Canvi de criteri en poc més d'una setmana. Després que dilluns de la setmana passada negués rotundament que l'1-O es pagués amb diner públic, ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, assegura que mai ha dit que no hi va haver malversació pel referèndum. Així ho ha deixat anar al ple del Congrés, on ha insinuat que "hi pot haver un falsejament de factures" per part del Govern, i ha preguntat a l'aire: "Com puc dir jo el contrari? Si pot haver-les".

De fet, el titular d'Hisenda ho ha dit així després que el líder de Cs, Albert Rivera, l'hagi acusat d'ajudar els independentistes en la seva defensa que no hi va haver malversació per a la celebració del referèndum. Fins i tot, l'ha emplaçat a rellegir-se l'entrevista a El Mundo, on exactament va posar damunt la taula: "Jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".

I no només això. Montoro també ho va assegurar així en una compareixença davant la Comissió d'Hisenda i Funció Pública dies abans que més de dos milions de catalans anessin (i defensessin) les urnes per poder votar sobre el seu futur i després que el seu departament intervingués els comptes de la Generalitat.

Tracta Rivera de ximple

Davant d'això, ha retret al president de Cs "no saber què és un procediment administratiu" perquè, segons el seu parer, "no ha estat a càrrec de cap gestió directa" i li ha demanat que llegeixi: "S'ha de llegir de tant en tant. És una mica pesat llegir, però, de veritat, s'ha de llegir en l'època que estem", ha vacil·lat.

El ministre espanyol ha començat la seva intervenció felicitant els seus, Cs i el PSOE perquè "si avui Catalunya continua sent Espanya" és gràcies a ells en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola i ho ha reiterat així diverses vegades: "Catalunya no és independent per l'actuació del Govern d'Espanya i després per les accions de la justícia, les accions preventives i les investigacions, per aquest ordre".

Montoro ha continuat mantenint-se en la seva defensa volent deixar clar que el govern del qual forma part és una democràcia i ha apuntat que "la democràcia és la discrepància i la divisió de poders". També ha insistit que volen que "torni la normalitat i el compliment de la legalitat i el govern central està per vetllar per això", ha afegit, al mateix temps que ha llançat un altre missatge a Rivera deixant-li anar que "no ens equivoquem" perquè "tots tenim responsabilitats".

Precisament en aquest sentit, Montoro ha tirat encara més floretes al seu govern i ha insistit en la idea: "Si no haguéssim intervingut els comptes a Catalunya, els separatistes haurien tingut centenars de milions d'euros a les seves mans i no els van tenir". Ara bé. També ha assenyalat que "i si han falsificat, hauran de respondre per això".

Ho negarà tres vegades

De forma similar a quan Jesús va dir-li a l'apòstol Pere que "abans que canti el gall, em negaràs tres vegades", Montoro ha insistit en tres ocasions que el referèndum no va ser pagat amb diners públics. 

La primera va ser durant la compareixença mencionada davant la Comissió d'Hisenda i Funció Pública dies abans que se celebrés el referèndum i després d'haver intervingut els comptes de la Generalitat. La segona va ser al febrer, quan, en un informe entregat al jutge del 13 de Barcelona va insistir que no s'havien destinat diners públics a l'1-O i, la tercera, la setmana passada a l'entrevista al diari citat. 

I no només va fer-ho ell. Després d'aquesta entrevista, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va deixar anar que la Guàrdia Civil xifra en 2 milions la malversació de l'1-O i, l'endemà, la secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro, va ratificar les paraules de Montoro. A més, el president espanyol, Mariano Rajoy, també va negar-ho al Congrés el passat 7 de febrer, quan va assegurar: "No es va dedicar ni un sol euro del FLA al referèndum il·legal que suposadament s'havia de celebrar a Catalunya".

En definitiva, les paraules pronunciades ahir per l'advocat de l'Estat, que va comunicar ahir al jutjat 13 que considera "acreditada" i "òbvia" la "utilització de fons públics per promoure i organitzar" el referèndum de l'1-O, podrien haver aconseguit, potser, l'efecte desitjat.