“Institució", "18.000 euros", "Borràs" i "Laura Borràs". Aquestes són les paraules clau que els Mossos d’Esquadra van posar a l’ordinador d’Isaías Herrero per buscar les suposades irregularitats que Herrero va assegurar que tenia amb la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), quan el 3 de desembre de 2017 va dir a un amic que “tenia uns trapis a la Institució”. Així ho ha detallat un agent dels Mossos d’Esquadra a la sessió d’aquest dimecres a la tarda, la cinquena, del judici contra la presidenta de Junts per la seva gestió com a directora de la Institució del 2013 al 2017, a més d’Herrero i d’Andreu Vidal, al TSJC. A preguntes de l’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, l'agent ha admès que quan van fer aquesta cerca, el novembre del 2018, Borràs era consellera de Cultura, i per tant aforada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És a dir, el TSJC era l’únic òrgan que la podia investigar, però llavors la causa estava en un jutjat de Barcelona. “Vostès ho posen en negreta que és aforada”, li ha requerit Boye i l’agent li ha respost: “Recaptàvem informació, no la investigàvem a ella”.
Abans, a preguntes de la fiscal Teresa Duerto, el cap de la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra ha explicat l’origen de la investigació per validar-la. Ha detallat que primer investigaven Isaías Herrero, amb la tutela d’un jutjat de Manresa, per tràfic de drogues i falsificació de monedes, i que en una conversa intervinguda senten que afirma a un amic que té "trapis a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)”, el 3 de desembre de 2017, i amplien la investigació al delicte de falsedat documental, i demanen factures a Herrero i a la Institució.
El jutge de Manresa va derivar la causa de la ILC a un jutjat de Barcelona, que a l’estiu del 2018 va recaure en la titular del jutjat d’instrucció 9 de Barcelona, i que va autoritzar els Mossos a fer entrades i escorcolls a la ILC, Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i a casa d’Herrero, el 27 novembre de 2018. “Al principi no investigàvem Borràs, no sabíem qui de la Institució feia els contractes amb Herrero”, ha assegurat el sergent. No obstant això, l’endemà, però, alguns mitjans de comunicació van atribuir a Laura Borràs les adjudicacions suposadament irregulars de la ILC a Herrero.
Per aquestes filtracions, la titular del jutjat de Barcelona, la magistrada Sílvia López Mejía, va treure la investigació als Mossos i la va adjudicar a la Guàrdia Civil. Afirmació ratificada pel sergent en el judici al TSJC. Un segon agent ha confirmat que van demanar investigar “l’estructura informàtica” d’Herrero, no només un Gmail, però que no ho van fer i van entregar-ho tot al jutjat quan els van treure la investigació. La jutgessa de Barcelona va derivar les sospites contra Borràs al Tribunal Suprem el desembre del 2019, quan llavors era diputada per Junts al Congrés dels Diputats. I, al final, la causa va tornar al TSJC quan Borràs va ser nomenada presidenta del Parlament, ara suspesa per aquesta causa.
Per les contractacions a la Institució, la Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 anys d'inhabilitació a Borràs i Herrero pels delictes de falsedat documental i prevaricació. Herrero va confessar i incriminar Borràs en el judici.
La custòdia dels correus
En els interrogatoris als agents, l’advocat Gonzalo Boye ha preguntat un a un si la funcionària Assumpta Pagespetit els va alertar d’alguna irregularitat en la concessió de contractes a la Institució, i ho han negat. En la sessió d’aquest dimecres al matí, Pagespetit ha assegurat en el judici que va alertar Borràs que no es podien fer tants fraccionaments i que calia anar al contracte de negociat pel que fa a la renovació de la web de la ILC, i que Borràs va dir-li que eren projectes diferents i que no calia.
Boye també ha insistit a preguntar als agents dels Mossos quin permís els havia donat el jutjat de Barcelona per recollir informació del correu d'Herrero i del CTTI. Per a la defensa de Borràs, els Mossos es van excedir en la recollida de correus electrònics d’Herrero, i per això, demana que s'expulsi com a prova, perquè tampoc es va respectar la cadena de custòdia dels discs durs i l'USB usats.
Boye ha tornat a viure un xoc verbal amb el president del TSJC, Jesús María Barrientos, quan la fiscal Teresa Duerto ha demanat nova prova i poder interrogar a agents pèrits —ja citats— sobre la validesa o no de la cadena de custòdia dels correus electrònics recollits pels Mossos. Barrientos ha assegurat que a l'inici del judici ho va permetre. Amb tot, el president del TSJC ha fet preguntes a un dels agents tècnics perquè aclarís si l'eina que tenia l'USB podia alterar el contingut de la documentació copiada, i ha dit que "no altera res". Un segon agent ha dit el mateix a Boye.
Interrogatori exhaustiu
Un dels agents pèrits ha fet la declaració amb el suport d'un ordinador, que ha sorprès la defensa de Borràs i el president del TSJC ha aclarit que ha estat el tribunal qui va demanar als Mossos que vinguessin preparats per il·lustrar el tribunal, i ha donat per notificades les parts, en la mateixa vista. La fiscal Teresa Duerto ha demostrat que s’ha preparat l’interrogatori del pèrit testimoni, i davant la queixa de la defensa de Borràs per la seva exhaustivitat, ha assegurat que ha de demostrar que s’ha respectat la cadena de custòdia del material obtingut en els escorcolls d'aquesta investigació i que la defensa de Borràs qüestiona.
Per la seva part, Gonzalo Boye ha interrogat al tècnic si van copiar uns dominis de l'ordinador d'Herrero, com ara lletrescatalanes.cat, i l'informàtic n'ha dubtat i ha explicat que el cap dels Mossos era qui els feia buscar i copiar documents en el mateix moment de l'escorcoll i que del correu electrònic d'Herrero "ho van baixar tot". El magistrat Barrientos, en nom del tribunal, ha tornat a fer preguntes, per segon cop, a nou testimonis informàtics, fet que evidencia la importància que tindrà la polèmica sobre l'obtenció dels correus en la sentència. La sessió de la tarda, en la qual han declarat set agents dels Mossos, ha acabat a dos quarts de nou del vespre.
Aquest dijous continua la declaració de més testimonis, agents dels Mossos i de la Guàrdia Civil, a més dels exconsellers de Cultura Ferran Mascarell i Santi Vila.