L'històric dirigent del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i exsenador i president del Consell d'Europa, Pedro Agramunt, ha mort la matinada d'aquest dilluns als 73 anys, segons ha confirmat el seu partit a les xarxes socials on ha destacat que "va ser un referent polític i un pilar fonamental per al partit". Agramunt va ser president del PP valencià i candidat a la Generalitat Valenciana el 1991. A més, va ser senador pel Partit Popular fins el 2019, també diputat i president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa entre 2016 i 2017. Durant els últims anys va crear l'associació Fòrum 2020 i es va dedicar a reivindicar el llegat de l'exalcaldessa Rita Barberá, que va morir el 2016, i de l'expresident Francisco Camps.
La notícia també ha estat confirmada per membres de Fòrum 2020 a través d'un comunicat i al seu compte de X. "Haig de donar-vos una dolorosa notícia, aquesta nit ha mort el nostre company de districte Pedro Agramunt Font de Mora, qui va ser president del PPCV, senador, president del Consell d'Europa entre moltes altres responsabilitats, però per sobre de tot un gran company, amic i una persona excepcional", resa el comunicat.
La carrera d'Agramunt
Pedro Agramunt ha estat un dels dirigents històrics del PP a València. Els seus inicis van estar vinculats a l'activitat empresarial i al món associatiu dels quals destaquen haver estat president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), president de la Confederació Interprovincial d'Empresaris de la Regió Valenciana (CIERVAL), i president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE). Pel que fa a la seva trajectòria política va arrencar el 1989 quan va concórrer a les eleccions generals, el 1990 va ser elegit com a president PP valencià —fins al 1993— i el 1991 es va presentar com candidat a la Generalitat Valenciana i president-portaveu del grup parlamentari del PP a les Corts Valencianes, entre 1991 i 1993. Va ser senador a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996, 2000, 2004, 2008 i 2011, així com diputat de les Corts Valencianes de 1991 i el 1995. En les eleccions del 2008 com a candidat al Senat per la circumscripció de València va obtenir el major nombre de vots per aquesta demarcació.
Des del 2000, Agramunt també formava part de l'Assemblea del Consell d'Europa, on va ser president del grup del PP des del 2013 i fins al gener de 2016. Durant la seva presidència, el PP va aconseguir ser la majoritària al Consell d'Europa, passant de 171 a 203 parlamentaris. El setembre del 2015, va ser triat per presidir l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa després de rebre el suport del seu partit. En concret, 203 parlamentaris de més de 40 països europeus van secundar per votació directa i secreta la candidatura d'Agramunt enfront de la de l'altre candidat, Jean Claude Mignon. En els últims anys va crear l'associació Fòrum 2020 i es dedicava a reivindicar el llegat de l'exalcaldessa valenciana Rita Barberà i de l'expresident valencià, Francisco Camps.
El dubte de la corrupció
El final de la carrera política d'Agramunt va estar marcat per l'ombra del dubte sobre presumpta corrupció. El març del 2017 es va reunir amb el president de Siria, Bachar el Rostiu, i el Consell d'Europa va encarregar una investigació independent sobre presumptes activitats de corrupció, liderada per Jean-Louis Bruguière, Nicolas Bratza i la jurista sueca Elisabet Fura. La investigació va revelar "fortes sospites" de corrupció, incloent-hi possibles donacions de l'Azerbaidjan per reduir les crítiques a les seves violacions dels drets humans. El 6 d'octubre del 2017 va acabar dimitint al·legant "raons personals" poc després que l'Assemblea li retirés la seva confiança i que el seu propi grup, el Partit Popular Europeu, li ho demanés amb 38 vots a favor i 26 en contra.