Pas important. Els Mossos d’Esquadra és el cos policial escollit per la justícia per analitzar els mòbils de polítics i activistes catalans que han denunciat haver estat espiats amb el programari Pegasus, segons han confirmat a ElNacional.cat fonts oficials. Després de mesos d’estira-i-arronsa, finalment, els dirigents d’ERC afectats aportaran els seus mòbils als distints jutjats que investiguen Pegasus per tal que una unitat especialitzada de la policia catalana analitzi si troba el rastre d’aquesta infecció, que ja han documentat amb una pericial privada al jutjat. En el cas dels afectats d’Òmnium Cultural i la CUP, no hi aportaran els mòbils, sinó una còpia segellada davant notari i també han realitzat un peritatge. Els experts dels Mossos també analitzaran aquestes còpies, i seran els pèrits dels jutjats. Per la seva part, els querellants de l’ANC, per ara, no han aportat els aparells al jutjat en “no refiar-se de la justícia espanyola”, i demanen el suport de l’Europol (agència de la UE que coordina i facilita actuacions entren països per perseguir organitzacions criminals), a més d’aportar un peritatge privat, que certifica la intrusió.
Les querelles dels independentistes continuen repartits en diferents jutjats de Barcelona, on fins ara s’han encallat les investigacions per tres motius: el govern espanyol no vol aixecar el secret sobre si el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) té aquest programari espia, apel·lant a la seguretat d’Estat; el govern israelià no vol col·laborar amb les autoritats judicials espanyoles, ni tan sols amb l’Audiència Nacional sobre l’espionatge al president Pedro Sánchez, i finalment, els querellants no volien aportar els seus mòbils en assegurar que ja aportaven proves pericials, que ho corroboraven, a banda de la investigació del grup canadenc. Ara, la majoria ha acceptat aportar els aparells o còpies del seu contingut. Tots denuncien haver patit vulneració al dret a la intimitat i secret de les comunicacions, i assenyalen al govern espanyol o organismes de l’Estat com suposats autors d'aquests delictes.
“Indicis” d’espionatge
L'abril passat, Òmnium Cultural va revelar que un informe pericial encarregat per l’entitat constata "indicis de compromís pel programari Pegasus" als telèfons mòbils del vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri; a la periodista Txell Bonet, parella de l'exvicepresident Jordi Cuixart, i a la responsable de l'àrea internacional, Elena Jiménez, en diferents moments entre el 2017 i el 2020. La causa d’Òmnium està en el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona.
Pel que fa als querellants de la CUP, finalment, el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que té la primera querella d’ERC mig arxivada (el cas Roger Torrent i Ernest Maragall), va acceptar la causa dels anticapitalistes. Els afectats són: el periodista i exdiputat David Fernández; l’exdiputat de la CUP al Congrés, Albert Bortran, i el diputat al Parlament, Carles Riera. L’advocat Benet Salellas, que pilota les causes d’Òmnium i la CUP, és qui ha decidit de presentar una còpia dels mòbils al jutjat.
La declaració de la directora del CNI
Per la seva part, el penalista Andreu Van den Eynde, que dirigeix les querelles dels republicans, i la seva pròpia, va aconseguir que la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, Eva Moltó, fos la primera a demanar al Consell de Ministres que aixequés el secret del CNI per tal d’aclarir si usa Pegasus i si va espiar al diputat Josep Maria Jové i l’europarlamentària Diana Riba.
A l’agost, però, el govern de Pedro Sánchez va respondre amb un cop de porta, tot i afegir que als dos republicans no se’ls havia investigat i que la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, podria ser citada a declarar al jutjat només per aquest extrem. Casteleiro ja va fer un per galdós al Parlament Europeu i no va aclarir res apel·lant al secret nacional. La seva citació en el jutjat de Barcelona, per ara, està pendent. A més, el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, finalment ha assumit la causa del president Pere Aragonès.
A banda, el director de l’Oficina de Comunicació i Estratègia del president de la Generalitat, Sergi Sabrià, ha estat el primer a entregar el seu mòbil al jutjat d’instrucció 23 de Barcelona, perquè la unitat dels Mossos intenti aclarir més detalls que va ser espiat amb el programari Pegasus entre la investidura de Pedro Sánchez, com a president del govern espanyol -que va rebre els vitals vots d’ERC-, l’inici de la taula de negociació amb el PSOE, i fins a l’arribada de la pandèmia, segons fonts jurídiques. En aquelles dates, Sabrià era el cap del grup parlamentari d’ERC. Pel que fa a ERC, l’espionatge a l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde i l’eurodiputat Jordi Solé, s’analitza al jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, i l'Audiència de Barcelona ja ha deixat clar que la policia no pot furgar en el mòbil del lletrat.
L’ANC vol la implicació de l’Europol
Per la seva part, els expresidents de l’ANC, Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, i els membres de l’Assemblea Sònia Urpí, Arià Bayé o Jordi Domingo han aportat a la titular del jutjat d’instrucció 23 de Barcelona el peritatge que va realitzar l’empresa Evidentia, que va confirmar les infeccions als seus mòbils, segons ha informat l'entitat a ElNacional.cat. La magistrada insisteix que han d’aportar els aparells al jutjat. L’advocat de l’ANC, Antoni Abat, ha demanat a la magistrada que es facin més proves i que es demani a l’Europol que s’impliqui en aquesta investigació.
En concret, l’Assemblea sol·licita les noves proves en el marc de les recomanacions del Parlament Europeu al Consell i la Comissió, el juny passat, sobre la seva investigació de l’ús de Pegasus i de programes espies equivalents. Així, insisteix que cal demanar una comissió rogatòria internacional a Irlanda i que es requereixi a NSO GROUP, Q.Cyber Technologies Limited i OSY Technologies si van espiar els membres de l'ANC. I, també que s’oficiï, a través d’autorització judicial, a l’empresa WHATSAPP IRELAND LIMITED, amb domicili a Dublín si la seva empresa té coneixement de les infeccions amb Pegasus al mòbil de Jordi Domingo entre l’abril i maig de 2019.
L’espionatge avalat pel Suprem
L’advocat de l’ANC hi afegeix que Paluzie i Sànchez van ser espiats amb l’aval d’una ordre judicial -del jutge del Suprem que aprova les accions del CNI-, segons diversa informació pública, i per això sol·licita que “es doni accés a l’ordre judicial per tal de conèixer les motivacions i justificacions de la mateixa i l’òrgan judicial que va emetre aquesta autorització”, amb la qual Abat ja conclou que es “va vulnerar el principi de proporcionalitat”. En aquest sentit, també es demana que davant les informacions que el CNI usa el programari Pegasus, es demani al Consell de Ministres la desclassificació de la informació relacionada amb els querellants i que se citi a declarar la seva directora, Esperanza Casteleiro.
Finalment, se sol·licita “convidar a l'Europol a participar en les investigacions davant la seva expertesa tècnica”. En concret, es demana que es pregunti si els membres de l’ANC poden lliurar els seus terminals a aquest cos policial de la UE “per tal d’aprofitar la seva experiència en aquesta mena de delictes”.
A la foto principal, una protesta contra l'espionatge del govern espanyol, descobert en la investigació CatalanGate. / Foto: Eva Parey