Espionatge d’Estat a l'independentisme català confirmat. Els Mossos d’Esquadra han certificat que Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie van ser espiats amb Pegasus, quan eren presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i també Sònia Urpí en assumir el secretariat de l’ANC. Sànchez també va ser espiat en fundar Junts i ocupar el càrrec de secretari general del partit. Tots tres han declarat com a querellants davant la titular d’instrucció 23 de Barcelona, aquest dimecres. Els exdirigents de l’ANC van presentar la querella fa més d’un any, però la magistrada no els ha citat a declarar fins a tenir la confirmació d’una pericial oficial. En sortir de la declaració, tots tres han exigit saber qui els va espiar i si va ser autoritzat pel jutge de control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) o per cossos policials de l’Estat. "Vam ser espiats per ser de l'ANC i això afecta a tot el moviment independentista i a la ciutadania de Catalunya", han denunciat.
La magistrada Maria Ángels Falip per ara només ha admès emetre una comissió rogatòria internacional a Israel perquè l’empresa NSO, propietària del programari Pegasus, exposi qui li va encarregar espiar els càrrecs de l'Assemblea. També a la seva delegació a Luxemburg. Del CNI, per ara no ha acceptat cap imputació. NSO va admetre al Parlament Europeu que només ven aquest programari a estats i organismes estatals.
Espiats des del 2015 al 2020
En concret, la pericial dels Mossos precisa que Jordi Sànchez va ser espiat des del 2015 al 2017 i després l’any 2020. Fins ara, el CNI només havia admès haver-lo espiat l'any 2020, juntament amb altres 18 persones, com també Paluzie i el president Pere Aragonès. “La darrera data és el juliol del 2020, quan vaig sortir en un permís de la presó i fundàvem Junts”, ha declarat Sànchez que ha afegit: “Hem estat espiats per ser de l’ANC i per defensar un projecte polític. L’Estat ens ha espiat.” Sànchez va estar en presó preventiva des del 16 d'octubre de 2017, va ser condemnat per sedició a 9 anys de presó, i va sortir-ne amb l'indult l'estiu de 2021, com la resta de presos polítics. Jordi Sànchez va ser secretari general de Junts i va ser elegit diputat.
Per la seva part, Paluzie tenia 2 mòbils i els Mossos han trobat evidències d’infeccions el 2019, abans i després de la sentència del procés, i el maig i juny del 2020, quan es presentava a la reelecció com a presidenta de l’ANC. “La pericial dels Mossos confirma els informes de Citizen Lab i Àmnistia, i per tant hi ha més de 65 persones espiades. El Parlament Europeu va concloure que tenim dret a saber la veritat, tot i que hi hagi autorització judicial”, ha declarat l'expresident de l'ANC.
SMS personalitzats
Sànchez i Paluzie han recordat que totes les manifestacions convocades per l'ANC en suport de la independència de Catalunya "han estat pacífiques" i, per tant, és injustificat el control pel seu activisme.
Han detallat que les infeccions dels mòbils es van produir en rebre SMS sobre notícies relacionades amb l'ANC o "molt personals i estudiades sobre cada persona". En el cas de Paluzie no calia que cliqués la notícia per ser infectada i perdre el control del mòbil. El rastre només es pot seguir en els Iphone, no en els Android. La magistrada els ha preguntat si els mòbils eren de l'ANC, de la feina o personals, i tots tres han dit que l'usaven per a les tres funcions, fet que implica una intrusió a la seva vida personal més greu.
Pep Cruanyes, membre del secretariat de l’ANC, ha donat suport als tres querellants, i ha assegurat que “és una situació gravíssima perquè afecta la llibertat d’expressió i és clarament una repressió política”, a més, ha insistit: “Si hi ha una autorització judicial del seu espionatge, demostra que estem en una democràcia deficient.”