Mor als 94 anys l'activista Josep Espar Ticó, una figura clau en la política catalana i en la defensa de la llengua. Advocat i mecenes, va estar implicat en el cas Galinsoga l'any 1959 i en els fets del Palau de la Música. Espar va ser també un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i tot i que es va presentar al Senat per CiU a les eleccions generals del 1979, no va resultar escollit. La seva tasca va anar més enllà de la política i va participar també en la creació del diari Avui, la revista infantil Cavall Fort i l'editorial L'Arc de Berà. A més, entre el 1984 a 1986 va ser secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 

Els fets del Palau 

Espar va destacar per la seva implicació en els fets del Palau de la Música, a principis dels anys 60, que van acabar amb la detenció de Jordi Pujol. Coincidint amb la visita de Franco a l'auditori de Domènech i Montaner, per commemorar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall, Espar Ticó va ser el primer d'un grup de joves catalanistes en alçar-se i cantar el cant de la Senyera, tot i que ho havien prohibit.

Ticó també va jugar un paper fonamental en l'afer Galinsoga, que va aconseguir destituir el director de La Vanguardia imposat pel règim franquista des del 1939. El periodista Luis Martínez de Galinsoga, que va dirigir el diari ABC durant la guerra civil, va assistir el juny de 1959 a una missa a l'església de Sant Ildefons de Barcelona, on el mossèn va pronunciar el sermó en català, fet que va provocar la seva ira i indignació. Quan va protestar, se'l va informar que els diumenges, sis misses es feien en castellà i dues en català en una església on la majoria d'assistents parlaven en català. Indignat, va sortir de l'Església i se'l va sentir dir "tots els catalans són una merda". El grup CC (Cristians Catalans), del que hi formaven part tant Jordi Pujol com el mateix Espar, va començar una gran campanya sense precedents contra La Vanguardia que va acabar amb la destitució del director. 

Espar, "imprescindible"

Molts polítics i líders independentistes han volgut expressar el seu condol a la família d'Espar. Una de les primeres reaccions ha arribat des d'Òmnium. El seu president Xavier Antich ha recuperat una entrevista a Espar, a qui s'ha referit com a una persona imprescindible. 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha escrit una piulada a les xarxes per acomiadar-se d'Espar, a qui ha definit com un home "compromès amb la llengua, la cultura i la nació catalanes que va fer de l'estima per Catalunya la seva raó de viure".

Tuit de Pere Aragonès 

Des de Junts, el seu secretari general, Jordi Turull ha resumit en el seu missatge la importància de la figura d'Espar: "Molt colpit per la mort d’en Josep Espar Ticó. L’Espar ha estat d’aquelles persones i d’aquella generació que davant persecucions i prohibicions de tota mena, se la van jugar i van fer possible salvar molt més que els mots. Un patriota de cap a peus. Un gran referent. DEP", ha escrit en una piulada. 

Tuit de Jordi Turull

Recordat pel seu patriotisme 

Els consellers Joaquim Forn i Josep Rull s'han acomiadat d'Espar a través de les xarxes, tot destacant el seu patriotisme. "Josep Espar Ticó era un patriota català. Amb totes les lletres. Un activista infatigable, compromès amb el país, en els moments més durs de la Dictadura Franquista (el seu paper en els Fets del Palau el 1960 és impressionant) i sempre. Un referent. Una força inspiradora. ACS", ha escrit Rull, recordant la seva implicació en els Fets del Palau.

 

Tuit de Joaquim Forn
Tuit de Josep Rull 

També Laura Borràs ha volgut dedicar-li unes sentides paraules a les xarxes: "Sempre em va impressionar d’Espar Ticó, la lucidesa sobre la Guerra civil: “la visió històrica que en teníem estava deformada completament, més que civil, va ser una guerra contra Catalunya”. I la sinceritat de reconèixer que no havia pogut perdonar els assassins del seu pare. DEP". 

Creu de Sant Jordi als anys 80

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també ha volgut recordar la seva figura. La republicana ha recordat que el Govern li va atorgar la Creu de Sant Jordi als anys 80 per "la seva defensa de la cultura i de la llengua catalana, les quals ha promogut tota la vida amb convicció i fermesa. Una forta abraçada a la família i amics". 

La redacció d'ElNacional.cat està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.