L'antic síndic d'Aran Carlos Barrera ha mort avui als 71 anys, segons ha informat el conseller cessat Jordi Turull a la xarxa social. Barrera va ser un dels polítics històrics aranesos, i va fundar Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partit associat a CDC. Va ser escollit síndic de l'Aran, càrrec equivalent al de president, per primer cop l’any 1995 i va ocupar el càrrec en una primera etapa fins a l’any 2007. L’any 2011 va tornar a ser escollit síndic d’Aran, fins al 2019, quan es va retirar de la política activa. "Molt colpit per la mort de l’exsíndic d’Aran i amic en Carlos Barrera amb qui havíem compartit tants bons moments, i tanta feina a favor de l’Aran i el seu autogovern. Una persona alegre i molt intensa. Abraçada immensa a amics i familiars. DEP", ha indicat Turull.
També el Conselh Generau ha expressat el seu condol per la mort de Barrera.
Barrera, nascut a Vielha el 1950, va ser treballador de la hidroelèctrica Fecsa abans de dedicar-se a la política. Va començar la seva carrera política aranesa quan va ser escollit regidor de Vielha el 1979, llavors sota la sigla d'Unitat d'Aran. Però va deixar aquest partit arran de la decisió d'Unitat d'Aran d'associar-se amb el PSC. L'any 1995 Carlos Barrera va ser escollit per primer cop síndic d'Aran ja sota la sigla de CDA. Barrera va ser síndic fins a l'any 2007, quan Unitat d'Aran va guanyar les eleccions al Conselh Generau amb Francés Boya com a cap de llista. Però el 2011 la CDA va recuperar la majoria al Conselh i Barrera va ocupar de nou la sindicatura, fins al 2019, quan després d'intentar una política de neutralitat davant el govern català i el govern espanyol en ple procés independentista, va rebre el càstig de les urnes.
Durant el seu mandat, el Parlament de Catalunya va aprovar el 2015 la nova llei d'Aran, que va substituir la del 1990, i que va ser aprovada amb l'única abstenció de Ciutadans (C’s) després de sis anys de negociacions. La nova normativa recollia la divisió territorial de l’Aran en sis terçons, en reconeixia la bandera, l’escut, la festa i l’himne, i els drets lingüístics amb l’aranès-occità com a llengua pròpia i d’ús preferent a les administracions públiques, la capitalitat de Vielha, i definia les funcions del Conselh Generau d’Aran i els seus òrgans, i un sistema electoral per terçons. La llei també reconeixia el dret del poble aranès a decidir el seu futur, establia una revisió del model de finançament en una comissió bilateral govern de la Generalitat-Conselh Generau d’Aran, i preveia que el Parlament demani el reconeixement de l’autonomia política de l’Aran en el marc d’una modificació constitucional.