. Hi està d'acord?
Sí que hi ha d'haver uns sistemes de controls fronterers, però no com a única política, hi ha d'haver polítiques paral·leles. També s'ha de potenciar l’economia dels països d’origen, perquè puguin prosperar i que la gent no hagi de migrar com a única sortida per tenir un projecte de vida. Hi ha d'haver certes eines a les fronteres, però acompanyades d'altres polítiques, i evidentment amb polítiques d'acollida sobretot en el cas dels menors no acompanyats.
Aquesta nova immigració representa també un fenomen multicultural. En alguns estats d'Europa es prohibeixen els símbols religiosos a les escoles públiques, o que nenes i adolescents portin el vel. S'hauria de fer aquí?
Respectar altres cultures o diferències religioses o d'ètnies o de color de pell no s'ha de percebre com un atac a la teva cultura, a la teva tradició. Això no ho hem de veure com una amenaça, al contrari, ens enriqueix. L'exclusió el que fa és que ens tanquem com a societat i segurament tendim a desaparèixer.
Però, precisament, quan a França van prohibir els símbols religiosos a les escoles era per garantir la igualtat entre tots els nens...
Bé, és un argument que han utilitzat per a la prohibició.
Considera portar el vel islàmic un símbol de masclisme, d’opressió?
Respecto molt la individualitat de cada persona, la seva religió. Nosaltres tenim al Parlament una companya que porta el vel, a més, una companya que és una persona fantàstica, meravellosa, i jo respecto molt que ella tria aquesta opció
Pot ser que a vegades no sigui una opció voluntària d'algú? A vegades pot resultar un símbol d'opressió?
Jo en els casos que conec és per voluntat pròpia. Hi ha dones i noies migrades que els porten però hi ha altres que han decidit no portar-lo.
I el nicab, el vel integral?
El vel integral és una cosa que jo no ho he viscut ni ho he vist aquí, a Catalunya.
Creu que s’hauria de prohibir?
Com que no ho he viscut, no ho he vist, doncs no sé dir-l’hi.
Però, hi ha molts municipis de Catalunya en què es pot veure dones amb nicab...
Evidentment, que una dona hagi d'anar tota tapada per una imposició no puc estar-hi d'acord. Però, jo aquí no he vist cap dona amb un vel integral.
Que una dona hagi d'anar tota tapada per una imposició no puc estar-hi d'acord. Ho prohibiria
Considera que s'ha de permetre o s’ha de prohibir?
Clar, jo ho prohibiria directament. Ho prohibiria segur. Una cosa és el mocador al cap, però això és anul·lar una persona, totalment. Ho prohibiria.
S'han denunciat casos de famílies musulmanes que no deixen participar els seus fills o les filles a excursions o extraescolars. S'ha de permetre?
Això s'ha de tractar i gestionar amb una mica de pedagogia, parlant amb els pares i intentant esbrinar el perquè i intentant que, evidentment, si la voluntat d'aquests nens i nenes és participar-hi, puguin fer-ho i que els pares puguin entendre que han de tenir aquesta llibertat de participar a una extraescolar com qualsevol nen o nena.
I en activitats de l'escola, s'ha permetre? Per exemple que els pares impedeixin les nenes participar en la classe de gimnàstica?
Home, jo no ho veig normal que es prohibeixi. D'alguna manera, estigmatitza aquella nena. Cal una feina prèvia amb els pares i dialogar i intentar buscar una solució, perquè, evidentment, aquelles nenes tenen tot el dret a participar-hi.
Jo no he viscut cap problema d'integració a Catalunya ni l'he percebut. Tot al contrari, Catalunya és una terra fantàstica d'acollida
Hi ha un problema d’integració a Catalunya?
Jo no he viscut cap problema d'integració a Catalunya ni l'he percebut. Tot al contrari, Catalunya és una terra fantàstica d'acollida. La meva experiència en programes d'acollida en l’àmbit municipal em demostra que la gent que ve de fora ve amb moltíssimes ganes de participar, de col·laborar, d'aprendre, de sumar-s’hi a aquesta societat.
Hi ha un problema de racisme no només a Catalunya, arreu
Hi ha un problema de racisme a Catalunya?
Hi ha un problema de racisme no només a Catalunya, arreu, i els discursos d'odi, evidentment, el fomenten. Aquella aversió per qui és diferent existeix, sí que hi ha un racisme i l'hem de combatre.
I hi ha un problema, més concretament, d'islamofòbia?
No sé si és que hi ha un problema o és que els discursos dels partits de dreta i extrema-dreta que fomenten l'odi se centren molt en el discurs de l'islamofòbia.
Quines polítiques creu que s'haurien de seguir d'integració?
Programes d'acollida i inclusió, evidentment. Una de les principals accions és conèixer la llengua, que és un factor molt cohesionador de la societat. Fomentar que aprenguin la llengua, programes d’inclusió socio-laboral, tot el que comporta la integració, amb coneixement de la cultura i tradicions.
És fonamental per integrar-se, que aprenguin la llengua d'allà on van, i en aquest cas, si venen a Catalunya, el català
A Catalunya ha de ser obligatori per a les persones que vinguin de fora que aprenguin el català?
Jo crec que és fonamental per integrar-se, que aprenguin la llengua d'allà on van, i en aquest cas, si venen a Catalunya, el català.
I per treballar?
I per treballar, també. El català, jo que ho vaig viure amb els meus pares, s'ha de veure pels que venen, com un atractiu i com un factor social determinant perquè puguis prosperar. Jo crec que ha d'haver-hi aquesta visió amb la llengua i, per tant, sí que han d'aprendre evidentment el català.
Però poden argumentar que hi ha molts migrants provinents d'altres parts de l'Estat espanyol que no han après el català?
Segons la meva experiència amb projectes d'acollida, tenen moltes ganes d'aprendre català. Potser ja parlen l'espanyol o l'han après, però volen aprendre el català. A part d'enriquir-los és un factor per noves oportunitats i sempre han tingut interès a aprendre’l.
El creixement de la població migrant al país està provocant una pèrdua de la identitat nacional?
No. Una societat diversa, plural i oberta, que confia en les seves tradicions i la seva cultura, que està segura de tot això, no ha de tenir por, al contrari. Ara bé, si ets una societat que et tanques, llavors sí que pots tenir por de perdre aquesta identitat.
Els que reben ajuda són els que la necessiten
L'11% dels immigrants reben ajudes de l'Estat. És molt o és poc?
És el necessari. Els que reben ajuda són els que la necessiten. Jo he estat molts anys regidora de Benestar Social i les ajudes tenen uns criteris que s'han de complir independentment de la nacionalitat. No són ni molts ni pocs, són les persones que necessiten aquelles ajudes.
S'han de tancar els CIE?
Jo crec que no.
No s'han de tancar els CIE
Està a favor de situar aquests centres fora de l'UE, com les propostes de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni?
Em sembla una barbaritat. És inhumà, és deshumanitzar del tot la gent migrada. Això no és plantejable en una societat democràtica.
Catalunya ha de tenir les competències en immigració?
És un tema que està sobre la taula, però en tot cas, ara no les tenim i hem d'actuar igualment. S'ha de valorar si és positiu o no. Nosaltres, a dia d'avui, el que plantegem és una col·laboració amb l'Estat en totes aquelles polítiques que tinguin competència l'Estat.
S'haurien de fer polítiques que ajudessin a regularitzar aquelles persones que ja són aquí, que estan en una situació irregular però ja formen part de la nostra societat
Però, en cas que fos Catalunya qui gestionés aquestes competències, què és el que hauria de fer què no es faci ara a l'Estat?
Doncs potser sí que s'haurien de fer polítiques que ajudessin a regularitzar aquelles persones que ja són aquí, que estan en una situació irregular però ja formen part de la nostra societat. Aniria molt bé facilitar aquesta regularització.
Per als conflictes amb el repartiment de MENAS hi hauria d’haver un criteri que no depengués de la voluntat de la comunitat autònoma
La Generalitat ha de poder fixar quotes de repartiment de migrants? Ha de poder tenir capacitat de veto?
Hi hauria d'haver un sistema de repartiment objectiu. Ara parlo de la resta de comunitats autònomes, pels conflictes amb el tema del repartiment de menors no acompanyats. Hi hauria d’haver un criteri que no depengués de la voluntat de la comunitat autònoma, de jo sí, jo no. És una realitat que s'ha d'abordar i, evidentment, jo i el meu partit, respectem els drets humans i els drets dels infants.
Catalunya ha de continuar reclamant la gestió de les sol·licituds d’asil?
Ha de continuar, sí.
