Francesc Antich Oliver, que va liderar el Govern de les Balears en dues ocasions (1999-2003 i 2007-2011), ha mort aquest dijous als 66 anys després d'una lluita contra el càncer diagnosticat el 2022. Nascut a Dos Caminos, Veneçuela, el 1958, Antich era fill d'emigrants. Encara que va néixer fora d'Espanya, va créixer a Algaida, Mallorca, on va desenvolupar la seva carrera política com a alcalde i secretari general del PSIB-PSOE, partit al qual pertanyia. En la seva primera investidura el 1999, Antich va marcar una fita en convertir-se en el primer president socialista de les Balears, tot encapçalant un Govern plural després d'anys de predomini de la dreta a les illes. En aquell moment, es va definir com un "home corrent", destacant que els càrrecs no alteraven la seva essència. La seva presa de possessió va ser multitudinària, amb un discurs que va subratllar la importància del "protagonisme del poble".

L'anunci de la mort de Francesc Antich ha generat ràpidament reaccions. Una de les primeres ha estat la de la també expresidenta balear i actual presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol. En un missatge a X, Armengol ha defensat que "en Xisco Antich és un referent de vida, tot ell és una lliçó de vida i d'estimació al nostre país".

Trajectòria

Antich es va llicenciar en dret i posteriorment va treballar en diversos organismes de l’Ajuntament de Palma. Afiliat al PSOE, va exercir de secretari de Política Institucional (1987-90) i d’ordenació del territori de la Comissió Executiva (1994-97) del partit socialista balear, del qual en va ser escollit secretari general el 1997. Va ser alcalde d'Algaida els anys 1991-97 i diputat al Parlament Balear des del 1992.

El polític socialista va ser també conseller al Consell Insular de Mallorca (1992), on va presidir la Comissió de Medi Ambient els anys 1995-99. En les eleccions del 1999, un pacte (Pacte de Progrés) entre els socialistes (segona força més votada), Unió Mallorquina, Esquerra Unida-Els Verds, el Pacte Progressista d’Eivissa i la Coalició d’Organitzacions Progressistes el va elegir president d’un govern de centreesquerra. La victòria del PP en les eleccions autonòmiques del 2003 a les Illes Balears va acabar amb la seva presidència al capdavant del Govern Balear.

El pas a l’oposició va trencar aquell acord de socialistes, nacionalistes i verds, i va obrir un profund debat en el PSIB-PSOE. Aleshores va abandonar el Parlament illenc i es va presentar com a cap de llista socialista al Congrés en les eleccions legislatives del 2004. Aquell mateix any va ser reelegit secretari general del PSIB-PSOE, amb el suport del 61,5% dels delegats al Congrés del partit.

A les eleccions al Parlament Balear de l’abril de 2007 es va repetir la situació del 1999, en la qual el PP no va assolir la majoria absoluta tot i ser la força més votada, cosa que va permetre la reedició de la coalició de govern entre el PSIB-PSOE, UM i altres formacions que incloïen EU, el PSM i els ecologistes, que al juny elegiren Antich com a nou president del Govern Balear.

El febrer de 2010, arran dels nombrosos casos de corrupció en què van ser imputats membres destacats d’Unió Mallorquina (alguns dels quals amb càrrecs electes), Antich va expulsar aquest partit del Govern Balear i va passar a governar en minoria. Després de les eleccions al Parlament Balear del maig del 2011, no va poder revalidar el càrrec al capdavant de la candidatura del PSIB i va passar a l’oposició. Senador per designació autonòmica des del juny del 2015, no va participar en la votació per la qual el Senat aprovava l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola a proposta del govern espanyol pel qual s'intervenia la Generalitat de Catalunya (octubre del 2017). 

Va ser substituït a la presidència del Govern Balear per Josep Ramon Bauzà, i l’any 2012 va renunciar a la secretaria general del PSIB, càrrec en el qual fou substituït per Francina Armengol.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!