Defunció de rellevància estatal. Juan Ignacio Campos, el tinent fiscal del Tribunal Suprem que s'encarregava de les diligències d'investigació relatives a Joan Carles I, ha mort aquest dimecres. La causa de la mort ha estat una malaltia que patia des de feia diversos anys. Malgrat això, amb 71 anys havia decidit no jubilar-se encara per seguir indagant en les presumptes activitats corruptes del rei emèrit. Segons ha informat El Confidencial, la seva intenció era seguir treballant fins al límit legal dels 72 anys.
Va ser el juny de 2020 quan va assumir la coordinació de les diligències que afecten Joan Carles I. Campos, de perfil progressista, ocupava un dels llocs més alts dins de l'estructura d'aquesta carrera com a fiscal de la Sala del Tribunal Suprem des de 2005. A més, exercia de delegat en matèria de delictes econòmics.
La seva relació amb Catalunya
El fiscal va fundar la Unió Progressista de Fiscals (UPF), de la qual va formar part l'actual fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado. Els seus col·legues han destacat el seu nivell tècnic, el seu posat proper i el seu "important sentit de l'humor". Tot plegat l'han convertit "en un dels professionals més respectats pels seus companys".
Campos va ser fiscal des de 1978 i va estar destinat a Barcelona fins al 1982. Posteriorment, va ser destinat a Madrid on l'any 1990 va assolir el lloc de tinent fiscal. L'any 1994 va ser nomenat fiscal de la secretaria tècnica i dos anys més tard va accedir al Suprem, sent un dels fiscals més joves a arribar a l'alt tribunal. Així ho han destacat a Europa Press fonts del seu entorn quan se li va assignar l'afer del rei emèrit. En la nota on la Fiscalia General va anunciar l'any 2020 que el designava per aquesta missió es destacava que Campos pertanyia "a la més alta categoria de la carrera fiscal" i reunia "una extraordinària qualificació i experiència".
La tornada del rei emèrit
La defunció del fiscal coincideix amb l'arxivament de la investigació de la fiscalia suïssa a Joan Carles I, un fet que podria facilitar la tornada del Borbó a l'estat espanyol. En aquest sentit, cal destacar que l'emèrit ha aconseguit esquivar la justícia helvètica gràcies, en part, a les lleis de l'Aràbia Saudita.
Una de les qüestions on el fiscal Yves Bertossa havia posat el focus era en els 65 milions d'euros que el Ministeri de Finances saudí va abonar a Joan Carles I. Concretament, Bertossa volia investigar si l'intercanvi era una comissió per l'adjudicació de l'AVE a la Meca. Llavors, va considerar que el presumpte blanqueig de capitals només es podia perseguir si al país àrab també era una infracció. I ja ens podem imaginar com va la cosa: no es va concórrer en cap acte delictiu des de l'òptica de la legislació de l'Aràbia Saudita.