L'abadia de Montserrat ha retirat el monument franquista dels requetès, que estava en un emplaçament poc concorregut de la muntanya, segons informa El Punt Avui. La decisió s'ha pres després d'una negociació amb el Memorial Democràtic, que és l'organisme responsable de la memòria històrica a la Generalitat. El conjunt escultòric estava format per una estàtua que mostrava un requetè malferit que mirava cap a la muntanya de Montserrat, i una placa on es podia llegir: “Recorda'n l'exemple i el sacrifici. Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. 1936-1939”. A la cripta hi ha la tomba de 319 membres d'aquesta unitat morts durant la Guerra Civil Espanyola.

Després de dècades on el monument havia passat desapercebut, el PSC va demanar el 2018 retirar-lo, i el Parlament va aprovar una proposta en aquest sentit, amb el suport de Ciutadans, Junts, ERC, CUP i els socialistes. La iniciativa demanava treure el monument d'aquest espai i “conservar-ho i museïtzar-ho”. Dos anys després, l'Abadia va traslladar al Govern una proposta per contextualitzar el recinte, mantenint l'estàtua però amb una placa nova sense els elements d'exaltació franquista. Però finalment han acabat optant per retirar també l'estàtua, amb la intermediació de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. 

Els requetès estan enterrats a Montserrat perquè els seus familiars van preferir-ho així abans que ser soterrats al Valle de los Caídos, segons el diari.

El Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, que era d'inspiració carlina, va ser una unitat militar integrada en l'exèrcit franquista.  Quan va intervenir en la seva primera acció militar, en la defensa de Codo (Saragossa), disposava de 130-140 homes. Aproximadament, un 90% eren estudiants, aprenents, obrers, oficinistes, petits tècnics i petits botiguers sense cap historial polític.

Acarnissament de la comandància franquista

 

En total, va tenir uns 1.985 efectius, dels quals 319 van morir en combat i 633 foren ferits. El primer comandant fou l'alferes de complement Pere Gallat i Folch. Tanmateix, no tots els carlins catalans es van integrar al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Molts d'aquests catalans van ser enquadrats en altres terços carlins o van ingressar a les files de la Legió o de l'exèrcit regular. Entre altres, un dels motius per aquest enrolament dispar es trobava en el fet que l'alt comandament franquista va utilitzar els terços de requetès en els combats més durs com a unitats de xoc, causant moltes baixes entre els seus membres.

En els combats de Codo, al front d'Aragó, van morir, a més de trenta-nou dels falangistes, 146 homes dels 182 que disposava el Terç de requetès. El 1938 el Terç va protagonitzar l'assalt a la posició republicana de la Punta Targa (cota 481), situada a la cruïlla de les carreteres que menen a Vilalba dels Arcs, Corbera d'Ebre, la Fatarella i Gandesa, que va ser defensada aferrissadament per la 60 divisió i un batalló de la 3 divisió republicana.

Arran d'aquests combats el terç va quedar pràcticament desfet.

Les rutes dels maquis

 

Mentrestant, el Memorial Democràtic, dirigit per l'escriptor Vicenç Villatoro, ha presentat aquest divendres la inauguració de la senyalització de la ruta dels maquis al Ripollès. El nou tram senyalitzat està situat entre els municipis de Molló i de Camprodon, a tocar amb la Catalunya Nord.

Els maquis són un grup guerriller que va aparèixer als anys 40 i que lluitava des de França fent incursions contra el règim franquista, amb la presència de comunistes i anarquistes. Va durar fins als anys 60.