El secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, ha requerit a les entitats del sector públic de la Generalitat que informin sobre pagaments o ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses, entre les quals hi ha l’expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, o l'expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras.

El requeriment, enviat a la interventora general, Rosa Vidal Planella, demana explícitament que s'informi de "la totalitat dels pagaments efectuats" per "qualsevol concepte". Tot apunta que el departament dirigit per Cristóbal Montoro continuaria la seva recerca d'indicis que demostrin que el govern de la Generalitat va invertir fons públics per finançar el procés i, d'aquesta manera, posar els fonaments per la imputació d'un possible delicte de malversació.

 

El document, avançat per La Vanguardia, demana a la Generalitat que identifiqui les persones concretes -"funcionaris, empleats públics o autoritats"- responsables d'aquests pagaments en qüestió. La informació ha de ser transmesa a la Secretaria d'Estat d'Hisenda abans del dia 12 de març a les 10:00 hores.

En el llistat, hi ha mitjans i empreses de comunicació com Mediapro i el diari Ara. També diverses persones i empreses relacionades amb aquest darrer diari, com Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Bosch i l'empresari Ferran Rodés i l'empresa Agrolimen, propietat de la família Carulla, la mateixa que posseeix l'Ara.

Més enllà dels requeriments d'informació sobre empreses, també es centren especialment en els pagaments a persones físiques, com per exemple, Oriol Soler Castanys, fundador del Grup Cultura 03, impulsor del diari Ara i vinculat a campanyes de l'ANC i Junts pel Sí.

També hi apareix la revista Sàpiens i el periodista i editor català Eduard Voltas, exdirector de la revista i actual conseller delegat de Time Out. A més, citen el diari Contrapunt, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes o entitats com Procés Constituent, Sobirania i Justícia o Súmate, entre altres.

Segona petició d'informació

El govern espanyol ja va requerir un altre informe de la interventora Rosa Vidal, en què demanaven que se'ls informés sobre les despeses en què havia incorregut l'Executiu català per dur a terme l'esmentat referèndum. La resposta de Vidal assegurava que no li constava cap expedient de despesa amb càrrec al programa 132 del Pressupost de la Generalitat per a consultes populars.

Basant-se en aquest informe, el govern espanyol va admetre que la Generalitat no va gastar diners públics al referèndum. Tot i això, des del ministeri d'Hisenda, continuen buscant altres possibles vies de malversació.