María Jesús Montero ha acabat cedint i aquest dimarts ha demanat perdó per haver qüestionat el passat dissabte la presumpció d’innocència de Dani Alves, a causa de la sentència del TSJC que absol el futbolista d’un delicte d’agressió sexual. “Ho retiro i demano disculpes, però el fons de la qüestió és que la presumpció d’innocència no pot ser incompatible amb la credibilitat i fiabilitat del testimoni de les víctimes”, ha puntualitzat la vicepresidenta primera del govern espanyol en declaracions als mitjans de comunicació.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va concloure que les imatges de les càmeres de seguretat de la discoteca no concorden amb el relat de la víctima sobre els moments anteriors als fets pels quals va denunciar Alves. La jove va explicar que tant ella com les seves amigues ja s’havien sentit intimidades anteriorment, però a les imatges se les veu ballar còmodament i interactuar distesament amb el futbolista i els seus amics. Malgrat que aquesta actitud no demostra en cap cas que després hi hagués consentiment en una relació sexual, el tribunal —conformat per tres dones i un home— conclou que això posa en dubte la veracitat de la segona part del seu relat. La noia va denunciar que el brasiler la va violar dins del lavabo del reservat de Sutton. Això, sumat al fet que considera que les proves pericials de dins del bany no són prou concloents, la justícia va fer valer la presumpció d’innocència i va absoldre Alves. L’acusació encara pot presentar més recursos.
Les polèmiques declaracions de Montero
Davant d’això, Montero va pronunciar dissabte unes polèmiques paraules en un acte del partit a Jaén: "És una vergonya que encara es qüestioni el testimoni d'una víctima i es digui que la presumpció d'innocència va a davant del testimoni de dones joves, valentes, que decideixen denunciar els poderosos, els grans, els famosos; quina vergonya la sentència de Dani Alves, després del que nosaltres hem lluitat per la igualtat i els drets de les dones". Aquestes declaracions han provocat que la cúpula judicial demani respecte per la presumpció d'innocència i remarqui que les sentències judicials es prenen sobre la base de l'estudi exhaustiu de la informació i la legislació vigent.
El CGPJ renya Montero
Les paraules de Montero han arribat a ser tan polèmiques que fins i tot el Consell General del Poder Judicial ha emès aquest dimarts una declaració institucional per estirar la vicepresidenta primera de les orelles. “És responsabilitat dels representants polítics, quan discrepen d’una resolució judicial, compatibilitzar el seu legítim dret a la crítica amb la preservació de la confiança de la ciutadania en les institucions”, subratlla el CGPJ en un text aprovat per unanimitat. I apel·la directament a la també ministra d'Hisenda: “La protecció i suport a les víctimes, en especial de delictes contra la llibertat sexual, no implica renunciar a la presumpció d’innocència, que és un dret fonamental”.
Qui també va reaccionar a aquestes declaracions van ser les associacions de jutges i fiscals, que van reprovar les declaracions de Montero. En un comunicat conjunt, les set associacions van instar “tots els representants públics a exercir la màxima responsabilitat en les seves manifestacions, especialment quan es refereixen a decisions judicials”. “Les crítiques a resolucions judicials són legítimes, però han d'estar fonamentades i contextualitzades; si no, poden erosionar la confiança de la ciutadania en les institucions i posar en perill l’estat de dret”, concloïen.
No només el PP ha sortit en tromba contra María Jesús Montero; perquè Alberto Núñez Feijóo li ha demanat que dimiteixi. Fins i tot el PSOE, en privat, va admetre aquest dilluns que la número dos del partit i de la Moncloa “es va deixar portar per la impotència” i “es podria haver explicat millor”. Davant de les càmeres, la portaveu socialista, Esther Peña, es va limitar a replicar que la sentència “no genera seguretat a les dones víctimes de violència sexual que necessiten el suport de les institucions per denunciar”. Posteriorment, va expressar que les declaracions de Montero formen part de la “llibertat d’expressió” davant d’una sentència “difícil de digerir”.