El general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, condemnat per la seva implicació en crims dels GAL i conegut com un dels caps de la guerra bruta contra ETA, ha mort per coronavirus. Segons han informat fonts del seu entorn a Efe, Galindo, de 82 anys, va haver de ser ingressat a l'UCI per complicacions derivades del contagi de coronavirus.
El 2000, Galindo va ser condemnat a 71 anys de presó pel cas de segrest, tortura i assassinat de dos presumptes etarres, José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. Una condemna avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el 2010.
Galindo, un dels caps dels GAL
Enrique Rodríguez Galindo (Granada, 1939) va arribar a la direcció de la caserna d'Intxaurrondo, a Donosti (Sant Sebastià) l'any 1988, i set anys després va ascendir a general de brigada i posteriorment com a director general de la Guàrdia Civil fins que va ser imputat pels crims dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL).
El general de la Guàrdia Civil, Enrique Rodríguez Galindo, el 1992. / EFE
Al capdavant de la comandància, Galindo va dirigir la guerra contra la banda terrorista Euskadi Ta Askatasuna (ETA) amb la detenció de centenars de membres. Un dels casos més coneguts va passar el 17 d'octubre de 1983, quan els GAL van retenir José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala a la caserna d'Intxaurrondo. Aleshores, Galindo va ordenar dur-los al palau de la Cumbre per ser torturats i posteriorment dos guàrdies civils els van dur al País Valencià on Lasa i Zabala van ser assassinats i enterrats en calç viva (òxid de calç).
El judici contra Galindo pels crims dels GAL
La descoberta dels dos cossos el 1985, i la identificació dels dos joves deu anys després, van evidenciar els mètodes extrajudicials dels agents de la Benemèrita en la guerra bruta contra el terrorisme al País Basc.
Finalment, Rodríguez Galindo va acabar compareixent davant de la Justícia el 1999 juntament amb l'exgovernador de Guipúzcoa, Julen Elgorriaga; el tinent coronel, Ángel Vaquero; i els agents que van assassinar i enterrar els detinguts, Enrique Dorado i Felipe Bayo. Tots van defensar la seva innocència davant els tribunals, però finalment van acabar condemnats a penes d'entre 71 i 75 anys pels fets.
A Galindo, el 26 d'abril de 2000 l'Audiència Nacional el va condemnar a 71 anys de presó pel segrest i assassinat dels presumptes etarres i el 9 de maig va ingressar a la presó. Un any després, el Tribunal Suprem va augmentar en quatre anys la pena de presó, i el 2 d'abril de 2002 va perdre oficialment la seva condició de membre de la Guàrdia Civil.
El setembre de 2004, la Direcció General d'Institucions Penitenciàries va permetre a Galindo que complís la seva condemna fora de la presó donada la greu malaltia cardiovascular que patia i la seva avançada edat. Tot i la defensa de la Direcció General de mantenir-li el segon grau, el 5 de gener de 2005 el jutge central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional li va concedir finalment el tercer grau penitenciari després de ser operat del cor.
Imatge principal: El general Enrique Rodríguez Galindo durant el judici per l'assassinat de Lasa i Zabala, el 1999. / EFE