Pedro Arriola, el sociòleg i assessor expert en enquestes que va ser un dels grans referents del Partit Popular durant els mandats de José María Aznar i Mariano Rajoy, ha mort aquest dijous als 74 anys d'edat. La seva relació amb el Partit Popular incloïa tasques d'anàlisis demoscòpiques, d'estratègia i d'imatge, encara que també va col·laborar en altres assumptes, com el diàleg amb la banda terrorista ETA. El sociòleg va començar a dissenyar el rumb del Partit Popular l'any 1989 i va arribar a ser l'assessor més influent del partit d'Aznar. El 1998, va ser un dels representants del govern espanyol en les converses amb ETA, que per dues vegades va intentar assassinar la seva esposa i exministra de Sanitat, Celia Villalobos. També va representar Rajoy davant el Govern, l'any 2014 i en les converses en les quals va intentar buscar una sortida prèvia a la consulta del 9-N.

Figura clau del PP

Arriola, que va néixer a Sevilla el 1948 i va estudiar Ciències Econòmiques i Ciències Polítiques, va començar treballant en l'empresa privada com a assessor de relacions laborals fins que el 1989 va ser contractat per Aznar com a assessor personal i ho continuaria fent quan va arribar al Palau de La Moncloa el 1996, després de desbancar el govern socialista de Felipe González. Després, quan Mariano Rajoy va arribar al govern espanyol el 2011, va continuar comptant amb els seus serveis i assessorament, sobretot en matèria demoscòpica. Es va convertir en una figura clau en l'estratègia electoral del Partit Popular, tot i que va deixar de treballar per al PP amb l'arribada de Pablo Casado a la presidència del Partit Popular. Per a alguns analistes polítics Pedro Arriola va ser l'artífex que José María Aznar i Mariano Rajoy arribessin a la presidència del govern espanyol. 

Entre el 2004 i 2008 va formar part del Comitè de Direcció del PP, i l'extresorer del partit Luis Bárcenas li va atribuir un centenar dels pagaments que va ressenyar en la suposada comptabilitat en B de la formació. El sector més dretà del partit sempre li va atribuir a Arriola que el missatge dels populars s'acostés al centre i abandonés "les essències" i "els principis" més conservadors i liberals que ara diu defensar Casado amb el gir a la dreta que va emprendre després d'arribar a la presidència dels populars. De fet, l'avui líder del PP es va desprendre dels serveis del sociòleg per antonomàsia del seu predecessor així que va agafar el comandament del partit.

Derrota amb el PSOE

Els contraris a Arriola el van responsabilitzar de part de la derrota electoral enfront de José Luis Rodríguez Zapatero, degut, entre altres coses, al fet que va ser el que va preparar amb Rajoy els debats televisats. Es va jubilar el desembre de 2019, als 71 anys i després de 30 com a assessor. "He portat a La Moncloa dos polítics del PP", recordava Arriola en el seu moment. En les tres dècades que va treballar com a assessor d'Aznar i de Rajoy, va tenir una enorme influència. Va ser una institució en el partit i treballava personalment per als presidents i els deia "els seus clients". La seva opinió era clau, se'l consultava per a gairebé tot i es confiava en ell a cegues. La seva tasca durant la presidència d'Aznar es va centrar a analitzar les enquestes i a partir d'aquí proposar estratègies al partit. La seva "llegenda" entre la família popular va créixer al mateix temps que el PP va començar a acumular èxits electorals. Se li atribueix la frase mítica que va deixar anar Aznar a González en el tram final d'aquest com a president del govern espanyol: «Vagi-se'n, senyor González!».