L'exministre, exlíder del PP català, economista i empresari, Josep Piqué, ha mort aquest dijous als 68 anys d'edat, a l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid, segons ha informat la seva família en un comunicat. "La seva integritat personal, la seva fortalesa, el seu amor per la família, el treball i la seva lluita per la vida ens acompanyaran sempre", resa l'escrit, que ha avançat Carlos Herrera a la Cadena Cope.
🔴 Les mostres de condol per la mort de Josep Piqué omplen les xarxes socials
El Tanatori de l'M30 romandrà obert per donar-li l'últim comiat el divendres 7 d'abril des de les 9 fins a les 14 hores.
Trajectòria política i empresarial
Nascut a Vilanova i la Geltrú l'any 1955, fill de José Piqué Tetas —últim alcalde franquista de Vilanova i la Geltrú—, anys més tard es va afiliar a UCD. Va estudiar Ciències econòmiques i empresarials, així com Dret, a la Universitat de Barcelona, centre on va ser professor i va impartir classes de Teoria econòmica. En la dècada de 1980 es va iniciar en activitats empresarials de la mà de Macià Alavedra, qui el va introduir en els cercles del grup KIO. Piqué va arribar a presidir les societats Erkimia (1989), Fesa-Enfersa (1991) i Ercros (1992).
Josep Piqué va ser l’artífex del gir catalanista del PP a l’època de l’entesa Aznar-Pujol que va començar amb el pacte del Majestic (1996). En la seva joventut va militar en organitzacions polítiques d'esquerra, com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), d'ideologia comunista, i d'extrema esquerra, com a Bandera Roja. Va ser ministre de diferents carteres durant els governs de José María Aznar, entre 1996 i 2003. Quan el Partit Popular va formar govern a Espanya el 1996, Aznar el va nomenar ministre d'Indústria, tot i que no era militant. Cap a finals de 1998 va compaginar la cartera d'Indústria amb la de portaveu del govern espanyol. En la següent legislatura, va ocupar els càrrecs de ministre d'Afers exteriors de 2000 a 2002, i ministre de Ciència i Tecnologia de 2002 a 2003. Un dels moments més complicats de la seva carrera política va ser la guerra d'Iraq.
L'any 2002 va deixar el govern espanyol per convertir-se en president del Partit Popular de Catalunya (PPC) fins al juliol de 2007. Finalment, va deixar la seva carrera política, i des de 2007 fins a l'agost de 2013 va ser el president de l'aerolínia Vueling. L'1 d'octubre de 2013 va ser nomenat conseller delegat i vicepresident segon d'OHL. Va ser el CEO de Política Exterior, grup editorial centrat en l'anàlisi de les relacions internacionals el consell assessor del qual està compost per tots els exministres d'Afers exteriors d'Espanya.