El judici dels 9 de Lledoners ha començat amb la declaració dels testimonis. Els acusats faran la seva declaració demà, així ho han demanat i així els ho ha autoritzat el jutge. El judici pels fets entorn de la sortida de la presó de Lledoners, l'1 de febrer del 2019, el dia que traslladaven els presos polítics cap a Madrid pel judici al Tribunal Suprem, ha començat aquest dimarts i s'allargarà fins dimecres. I en la primera part s'han pogut veure els agents suposadament agredits aquella matinada.

Són agents dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra que haurien identificat els acusats després dels enfrontaments que hi va haver. Els agents, que han declarat com a testimonis, però, no han pogut identificar cap dels acusats a la sala de vistes, han explicat la seva versió: que van rebre cops als dits, que un d'ells va tenir una contractura a les cervicals i que un altre agent va rebre un cop als testicles.

Els agents han relatat els fets i han explicat que aquella matinada es va vessar oli a la C-55, la carretera que porta a l'accés de la presó de Lledoners, es van fer barricades amb palets i punxes i un cadenat, per impedir el trasllat dels presos polítics. I que tres dels acusats havien estat identificats prèviament. Entre els testimonis hi ha un caporal pendent d'un judici per una agressió racista i que actualment està apartat dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Els encausats s'enfronten a fins a set anys de presó. A més de la petició de presó de la Fiscalia, la Generalitat demana 18 mesos de presó per a tres dels activistes. 

L'acusació de la Generalitat, cavall de batalla

Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, explicava just abans d'arrencar el judici: "Ens trobem davant de l'enèsim intent de Fiscalia, Mossos i la Generalitat de criminalitzar les mobilitzacions i només esperem la lliure absolució de totes les encausades". Pous ha valorat molt negativament que la Generalitat exerceixi d'acusació particular: "Cap de les dues formacions, ni Junts per Catalunya ni ERC, han fet allò que enteníem que havien de fer, que és retirar les acusacions". A més, l'advocada ha criticat que, a banda d'atemptat a l'autoritat, també els acusen de delictes públics.
 

 

D'altra banda, la lletrada també ha criticat el paper de la Fiscalia, que l'ha titllat de "qüestionable i sancionable". En aquest sentit, Pous ha dit que la Fiscalia els demana les penes màximes "per forçar que els encausats acabin reconeixent uns fets que no són certs". Per tot plegat, creu, el ministeri públic només busca "criminalitzar les mobilitzacions i buscar condemnes del tot injustificades".

Per la seva banda, dos dels advocats dels encausats, Josep i Teresa Rossell, han denunciat que les acusacions són "del tot injustificades i desproporcionades" i han criticat especialment el paper de la Generalitat com a acusació particular. "El paper de la Generalitat no és un paper, és un paperot", ha lamentat el lletrat Josep Rossell, que ha criticat que els Mossos van muntar un "atestat inversemblant".