Espionatge a l'independentisme català novament confirmat. Els Mossos d’Esquadra han certificat que Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie van ser espiats amb Pegasus, quan eren presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i també Sònia Urpí en assumir el secretariat de l’ANC. Sànchez va rebre 19 SMS maliciosos i també va ser espiat en fundar Junts i ocupar el càrrec de secretari general del partit, l'estiu del 2020. Tots tres han declarat com a querellants davant la titular d’instrucció 23 de Barcelona, aquest dimecres. Els exdirigents de l’ANC van presentar la querella fa més d’un any, però la magistrada no els ha citat a declarar fins a tenir la confirmació d’una pericial oficial. En sortir de la declaració, tots tres han exigit saber qui els va espiar i si va ser autoritzat pel jutge de control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) o per cossos policials de l’Estat. "Vam ser espiats per ser de l'ANC i això afecta a tot el moviment independentista i a la ciutadania de Catalunya", han denunciat.
La magistrada Maria Ángels Falip per ara només ha admès emetre una comissió rogatòria internacional a Israel perquè l’empresa NSO, propietària del programari Pegasus, exposi qui li va encarregar espiar els càrrecs de l'Assemblea. També a la seva delegació a Luxemburg. Del CNI, per ara no ha acceptat cap imputació. NSO va admetre al Parlament Europeu que només ven aquest programari a estats i organismes estatals.
Espiats des del 2015 al 2020
En concret, la pericial dels Mossos precisa que Jordi Sànchez va ser espiat des del 2015 al 2017 i després l’any 2020. Fins ara, el CNI només havia admès haver-lo espiat l'any 2020, juntament amb altres 18 persones, com també Paluzie i el president Pere Aragonès. “La darrera data és el juliol del 2020, quan vaig sortir en un permís de la presó i fundàvem Junts”, ha declarat Sànchez que ha afegit: “Hem estat espiats per ser de l’ANC i per defensar un projecte polític. L’Estat ens ha espiat.” Sànchez va estar en presó preventiva des del 16 d'octubre de 2017, va ser condemnat per sedició a 9 anys de presó, i va sortir-ne amb l'indult l'estiu de 2021, com la resta de presos polítics. Jordi Sànchez va ser secretari general de Junts i va ser elegit diputat.
Per la seva part, Paluzie tenia 2 mòbils i els Mossos han trobat evidències d’infeccions el 2019, abans i després de la sentència del procés, i el maig i juny del 2020, quan es presentava a la reelecció com a presidenta de l’ANC. “La pericial dels Mossos confirma els informes de Citizen Lab i Amnistia Internacional, i per tant hi ha més de 65 persones espiades. El Parlament Europeu va concloure que tenim dret a saber la veritat, tot i que hi hagi autorització judicial”, ha declarat l'expresidenta de l'ANC.
Mossos desconeix el destí del sostret
Sànchez i Paluzie han recordat que totes les manifestacions convocades per l'ANC en suport de la independència de Catalunya "han estat pacífiques" i, per tant, és injustificat el control pel seu activisme.
Han detallat que les infeccions dels mòbils es van produir en rebre SMS sobre notícies relacionades amb l'ANC o "molt personals i estudiades sobre cada persona". En el cas de Paluzie, no calia que cliqués la notícia per ser infectada i perdre el control del contingut del seu mòbil. El rastre només es pot seguir en els Iphone, no en els Android. La magistrada els ha preguntat si els mòbils eren de l'ANC, de la feina o personals, i tots tres han dit que l'usaven per a les tres funcions, fet que implica una intrusió a la seva vida personal més greu.
En la seva investigació, la unitat dels Mossos confirma que els enllaços maliciosos són els usats habitualment pel programari Pegasus, com ara pcsd, en el cas de Sànchez. Això no obstant, la policia afirma que no pot quantificar la informació extreta a l'exdiputat de Junts, i que a més "desconeix les connexions de destí usades per Pegasus", és a dir, on haurien anat les informacions extretes als mòbils dels llavors presidents de l'ANC, segons l'informe pericial al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
En el cas de Paluzie, la policia catalana certifica que en un dels mòbils li van sostreure 21,3 MB d'informació, el 2020, a través d'internet, però que també "es desconeix el destí" del material descarregat.
Pep Cruanyes, membre del secretariat de l’ANC, ha donat suport als tres querellants, i ha assegurat que “és una situació gravíssima perquè afecta la llibertat d’expressió i és clarament una repressió política”, a més, ha insistit: “Si hi ha una autorització judicial del seu espionatge, demostra que estem en una democràcia deficient.”