Les Illes estan de dol per la mort de Jeroni Albertí i Picornell, als 96 anys (Banyalbufar, 26 d'octubre de 1927-22 de febrer 2024), empresari i figura fonamental en la història política de les Balears, primer com a membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD), com a fundador d’Unió Mallorquina, i president del Parlament balear durant la segona legislatura.
El @ParlamentIB expressa el seu condol per la mort de Jeroni Albertí i Picornell, qui fou president d'aquesta cambra en la segona legislatura. pic.twitter.com/IaZto6lBat
— Parlament de les Illes Balears (@ParlamentIB) February 22, 2024
D’empresari a polític
Albertí va estudiar batxillerat a l'Institut Ramon Llull i la carrera de comerç a l'escola professional de Palma, on es va graduar com a professor mercantil. Posteriorment, es va traslladar a Veneçuela, on va estar treballant entre 1954 i 1963. En tornar a Mallorca, a principis dels anys seixanta, va destacar en diferents àmbits empresarials de l’illa. Va ser director general del Grup d'Hotels del Mediterrani i va ser president de l'Associació d'Industrials de Mallorca (ASIMA) entre 1971 i 1983, durant aquest període destaca la fundació de l'IBEDE, Institut Balear de Direcció empresarial inaugurat el 1971, va ser un institut de formació permanent de l'empresariat balear que es va transformar en un centre de discussió política i bressol de part de la classe política balear.
De les files d’UCD a fundar Unió Mallorquina
Les eleccions generals de 1977 marquen l’inici de la seva carrera política. Des de les files de la coalició UCD, de la qual era president regional, Albertí va obtenir un escó de senador per Mallorca, que va revalidar dos anys més tard. Durant el període preautonòmic, presideix l’Assemblea de Parlamentaris de les Illes i, l’any 1978, és elegit pels consellers insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera president del Consell General Interinsular, que s’acabava de crear. Albertí va alternar aquest càrrec amb el de president del Consell Insular de Mallorca fins al 1982, renunciant per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina, que va fundar al febrer d’aquest mateix any. A les primeres eleccions autonòmiques, el 1983, és elegit president del Consell Insular de Mallorca i ho és durant tota la legislatura, després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular.
Per a les eleccions generals espanyoles de 1986 va donar suport al Partit Reformista Democràtic impulsat per Miquel Roca i Junyent i va ser cap de llista per les Illes Balears al Congrés dels Diputats, però no va ser escollit. En la legislatura 1987-1991 és president del Parlament de les Illes Balears. El 1988 inicia la seva retirada de l’activitat política, quan deixa la Presidència d’Unió Mallorquina. Tot i això, va ser novament candidat per a aquest partit a les eleccions generals espanyoles de 1993 i a les eleccions a alcalde de Palma de 1995, però en cap de les dues va ser escollit. El 1988 li va ser atorgada la Medalla al Mèrit Constitucional i va ser declarat fill il·lustre del municipi de Banyalbufar.