L'històric líder sindicalista d'UGT, Nicolás Redondo Urbieta, ha mort aquest dimecres als 95 anys, segons ho ha comunicat el mateix sindicat a través d'un comunicat. "La nostra més sincera gratitud per la seva feina i immensa dedicació al sindicalisme i a les treballadores i treballadors del nostre país. La seva memòria ens impulsa per ser continuadors de la lluita i el llegat", afirma la UGT en el seu comiat.
No només el sindicat ha mostrat les seves condolences públicament. Diversos dirigents polítics s'han acomiadat de Redondo a través de les xarxes socials. El mateix PSOE ha lamentat la seva mort i ha descrit Redondo com un socialista "que va dedicar tota la seva vida a la lluita pels drets dels treballadors i la ciutadania". En la mateixa línia s'ha expressat el candidat socialista a la presidència de la Comunitat de Madrid, Juan Lobato, que ha assenyalat Nicolás Redondo com un "referent de la defensa dels drets i la dignitat dels treballadors" del país. També Javier Lambán, president socialista d'Aragó, ha afirmat que era un "impulsor destacat de la transició i la democràcia".
Nicolás Redondo, l'històric sindicalista
Nicolás Redondo Urbieta va néixer a Barakaldo (Biscaia) l'any 1927 i es va convertir en una figura clau del sindicalisme espanyol del segle passat. El seu pare, Nicolás Redondo Blanco, treballador dels Alts Forns, ja era militant del PSOE i d'UGT el 1915, i després de la Guerra Civil el van condemnar a mort, però li van commutar la pena per 30 anys de presó, dels quals en va fer sis al Port de Santa Maria (Cadis). Quan tenia 10 anys, en plena Guerra Civil, Redondo va ser un dels nens bascos evacuats amb el vaixell L'Havana que el va dur a Bordeus (França). L'any 1940, la seva família el va reclamar i així va tornar al País Basc.
Uns anys després de tornar a Espanya, el 1945, Redondo va començar a treballar com obrer metal·lúrgic, així va acabar afiliant-se al PSOE i la UGT. Així va arrencar una biografia sindical de llarguíssim recorregut, que va aconseguir la primera línia pública el 1976. Va ser detingut i processat pel règim de Francisco Franco en nombroses ocasions (fins a sis vegades) a causa d'activitats polítiques i sindicals.
El 18 d'abril del 1976 va ser elegit secretari general de la UGT al 30è Congrés de la central sindical socialista. Dos anys abans havia renunciat a liderar el PSOE al congrés de Suresnes. Va ser elegit diputat del PSOE per Biscaia el 1977, 1979, 1982 i 1986. El 1987 va renunciar al seu escó després de votar en contra dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 1988. L'any 1994 es va apartar de la direcció de la UGT i va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general, retirant-se així de tota activitat política i sindical.