Marta Ferrusola Lladós (Barcelona, 1935) ha mort aquest dilluns a l'edat de 89 anys. Ferrusola, esposa del president de la Generalitat Jordi Pujol, amb qui es va casar el 4 el juny de 1956, i mare dels 7 fills del matrimoni, ha mort després de passar els seus últims anys de vida convivint amb un Alzheimer detectat el juny del 2019. L'agost del 2020 va ser ingressada a l'Hospital de la Vall d'Hebron en estat greu arran d'una caiguda a les escales de la seva segona residència de Queralbs (Ripollès). Això va obligar els metges a fer-li una intervenció que, malgrat que llavors tenia 85 anys, va ser exitosa. Ferrusola ha passat els seus últims anys de vida en un estat de salut que, de mica a mica, ha anat empitjorant. La caiguda que va patir a Queralbs va agreujar la seva forma física i mental i la va dur a fer una dura rehabilitació a un centre especialitzat de Pedralbes. La seva malaltia ha condicionat els seus últims anys de vida i la dels seus familiars, que han vist com, de mica a mica, s'anava apagant una de les dones catalanes amb més poder i influència de finals del segle XX.
🔴 Mor Marta Ferrusola, DIRECTE | Reaccions i última hora
El matrimoni Pujol-Ferrusola
Jordi Pujol i Marta Ferrusola es van conèixer arran de les seves arrels catòliques. L'expresident tenia 20 anys i Ferrusola, 15. Tots dos eren activistes catòlics i, per això, formaven part de la Confraria de Montserrat Virtèlia, al barri de Sant Gervasi de Barcelona, on es van conèixer. Ferrusola anava a fer una tasca pastoral i social a la Guineueta, oferint ajut, ensenyant catecisme i construint la parròquia. La germana del president, Maria Pujol, també pertanyia a l'equip de noies. "Amb l'excusa d'anar-la a buscar amb cotxe per portar-la a casa, recollia la seva companya amb qui m'havia fixat", relata Pujol en les memòries escrites pel periodista Manuel Cuyàs. De fet, hi narra com, d'entrada, Ferrusola no va ser gaire receptiva amb el president, ja que el trobava un "setciències" i parlava de coses "massa transcendentals".
Ferrusola ha explicat en més d'una ocasió que de soltera s'havia fet el propòsit de no casar-se amb un home que es digués Jordi, que fos metge i que fos baixet. Per això, durant la seva etapa universitària, anava a les festes que s'organitzaven a la facultat d'Enginyeria i Arquitectura. Tanmateix, Ferrusola, finalment, es va fixar en Pujol, qui va demanar la mà de la seva parella al Túria, una granja de la rambla de Catalunya que ja no existeix. Un element que destaca el matrimoni és que allà mateix l'expresident li va deixar clar a Ferrusola que la seva prioritat seria Catalunya, per sobre de totes les coses. La parella es va casar un 4 de juny de 1956 en una cerimònia oficiada per l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, per després fer el viatge de noces al nord d'Itàlia, Àustria, Múnic i Suïssa. Els Ferrusola, aleshores, eren una família catalanista i muntanyenca. El pare de Marta Ferrusola, Josep Ferrusola, va ser dependent a la botiga Paños Ramos del carrer Pelai de Barcelona i, anys més tard, va obrir el seu propi negoci. Ella va estudiar en una escola de monges, la Immaculada Concepció.
Set fills i viatges a la presó
El matrimoni va viure des del seu casament en un pis de la ronda del General Mitre de Barcelona, que els va regalar el pare de Jordi Pujol, Florenci, pel seu compromís nupcial. El pis el van anar ampliant. En aquella època, Jordi Pujol, tot i haver estudiat Medicina, s'havia introduït al negoci de la banca amb el seu pare, el seu cunyat, Francesc Cabana, Jaume Carner i altres accionistes. El 1959 van comprar la Banca Dorca d'Olot, es van traslladar a Barcelona i va passar a nomenar-se Banca Catalana. Pujol va acabar sent-ne conseller delegat i vicepresident executiu, tot i que quan va passar a la política s'hi va desvincular. Tant Ferrusola com Pujol tenien clar que volien tenir fills i van ser 7: Jordi (1958), Marta (1959), Josep (1963), Pere (1965), Oriol (1966), Mireia (1969) i Oleguer (1972). Quan un jove Jordi Pujol, que combinava el seu activisme catalanista amb la banca, va ser empresonat el 1960 pels fets de Palau i l'afer Galinsoga, Ferrusola no deixaria d'acudir a cap compromís, ja fossin reunions, dinars, sopars... A més, anava a visitar cada setmana el seu marit a la presó de Torrero (Saragossa) i mecanografiava, amb guants, pamflets contra la dictadura franquista per no deixar empremtes. Es llevava de matinada i feia 130 quilòmetres que separen Queralbs, on vivia aleshores amb els seus dos fills, de Barcelona en un totterreny. A les 6 de la matinada era a la capital catalana per sortir cap a Torrero amb el pare de Jordi Pujol i tornaven el mateix dia durant la nit. Ferrusola, mentre Pujol era a la presó, era qui parlava en nom d'ell i traslladava els missatges de l'aleshores pres polític.
Marta Ferrusola, primera dama
Ja amb la restauració de la democràcia, la dona de Pujol també va mantenir un actiu paper en la política catalana amb Pujol com a president de la Generalitat a partir del 1980 i fins al 2003. Tenia incidència directa en algunes decisions del president, actuant com una primera dama. Participava en els dinars, sopars i contactes institucionals, sigui amb el rei Joan Carles o l'emperador del Japó Akhito. També va ser una militant activa de Convergència, el partit fundat per Pujol a Montserrat el 1974, afiliant-s'hi un any i mig després de la seva creació. De fet, va ser clau en el nomenament de Lluís Prenafeta com a secretari general de Presidència. L'any 1978 Prenafeta i Ferrusola compartien direcció de CDC al districte Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, a la seu del carrer Bertran i Serra. L'exsecretari de Presidència n'era el president i feia dos anys que estava afiliat. Com que Ferrusola estava impressionada amb la seva feina, el va presentar a Pujol i, anys més tard, va acabar convertint-se en la mà dreta del president al Palau.
Juntament amb Prenafeta, Ferrusola va ser qui va organitzar les protestes contra la persecució de la justícia espanyola al ja president Pujol pel cas de Banca Catalana. El president havia tornat a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, aquell cop, el 1984, amb majoria absoluta, i, davant la querella criminal de la fiscalia general de l'Estat contra Pujol, Ferrusola, juntament amb Prenafeta va organitzar una concentració d'unes 300.000 persones als carrers de Barcelona. La dona de l'expresident de la Generalitat també va tenir incidència directa dins del partit fundat per Jordi Pujol. Va dirigir la sectorial d'Esports de Convergència, fet que més tard li va permetre dirigir la fundació DiR entre els anys 2010 i 2015. També se li atribueix, juntament amb el primogènit de la família, l'operació contra el roquisme l'any 1992 per apartar l'entorn de l'aleshores secretari general de Convergència i home de Pujol a Madrid, Miquel Roca, de l'aparell del partit i de les seves finances. Des d'aleshores, Ferrusola i Pujol Jr. van passar a tenir major incidència en les decisions del partit. També se li atribueix un paper rellevant en l'elecció d'Artur Mas com a successor de Pujol, amb el beneplàcit del primogènit.
Marta Ferrusola, empresària polèmica
Marta Ferrusola també va tenir un paper destacat com a empresària. L'any 1990 va fundar l'empresa de jardineria Hidroplant, fet mediàticament polèmic, ja que va subministrar durant anys diversos contractes amb la Generalitat presidida pel seu marit. Un dels polèmics contractes va ser la plantació de la gespa del Camp Nou l'any 1995, perquè, a més de ser molt costós, va resultar ser defectuós. Un dels grans contractes de l'empresa va ser amb el Port de Barcelona, amb qui va tenir fins a 3 contractes, un d'ells de 20 milions d'euros, i cap va passar per concurs públic.
Cas Pujol
A partir del 2014, Marta Ferrusola, com la resta de membres de la família, va estar implicada en l'anomenat cas Pujol. El cas arrenca de la confessió de Pujol el 2014 en què va revelar haver tingut diners a l'estranger sense declarar a la Hisenda espanyola durant dècades provinents d'una deixa del seu pare Florenci. La revelació va suposar un terrabastall a Catalunya i l'Estat que, com transcendiria després, va aprofitar el govern del Partit Popular en el marc de l'operació Catalunya per perseguir políticament i judicialment líders i personalitats vinculades al procés independentista a partir del 2012.
ElNacional.cat ha publicat documents que certificaven que els titulars de la Banca Privada d'Andorra, els germans Higini i Ramon Cierco, així com l’ex CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, van rebre pressions de la denominada policia patriòtica del ministeri de l'Interior del PP perquè els aportessin de forma il·legal dades bancàries de la família Pujol Ferrusola. Malgrat tot, Marta Ferrusola va quedar imputada en el cas Pujol, cas que encara no ha estat jutjat. Presumptament, Ferrusola usava el sobrenom de la "mare superiora" per moure diners en paradisos fiscals, la qual cosa fins ara no ha quedat demostrada. Els Pujol sempre ho han atribuït a un muntatge de la policia espanyola per perseguir-los i desacreditar-los.
Amb tot, el juliol del 2020 el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va considerar que la fase d'instrucció podia donar-se per acabada i que hi havia indicis per jutjar tota la família Pujol per delictes de pertinença a una organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, frau a Hisenda i falsedat documental. En la interlocutòria, assegurava que la família s'havia aprofitat de la seva posició privilegiada per "acumular un patrimoni desmesurat". Malgrat aquesta situació, quatre anys després, encara no hi ha data per al judici. A més, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va arxivar la causa contra Ferrusola en el cas Pujol per "demència", després de l'agreujament de l'Alzheimer que ha patit en els seus últims anys de vida. Pujol, per la seva banda, va continuar defensant que els únics diners a l'estranger de la família van ser els d'Andorra, que van ser amnistiats fiscalment el 2012, i que provenien d'un llegat del seu pare.
Declaracions polèmiques
Marta Ferrusola en més d'una ocasió ha protagonitzat polèmiques públiques i polítiques arran de les seves declaracions sobre diversos temes. L'any 1984, va assegurar a TV3 que l'homosexualitat li semblava un "defecte, una tara, un vici o tot a la vegada". En una altra ocasió, també va dir que considerava els immigrants castellanoparlants i els d'origen musulmà una "amenaça" i que aquesta última immigració podria provocar que "no serveixin les esglésies, però sí les mesquites". Amb el pacte del Tinell, que va portar per primer cop un tripartit d'esquerres al Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall i que posava fi a 23 anys de governs monocolor de Convergència, va assegurar que era com "quan entres a casa i t'han rebentat els armaris". "Ens ho han robat", va exclamar. Alhora, l'any 2008, amb el segon tripartit, també va subratllar que estava molesta perquè l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla, fos "un andalús amb un nom castellà".