S’ha de tenir una certa edat per saber el que va significar Victoria Prego en els temps en què el periodisme era una altra cosa. No existien les xarxes socials, ni les televisions privades, i RTVE era la referència de tota Espanya, el mitjà pel qual tothom s’informava. I si va haver-hi una periodista que va posar la cara i la veu a l’època de la transició, aquesta va ser Victoria Prego, que ha mort aquest matí als 75 anys. La notícia de la seva mort ha coincidit amb la de l’escriptor nord-americà Paul Auster. Prego ha estat una de les professionals de la informació més conegudes i reconegudes del periodisme espanyol. Es va fer mediàtica a través de la televisió, mitjà en el qual va exercir l’ofici de periodista durant molts anys, però també va fer ràdio i va ser “columnista, analítica política, va dirigir documentals sobre la història recent d’Espanya”, com recorda El Independiente, el mitjà pel qual treballava ara com a adjunta al director i en el que ha format part des de la seva fundació el 2016, formant part del seu consell d’administració.
Presidenta de la premsa madrilenya
Prego va ser presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) des del 20 de novembre del 2015 fins al 19 de novembre del 2019, associació que ha expressat la seva “profunda tristesa davant aquesta irreparable pèrdua” i ha transmès el seu “més sentit condol als familiars, amics i companys”, a més d'agrair "la seva total entrega, professionalitat i bon fer" com a presidenta de l'Associació”. La seva veu clara i la seva dicció impecable, la seva prestància elegant i sòbria, li van conferir una popularitat a l’alçada del seu prestigi.
Nascuda a Madrid el 1948, Victoria Prego va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme. Després de foguejar-se professionalment als diaris El Alcázar, Informaciones i a l'Agència Efe, va ingressar a TVE el 1974 com a redactora d'Internacional. Entre 1977 i 1979 va ocupar la corresponsalia a Londres i el 1980 va tornar a Madrid, on va presentar Al Cierre, un breu informatiu que va acabar convertint-se amb el temps en la tercera edició del Telediario. Al 1984 va viure la seva primera experiència a la ràdio, dirigint Diario Hablado a Radio Nacional de España, i a la televisió pública espanyola va presentar i dirigir el programa Debate, El Arte de Vivir o Españoles, i el 1987 es va dedicar com a subdirectora a un projecte documental sobre la Transició, que va trigar dos anys a estrenar-se, però que va ser objecte de nombrosos premis i reconeixements.
Cronista de la Transició
Prego es va convertir en una cronista de la transició, època que va viure intensament, i de la que va ser testimoni periodístic d’alguns dels seus moments àlgids, com el cop d’estat del 23 de febrer del 1981 al Congrés dels Diputats, que va viure des dels estudis de TVE a Prado del Rey, i va entrevistar als seus principals protagonistes, entre ells el president espanyol Adolfo Suárez, que va confessar-li que no es va fer un referèndum sobre la monarquia perquè s'hagués perdut. El 1995 va publicar el llibre Así es va fer la Transició. Un any abans, quan es complia el 20è aniversari de la mort de Franco, Prego va escriure també el guió del documental Así murió Franco, per Antena 3. Amb els inicis del nou segle, Victoria Prego va formar part d’altres projectes periodístics. Es va incorporar com a subdirectora del diario El Mundo, fins al 2015, i el setembre del 2016 es va incorporar a un nou projecte periodístic amb el diari El Independiente, en el que ha romàs fins al final dels seus dies. Al llarg de la seva vida, Prego ha rebut reconeixements de prestigi, com el premi d’honor de l’Associació de la Premsa de Madrid (2013), el Premio Luca de Tena (2016), el Premio Nacional de Televisió (2018) i va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.