L'expresident de la Generalitat José Montilla creu que el català no està en risc i considera que els últims indicadors mostren dades favorables per la llengua, i en tot cas opina que si el català retrocedeix o es fa petit, és per culpa de l'independentisme i del procés: "La retòrica d'alguns independentistes provoca en els ciutadans un allunyament del compromís respecte a la nostra llengua. Els que converteixen la causa a favor de la normalització del català en una peça més de l'argumentari independentista, aconsegueixen efectes contraproduents. No dic que els problemes del català siguin conseqüència del procés, però no tinc cap dubte que l'agitació d'aquests anys ha fet més mal que bé", ha assegurat aquest divendres en l'obertura d'unes jornades que organitza la Fundació Rafael Campalans (PSC) per debatre sobre la llengua i construir "nous consensos". 

En la seva intervenció Montilla també ha volgut reduir els problemes que afronta la llengua catalana, comparant-los a tants d'altres: "El problema de l'ús social del català és igual als problemes de qualsevol llengua europea petita, que ha de competir amb grans llengües internacionals", ha opinat, mentre que ha remarcat que anant en contra del castellà no es resoldran els problemes del català. Abans d'aquestes declaracions Montilla ha volgut mirar enrere i ha remarcat com el país ha estat capaç de conservar el català, el que considera que és "un motiu d'orgull col·lectiu", i ha sentenciat que la bona salut del català necessita persones que el parlin amb naturalitat i sense estridències i també major suport dels poders públics "perquè és una llengua que viu en inferioritat de condicions respecte al castellà, encara avui". En aquest sentit, ha reivindicat el consens social que es va construir, que ha assegurat que ha estat molt beneficiós, i ha demanat que ara l'ús de la llengua no sigui motiu de confrontació.

L'expresident considera que aquells consensos ara s'han afeblit: "Si els anys 80 vam ser capaços d’impedir la divisió a l’escola per motius lingüístics, també ara ho serem de contribuir decisivament en la renovació d’aquests consensos", ha reivindicat, i ha opinat que la judicialització, en plena guerra per la imposició del 25% de les hores en castellà, no s'hauria d'haver produït mai, perquè s'hauria d'haver resolt a les administracions. 

"Hem de treballar per recuperar un equilibri que no ens podem permetre el luxe de perdre. El català necessita suport i consens. Catalunya necessita serenitat i convivència", i després de repassar algunes dades de l'Idescat -ignorant dades recents com la davallada de l'ús social o del poc català que fan servir els joves de Barcelona- ha dit que no s'hauria de permetre parlar del "risc de supervivència" de la llengua. Amb tot, ha volgut destacar que augmenta el percentatge de gent que voldria parlar dues llengües i que "la societat catalana és bilingüe i ho vol seguir sent". 

Dos dies de debat

Les jornades del PSC han estat impulsades per la fundació dels socialistes Rafael Campalans amb l’objectiu de reunir referents lingüístics per abordar “la renovació del consens per la llengua a Catalunya”. S’allargaran dos dies i aquest divendres es farà una primera xerrada sobre l’aprenentatge de les llengües a l’escola, el marc normatiu vigent en matèria lingüística, i la pregunta de si l’ús social del català està en retrocés, com així ho indiquen els últims indicadors. Demà es parlarà sobre com es viuen les llengües en la literatura, i també s’obrirà a debat la possibilitat d’un acord per renovar el consens lingüístic a Catalunya. En totes aquestes sessions hi intervindran ponents com l’exlletrat del Parlament Antoni Bayona, l’exconsellera Irene Rigau, el president de Societat Civil Catalana Fernando Sánchez-Costa, entre altres escriptors, mestres, catedràtics i periodistes.