L'històric activista independentista mossèn Josep Dalmau ha mort avui als 91 anys, segons ha informat Revista de Catalunya. Dalmau era una persona molt respectada en el catalanisme, amb una llarga trajectòria.
Dalmau va participar en la creació de l'Assemblea de Catalunya el novembre de l'any 1971, on va formar el Grup de No-Aliniats amb Jaume Rodri, Joana Vilamur i Ricard Lobo, entre d'altres.
Durant la transició va promoure la candidatura de Lluís Maria Xirinacs al premi Nobel de la pau i també va formar part del grup promotor del retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat.
A finals dels 80, mossèn Dalmau va participar en la fundació de la Convenció per la Independència Nacional, una de les primeres entitats transversals independentistes. El 1986 va impulsar el santuari del castell de Gallifa, dedicat a l'ecologia.
En la faceta d'escriptor, mossèn Dalmau va escriure llibres de teologia i de política. L'any 1967 va publicar un llibre que va causar gran impacte, Distensions cristianomarxistes. Aquest volum, juntament amb Agonia de l'autoritarisme catòlic, escrit el 1968 i Contrapunts al "Camí" de l'Opus Dei, del 1970, van ser segrestats posteriorment a la sortida al mercat pel llavors ministre Manuel Fraga. La teologia de Dalmau ha estat conceptuada com "Teologia popular".
Dalmau va aprofundir en la temàtica independentista amb els llibres La batalla per l'autodeterminació dins la Unió Europea, que va ser publicat el 1995, i Espanyols per força, de l'any 2002. Les seves memòries estan recollides a Un capellà rebel, un sacerdot lliure. Memòries: primera part (1926-1968), del 2009, i a Segones memòries. Una lluita per sobreviure amb dignitat, del 2014.