L'expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, ha mort als 81 anys. Rigol va presidir el Parlament entre el 5 de novembre de 1999 i el 23 de setembre de 2003, en la darrera legislatura de Jordi Pujol com a president de la Generalitat. També va presidir Unió Democràtica; Rigol va ser el predecessor de Josep Antoni Duran i Lleida.
Joan Rigol i Roig va néixer a Torrelles de Llobregat el 4 d'abril de 1943 i va ser un home de formació humanística i filosòfica. Va cursar un màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE i va ser membre de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions. Rigol es va doctorar en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya l'any 2008, per la tesi "Fonament Teològic de la dignitat de la persona en la filosofia política de Jacques Maritain". I també era doctor en filosofia per la Facultat de Filosofia de Catalunya, per la tesi: “Amor més enllà de la mort” en l'obra filosòfica de Gabriel Marcel.
El trencament amb Unió
L'any 1976 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya, formació que va presidir succeint Miquel Coll i Alentorn i que va deixar a mans de Josep Antoni Duran i Lleida, el seu predecessor. Rigol va abandonar Unió el 20 de juny de 2015, quan la formació va trencar la seva coalició amb Convergència. Rigol formava part del sector independentista d'Unió, al contrari de la tesi que defensava la direcció de Duran i Lleida i de Ramon Espadaler. Rigol va ingressar aleshores a l'acabada de formar Demòcrates de Catalunya, que s'ha mantingut integrada a Junts.
La dilatada carrera política de Rigol
Rigol va tenir una dilatada carrera política. Va ser president del Parlament entre el 1999 i el 2003, i va ocupar també escó al Congrés de Diputats i al Senat. Va ser conseller dels dos primers governs de Jordi Pujol, primer ocupant la conselleria de Treball i després la de Cultura. El president del partit Unió Democràtica durant 13 anys, també va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i a les eleccions catalanes del 2017 va anar a les llistes de Junts. El 2019 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi "per la seva destacada trajectòria política, en especial com a 11è president del Parlament de Catalunya durant quatre anys". També va ser designat senador en representació de la Generalitat l’any 1993 i va ocupar la vicepresidència primera en la cinquena legislatura (1995-1999). Des d’aquesta tribuna privilegiada, en la Ponència de Reforma Constitucional, va posar tots els seus esforços en la defensa del caràcter nacional del poble català i va promoure la reforma del Senat per tal que esdevingués una autèntica cambra representativa de les nacions i regions que configuren l’estat espanyol.
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Rigol va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un pacte a favor de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya; estava format per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques. La reunió constitutiva del pacte tingué lloc el 26 de juny de 2013 a l'auditori del Parlament de Catalunya i va tenir un paper rellevant en la gestació de la consulta independentista del 9 de novembre de 2014. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir va ser substituït el 2016 pel Pacte Nacional pel Referèndum, una iniciativa que agrupava els partidaris de celebrar el referèndum sobre la independència de Catalunya. Reunia institucions, organitzacions socials i polítiques, electes i persones a títol particular.
Un gran compromís amb la vida ciutadana
Joa Rigol va destacar pel seu compromís amb la vida ciutadana, i era membre actiu de diferents patronats de caràcter sociocultural com el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure, la Fundació Olof Palme, l'Institut d'Humanitats, la Capella Reial de Catalunya i l'Institut Universitari Ortega y Gasset. També va ser president del Patronat de la Sagrada Família, càrrec que deixà l'any 2011, i president del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
El seu pensament sociopolític, de profundes arrels d’humanisme cristià, l’ha donat a conèixer en les publicacions següents: Crisi i país (1984), Poble i consciència nacional (1986), Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989), Política i comunitat: el meu nacionalisme (1996), Camins de diàleg (2003), Compromís polític i sentit cristià (2005), Dignitat de la persona (2008), Política, les meves conviccions (2010), Amor més enllà de la mort en G. Marcel (2013) i Sobre la Mort i l’Amor (2015).
Un dia de dol oficial
El Govern ha expressat aquest dimarts el seu condol per la mort de l'expresident del Parlament i ha decretat un dia de dol oficial. Així ho ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha traslladat també l'"escalf" del govern català a la família i amics de Rigol. La portaveu ha destacat que Rigol va ser "un home compromès amb els drets i les llibertats de Catalunya, sempre treballant en defensa de les institucions catalanes i construint ponts de trobada entre diferents sensibilitats". Així mateix, ha recordat que va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi "per la seva dilatada trajectòria política" a Catalunya.