La llei de memòria democràtica preveu que els monjos benedictins que habiten a Cuelgamuros abandonin el Valle de los Caídos. Tot i que així ho recull la llei, els religiosos no hi estan d'acord. Segons publica elDiario.es, la comunitat religiosa dirigida per Santiago Cantera planeja resistir-se a través de la via legal. Els darrers mesos, s'haurien estudiat diverses solucions per quan els monjos abandonessin el Valle, des de la creació d'una nova congregació en el cementiri dels màrtirs de Paracuellos fins a la tornada al monestir de Sils, d'on aquesta comunitat va marxar l'any 1958 per fundar l'actual monestir al Valle de los Caídos. Res seduiria els religiosos que optarien per mantenir-se en peu de guerra.
🟡 La llei de memòria democràtica espanyola 2022: trampes i ambigüitat
Si bé les opcions de futur per aquesta comunitat religiosa segueixen sobre la taula, abans d'emprendre el camí cap a la seva nova llar lluny del Valle de los Caídos passarà pels jutjats. Els monjos no descarten accions legals contra Patrimoni Nacional i contra la mateixa llei de memòria democràtica, la qual declara extinta la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, justament el que els empeny a abandonar-lo.
Segons afirma el digital, els benedictins estarien preparant un plet per impagament de les quotes destinades a l'esmentada fundació i una qüestió de constitucionalitat sobre la norma que preveu canviar el nom del Valle, així com la seva conversió en un espai de memòria. Els plans dels religiosos no acabarien aquí, ja que tampoc estaria descartada la possibilitat de denunciar la seva marxa com una violació del dret fonamental de la llibertat religiosa. És a dir, la comunitat benedictina marxarà d'aquest símbol franquista lluitant amb dents i ungles.
Llum verda a l'exhumació de Primo de Rivera
La llei de memòria democràtica aprovada el mes d'octubre passat a instàncies del govern espanyol manté diverses qüestions per resoldre que previsiblement s'han de desbloquejar al llarg del 2023, entre les quals destaquen les exhumacions del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, i els militars José Moscardó i Jaime Milans del Bosch.
A la cripta del Valle encara descansen les restes de Primo de Rivera, malgrat que la seva família es va avançar a l'entrada en vigor de la llei de memòria i va sol·licitar a l'abat i a la Comunitat de Madrid exhumar les restes abans que el lloc es converteixi al cementiri civil. La família va informar llavors que també havia sol·licitat les llicències corresponents a l'Ajuntament de Sant Llorenç de l'Escorial per traslladar les restes mortals, però el permís encara no ha estat concedit.