L’advocat i polític Julen Madariaga, cofundador d’ETA i posteriorment membre del moviment pacifista Elkarri, ha mort a l’edat de 88 anys. Nascut a Bilbao el 1932, Madariaga va ser també membre d’Herri Batasuna i cofundador del partit Aralar.

Exiliat a Xile a la fi de la Guerra Civil amb el seu pare, militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), Madariaga es va doctorar en Dret a la Universitat de Cambridge. Retornat al País Basc va cofundar Ekin el 1952, que seria l’embrió de l’organització terrorista Euskadi ta Askatasuna (ETA), fundada el 1958 pel mateix Madariaga juntament amb Benito del Valle, Rafa Albisu y Txillardegi.

De la línia dura al pacifisme

La seva trajectòria va evolucionar amb els anys des de la defensa de la línia dura fins a la condemna de la violència i el pacifisme. Així, va passar de defensar la violència armada, fins i tot contra els mateixos exmembres de la banda, com l’assassinat de l'etarra penedida Yoyes el 1986, a convertir-se en un membre destacat d’Elkarri, un dels moviments que van impulsar el procés de pau que va concloure amb la dissolució d’ETA. Pel mig va ser un dels defensors de l’alternativa KAS, la Koordinadora Abertzale Socialista, una amalgama de la lluita independentista que aglutinava partits polítics com Herri Batasuna amb sindicats com LAB i la mateixa ETA.

A causa de la seva activitat a ETA, Madariaga va ser encausat en rebel·lia en el procés de Burgos del 1970, ja que el 1965 es va exiliar a Algèria, d’on va ser expulsat a Xile el 1972. Després d’aconseguir la nacionalitat francesa el 1986, el 1988 va ser detingut en el marc de l'operació Sokoa sota l’acusació de finançar ETA a través d’empreses tapadora a Iparralde. El 1989  va ser condemnat a quatre anys de presó per col·laborar amb ETA, però va sortir al cap de dos anys i va fixar la seva residència a Bilbao, on va exercir l’advocacia al mateix despatx que Txema Montero, advocat d'Herri Batasuna. Poc després va trencar de manera definitiva amb l’organització terrorista i va defensar que ETA abandonés les armes.

Autobiografia el 2014

L’any 2014, Madariaga va escriure la seva autobiografia, En honor a la verdad, on, segons indica El Correo, va voler reunir “abans de morir”, les seves memòries com a militant històric d’ETA, però també la seva dissidència i el seu allunyament definitiu de l’organització terrorista.

 

Imatge principal: Julen Madariaga en una manifestació d'Elkarri a Bilbao l'any 2003 / Efe