S'ha mort José Antonio Ardanza, històric lehendakari del PNB, a 82 anys. Després d'una llarga malaltia, ha traspassat aquest dilluns al seu domicili de Gauztegiz Arteaga, a Urdaibai (Biscaia) —en plena campanya de les eleccions basques del 21 d'abril—. Fou el lehendakari més longeu de la democràcia (1985-1999) i el dirigent que va salvar l'hegemonia del PNB després de la ruptura amb Eusko Alkartasuna (EA) i amb Carlos Garaikoetxea el 1986. Entre les seves fites destaca l'impuls del Pacte d'Ajuria Enea o Acord per a la Normalització i Pacificació d'Euskadi, que fou signat el 1988 —en l'època més dura d'ETA—.

⚫ El món de la política lamenta la mort de José Antonio Ardanza: "Un model per a tota una generació"

Ardanza va néixer a la localitat biscaïna d'Elorrio el 1941, va estudiar Dret a la universitat bilbaïna de Deusto i va treballar durant anys com a assessor legal a la Caixa Laboral. L'any 1979 va fer el salt a la política, per fer d'alcalde d'Arrasate (Guipúscoa). El 1983 va passar a ser diputat general del territori guipuscoà, fins que el 1985 va arribar a la presidència del govern basc. Va ser després de l'escissió d'EA i la dimissió de Garaikoetxea, l'aleshores lehendakari. 

Més de 14 anys com a lehendakari

Va ocupar el càrrec durant més de 14 anys, cosa que el converteix en la persona que més temps ha exercit de lehendakari. Es va retirar de la primera línia política a les eleccions del 1999, en les quals fou succeït per Juan José Ibarretxe, company de partit i vicelehendakari del seu executiu. Un cop retirat de la política, va assumir la presidència de la companyia de telecomunicacions Euskaltel, càrrec que va deixar el 2011. Ibarretxe ha lamentat el seu traspàs: "Amb el lehendakari Ardanza se n'ha anat una part del nostre poble... però amb el que va fer, una altra gran part quedarà amb nosaltres per sempre".

En un missatge a les xarxes socials, el seu partit ha recordat Ardanza com una "bona persona, honesta, pacífica, governamental i patriòtica". "Rebem la notícia amb gran dolor i tristesa. Els homes i dones que formem l'EAJ-PNB volem transmetre el nostre condol a sa dona, Mari Glori Urtiaga, a la seva filla i fill, Nagore i Aitor, i a tota la família", ha expressat la formació. Així doncs, el PNB suspendrà la campanya el dia que s'organitzi la capella ardent i s'oficiïn els funerals. També es guardarà un minut de silenci en la seva memòria a l'inici de tots els mítings des d'aquest dilluns fins al dia del funeral, a l'hora que la ikurriña onejarà a mitja asta a Sabin Etxea (la seu central del partit).

La "commoció" d'Ortuzar i Urkullu

El president del PNB, Andoni Ortuzar, s'ha mostrat "commocionat" per la notícia. "A més d'una personalitat que institucionalment ha estat tot en aquest país, se'ns en va un gran abertzale que va viure a l'exili i la clandestinitat", ha remarcat. Ortuzar ha recordat que "es va sumar al moviment democràtic que va portar a Euskadi al seu autogovern i a la pau". "Vaig tenir la sort de treballar 9 anys amb ell. Ens queda el seu llegat i compromís amb aquest partit i amb Euskadi. Perdem un jelkide (membre del PNB) excel·lent que sempre va estar al servei del seu país", ha tancat.

L'actual lehendakari, Íñigo Urkullu, ha destacat que Ardanza "va treballar sense descans per la Pau i la Convivència, així com a favor de la recuperació econòmica i industrial d'Euskadi". "A més, els seus governs van posar en marxa mesures socials pioneres amb l'objectiu d'assegurar la cohesió econòmica i social de la societat basca", ha afegit. Urkullu ha explicat que en les últimes setmanes ha mantingut un contacte permanent amb la seva família, als quals els ha transmès el condol. "El lehendakari Ardanza ha estat un referent polític i institucional de primer ordre a Euskadi. Persona de sòlids valors humanistes i democràtics, va defensar el seu ideari sempre des del respecte als drets humans, la pluralitat i la convivència democràtica. El seu llegat és un exemple d'entrega i compromís amb la societat basca per a totes les persones que assumim una responsabilitat pública amb el nostre país", ha conclòs.

José Antonio Ardanza i Jordi Pujol

Durant els més de 14 anys com a lehendakari, Ardanza va reunir-se en diverses ocasions amb el president Jordi Pujol. Junts van proposar canvis que asseguressin el desenvolupament autonòmic tant del País Basc com de Catalunya, alhora que van treballar per obrir un debat sobre el model d'Estat. També van assistir plegats a la jura de la Constitució del príncep Felip, el 1986.

Però van tenir topades, fins al punt que Pujol va haver de demanar disculpes per unes desafortunades declaracions: "A qui hem de deixar de matar els catalans per ser més simpàtics que els bascos?". Per la seva banda, el lehendakari es va mostrar sorprès i dolgut pel cas Pujol.
 

José Antonio Ardanza amb Jordi Pujol l'any 1988 Efe
José Antonio Ardanza amb Jordi Pujol l'any 1988 / Efe
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!