El sociolingüista i fundador de l’ANC, Miquel Strubell, ha mort aquesta nit als setanta-dos anys. “Va dedicar la seva vida al país i a la família amb generositat, honradesa i sentit de l’humor”, explica el darrer missatge al seu compte de Twitter. Instants després que es fes pública la seva mort, diverses personalitats del món de l'independentisme i la llengua catalana han fet arribar els seus missatges de condol.
Dol a l'independentisme
L'actual presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha definit Strubell com un "patriota català", i ha recordat que el sociolingïsta va ser un dels fundadors de l'ANC. "És amb qui uns anys abans havíem impulsat Sobirania i Progrés", ha afegit Paluzie. Per altra banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que "ens deixa un gran ciutadà compromès amb el país, la llengua i cultura catalanes i amb l'educació". Ha traslladat el seu condol a la família i els seus amics, a més de desitjar que descansi en pau.
Tampoc ha faltat un missatge per part del president a l'exili, Carles Puigdemont, que ha lloat el "caràcter i el talent" d'Strubell. El líder de Junts per Catalunya també ha destacat "el seu compromís insubornable i exemplar", i s'ha mostrat agraït "per la seva profunda humanitat i catalanitat". "Especialment en les hores més difícils", ha afegit. Per altra banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha dit que els darrers dies han estat "tristos" perquè el seu entorn ja sabia que s'apropava la mort del fundador de l'ANC. "Gràcies per tota una vida de feina per Catalunya", ha escrit al seu compte de Twitter, a més d'afegir que enyorarà el seu "sentit de l'humor".
En la mateixa línia s'ha pronunciat el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que ha escrit en un tuit que "el compromís" d'Strubell "per la nostra llengua i la independència de Catalunya continuaran sent far en el nostre trajecte cap a la plenitud nacional". Així mateix, l'expresident de la Generalitat Quim Torra ha volgut enviar mostres de suport als familiars i amics del difunt. Ha assegurat que avui Catalunya està de dol, i que Strubell "estava deslligat de qualsevol compromís menys del de servir la nostra pàtria".
Strubell va ser un sociolingüista català, fill de Michael B. Strubell, anglès, i de la catalana Amèlia Trueta (filla, al seu torn, del doctor Josep Trueta i Raspall). Es va llicenciar en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, va obtenir un màster en Psicologia de l'Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va fer recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar. El 1980 va ser cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. També va ser director de l'Institut de Sociolingüística Catalana i secretari del Consell Social de la Llengua Catalana. Entre 1999 i 2014 va treballar a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona, primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. De la mateixa manera, hi va fer de professor dels Estudis d'Arts i Humanitats, i va ser membre de la comissió redactora del Libro blanco del Grado en Humanidades.
Entre 1985 i 2014 va exercir de director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. D'ençà la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, va ser president de Catalunya 2003, una associació política promoguda per Pere Esteve que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 era membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. El setembre de 2009 va ser membre del grup inicial de promotors del "Moviment per la Independència" que esdevindria l'Assemblea Nacional Catalana. Era membre també d’Òmnium Cultural i del Consell per la República.
Strubell va ser un autor molt publicat entre les quals destaquen les següents obres: Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb JM Romaní, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998). A més, l'any 1984, va co-editar (amb Maria Ros) un número especial (vol. 47) de l'International Journal of the Sociology of Language sobre "Catalan Sociolinguistics". A més, va ser membre del comitè editorial de les revistes Language Policy, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Treballs de Sociolingüística Catalana.